dilluns, 31 d’agost del 2015

27S. La pinça al nas


Fa uns cinc mesos deia que, en comparació amb les eleccions municipals, a les del 27S difícilment tindria dubtes a l’hora de què votar a no ser que passessin coses importants. Doncs bé, de coses n’han passat i algunes han estat de consideració: de les llistes separades que semblava que ningú podia unir, en un tres i no res en va sortir una de conjunta que engloba els dos principals partits del parlament i les associacions independentistes de més pes, i tot plegat encapçalat de manera simbòlica per un exICV; i justament ICV, en una maniobra política prou intel·ligent, intenta repetir la fórmula d’èxit de Barcelona unint-se amb Podemos i promovent un candidat fins ara desconegut per la gran majoria de votants, però que, per ara, fa cara d’home honrat, cosa que en política sempre és un valor mentre cap cas de corrupció indiqui el contrari.

Així doncs, a la gent que no segueix gaire la política, els pot sobtar que un exICV vagi a la mateixa llista on hi ha exmembres d’UDC. Uns afirmaran que les eleccions tenen un caràcter plebiscitari, excepcional i històric, mentre que d’altres diran que l’endemà el sol tornarà a sortir com cada dia i caldrà veure quina mena de polítiques durà a terme una candidatura on hi ha representants o exrepresentants d’ICV, CDC, ERC, PSC, UDC i no sé si me’n deixo algun més. I per l’altra banda, tres quarts del mateix: ¿com pot ser, pensaran alguns, que un partit que va apostar pel 9N i del qual alguns dirigents importants van optar el doble Sí, ara vagi de bracet d’un partit espanyol que, diguin el que diguin, duu el tema del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya al seu programa escrit en tinta blanca i en lletra de cos 1?

Sigui com sigui, a nivell personal el meu vot encara no està decidit del tot i fluctua entre dues opcions que no són necessàriament les descrites anteriorment. Però més enllà del vot de cadascú, el que trobo més interessant d’aquestes eleccions és que molts ciutadans dipositaran la papereta a les urnes amb una pinça al nas: el convergent de tota la vida votarà un cap de llista gairebé excomunista; el republicà de soca-rel intentarà no pensar que també està elegint membres del partit més esquitxat per la corrupció a Catalunya que són, a més a més, l’etern rival; algun ecosocialista del sector independentista a qui no li agrada la CUP mai reconeixerà en públic que votarà una llista que farà president en Mas; algun maragallista respirarà a fons just abans de deixar caure el sobre dins l’urna... A tots i cadascun caldrà reconèixer-los amb justícia que s’hagin empassat un bon tros d’orgull i de conviccions per tal d’intentar assolir un objectiu comú. I per l’altre cantó també n’hi haurà més d’un que votarà amb alguns dubtes, perquè, ¿com es pot ser independentista i optar per una opció política que insisteix en un referèndum pactat amb qui no pactarà mai de la vida?

En tot cas, esperem que el 27S es desenvolupi amb normalitat (cosa que en campanya no passarà) i que el resultat esvaeixi alguns dubtes d’aquest país petit nostre.

Text escrit el 30 d’agost de 2015.

dijous, 20 d’agost del 2015

Clatellada

Un amic meu que té un blog en el que hi penja els seus contes, opinions diverses, reflexions i també algunes fotografies, em deia l’altre dia que estava espantat pel caire que estaven prenent algunes coses en aquest inhòspit i desagradable país. Resulta que una dona ha estat multada amb 800 euros (i encara rai, ja que l’import podia oscil·lar dels 600 als 30.000) per haver penjat al Facebook una fotografia on hi apareixia un cotxe de la policia municipal de la seva localitat aparcat en un espai reservat per a minusvàlids. Pel que sembla, la nova llei anomenada col·loquialment “llei mordassa” permet imposar aquesta mena de sancions. Aquí teniu l’enllaç que em va proporcionar el meu amic on s’explica tot plegat.

El meu amic em va confessar amb la boca petita que tenia preparat un nou post per al seu blog on hi apareixia una fotografia d’una grua municipal arrossegant un cotxe de la policia municipal de la seva ciutat. Quan va veure l’escena, li va fer gràcia i ràpidament en va treure una fotografia amb el seu telèfon mòbil. Ara però, ha decidit deixar-se d’hòsties i suprimir l’arxiu JPEG sense ni tan sols passar per la paperera de reciclatge. 

Jo estic convençut que, si estigués en el seu lloc, faria el mateix.

Text escrit el 20 d’agost de 2015.

diumenge, 9 d’agost del 2015

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (III). Micro-


Ara ja fa més de mig any, mentre devia estar ocupat en el miler de coses en les que tots estem ocupats diàriament (família, feina, escola, casa, etc.) vaig tenir una microil·luminació: i si en lloc d’esmorzar un croissant i un tallat (que trobar-los d’una certa qualitat no és pas tan fàcil i, quan els trobes, encara menys fàcil és renunciar-hi), duc un entrepà de casa? I si em comprometo de manera decidida a fer caminant com a mínim un dels trajectes casa-feina o feina-casa? I si... Doncs sí, au, provem-ho, que hi guanyarem en salut i també ens estalviarem uns calerons. I, saps què? Al pot també hi afegirem aquella mica que ens estalviem per haver canviat a la tarifa elèctrica amb discriminació horària.

La microil·luminació, però, no va acabar aquí, ans al contrari, va seguir rebotant pel cervell: a veure, aquests quatre xavos que m’estalvio, diguem-ne microestalvi, en què els podria gastar/invertir? Gairebé mai tinc capricis (a banda dels literaris) i, quan els he tingut, la majoria de vegades el caprici desapareix en poca estona després de donar-hi voltes sobre si és necessari o no. En llibres? Home, això no seria gaire honest ja que, al capdavall, quan vull comprar-me un llibre, ho faig i punt. Els quatre xavos tampoc valen per finançar les dues subscripcions que tenim a casa, Opcions i Crític, perquè és una despesa que ja està assumida des del dia en què ens hi vam comprometre. I per què no donar els diners a una ONG? És una opció, sí, però, què voleu que us digui, ja faig la meva modesta col·laboració anual, i també em faria gràcia obtenir una microrecompensa personal al meu (no tant) microesforç.

Neurona amunt, neurona avall, al final vaig veure una microllum al final del túnel: invertir el meu microestalvi en iniciatives que, al meu parer, reverteixin en aconseguir una societat més justa i que, alhora, em satisfacin o m’enriqueixin a nivell personal i intel·lectual. A més a més, en alguns casos jo ja m’estava beneficiant d’aquestes iniciatives, així que, en certa manera, el que feia era pagar per un servei que ja havia utilitzat. Així doncs, a continuació trobareu una llista de totes les iniciatives on he microinvertit. Les quantitats, que no detallaré, han anat des d’un sol euro fins a un màxim de deu (micro, micro, com podeu veure):


La llista podria ser més curta o més llarga, però el que és segur és que me’n sento ben orgullós, i mentre m’ho pugui permetre, seguiré microinvertint, tot i que la propera iniciativa a la que vull destinar els meus microestalvis ja és de més quantia i impedirà la diversificació realitzada fins ara. Es tracta del projecte Generation KWH de Som Energia, que pinta molt i molt bé.

En tot cas, i ja per acabar, és de calaix que tot plegat té un rerefons amb dos elements que no deixen de ser una mica egoistes: en primer lloc, un món millor per als meus i per a mi; i en segon lloc, unes engrunes de tranquil·litat d’esperit que sempre ajuden a dormir millor.

Text escrit el 23 de maig de 2015.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Eternitat


Foto presa el 7 de maig de 2015 a la Línia 1 del metro de Barcelona.