dissabte, 11 d’abril del 2020

Dietari coronavíric (22). Com el dijous

El que ha passat amb les mascaretes és d’aquelles coses que farien riure si no fos perquè la situació actual és massa greu: de ser necessàries en només alguns casos concrets, hem passat a la recomanació de portar-la quan posem el primer peu fora de casa. Jo duc ulleres i, quan respiro amb la mascareta posada, se m’entelen una mica i això al final es fa pesat. A més a més, si surto al carrer intento aprofitar per respirar l’aire més net que hem tingut mai a Barcelona; en canvi, amb la mascareta respiro tota l’estona el mateix aire reescalfat.

Així doncs, pel carrer he optat per no dur-la fins que m’obliguin, i per tal d’assegurar-me de respectar i que em respectin la distància mínima, he decidit gaudir d’aquests carrers lliures de cotxes i caminar sempre que pugui pel bell mig com el dijous. És un petit plaer molt però que molt gran.

4 comentaris:

  1. Jo encara no me l'he posat cap dia, però en breu em veuré obligat a posar-me-la. El que he fet fins ara és apartar-me tant com pugui de la gent, i anar pel mig també ho faig, quan he hagut de sortir. El que sigui per no tenir ningú a prop. Mira, quan tot això acabi, em sembla que ho seguiré fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, si t'agrada més la muntanya que la platja ja pot ser indicatiu que necessites espai ;)

      Elimina
  2. Jo sí que me la poso, malgrat l'entelament d'ulleres.
    Avui li he portat aliments a la meva mare, i hem estat una bona estona parlant al replà. I per protegir-la no me l'he treta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que jo parlo del carrer, xavier. Hi ha casos en els que és del tot necessària...

      Elimina