diumenge, 9 d’agost de 2015

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (III). Micro-


Ara ja fa més de mig any, mentre devia estar ocupat en el miler de coses en les que tots estem ocupats diàriament (família, feina, escola, casa, etc.) vaig tenir una microil·luminació: i si en lloc d’esmorzar un croissant i un tallat (que trobar-los d’una certa qualitat no és pas tan fàcil i, quan els trobes, encara menys fàcil és renunciar-hi), duc un entrepà de casa? I si em comprometo de manera decidida a fer caminant com a mínim un dels trajectes casa-feina o feina-casa? I si... Doncs sí, au, provem-ho, que hi guanyarem en salut i també ens estalviarem uns calerons. I, saps què? Al pot també hi afegirem aquella mica que ens estalviem per haver canviat a la tarifa elèctrica amb discriminació horària.

La microil·luminació, però, no va acabar aquí, ans al contrari, va seguir rebotant pel cervell: a veure, aquests quatre xavos que m’estalvio, diguem-ne microestalvi, en què els podria gastar/invertir? Gairebé mai tinc capricis (a banda dels literaris) i, quan els he tingut, la majoria de vegades el caprici desapareix en poca estona després de donar-hi voltes sobre si és necessari o no. En llibres? Home, això no seria gaire honest ja que, al capdavall, quan vull comprar-me un llibre, ho faig i punt. Els quatre xavos tampoc valen per finançar les dues subscripcions que tenim a casa, Opcions i Crític, perquè és una despesa que ja està assumida des del dia en què ens hi vam comprometre. I per què no donar els diners a una ONG? És una opció, sí, però, què voleu que us digui, ja faig la meva modesta col·laboració anual, i també em faria gràcia obtenir una microrecompensa personal al meu (no tant) microesforç.

Neurona amunt, neurona avall, al final vaig veure una microllum al final del túnel: invertir el meu microestalvi en iniciatives que, al meu parer, reverteixin en aconseguir una societat més justa i que, alhora, em satisfacin o m’enriqueixin a nivell personal i intel·lectual. A més a més, en alguns casos jo ja m’estava beneficiant d’aquestes iniciatives, així que, en certa manera, el que feia era pagar per un servei que ja havia utilitzat. Així doncs, a continuació trobareu una llista de totes les iniciatives on he microinvertit. Les quantitats, que no detallaré, han anat des d’un sol euro fins a un màxim de deu (micro, micro, com podeu veure):


La llista podria ser més curta o més llarga, però el que és segur és que me’n sento ben orgullós, i mentre m’ho pugui permetre, seguiré microinvertint, tot i que la propera iniciativa a la que vull destinar els meus microestalvis ja és de més quantia i impedirà la diversificació realitzada fins ara. Es tracta del projecte Generation KWH de Som Energia, que pinta molt i molt bé.

En tot cas, i ja per acabar, és de calaix que tot plegat té un rerefons amb dos elements que no deixen de ser una mica egoistes: en primer lloc, un món millor per als meus i per a mi; i en segon lloc, unes engrunes de tranquil·litat d’esperit que sempre ajuden a dormir millor.

Text escrit el 23 de maig de 2015.

6 comentaris:

  1. els grans de sorra rere altres grans de sorra es fan molt grans i creixen .....el micromecenatge és una gran eina

    ResponElimina
  2. I tant que sí! Mira aquesta d'avui: http://www.lamarea.com/2015/08/11/wikileaks-ofrece-100-000-euros-a-quien-filtre-el-tratado-del-ttip/

    ResponElimina
  3. Trobo molt bé la teva iniciativa, però tenint en compte el que vas fer amb els teus '18 contes', no em sorprèn. Només hi posaria un però, encara que segur que no estaràs d'acord amb mi, però això de donar corda a cafeambllet no em fa el pes. Ja sé que ja no està allà, però no puc amb l'Albano Dante. Si aquesta és la teva corda, cap problema, res a dir. Però jo personalment no puc amb ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc la teva postura pel que fa a l'Albano Dante. A nivell nacional no estic al seu bàndol (el del sí però no, no però sí), però la tasca de la revista que edita pel que fa a aixecar catifes a la sanitat catalana no es pot negar que ha fet servei.

      Elimina
    2. Tot el que sigui destapar males pràctiques, i en la sanitat catalana n'hi ha hagut, i moltes, em sembla bé. Però no acabo de veure bé que es destapin només les coses que interessen, i d'altres no. Tirar merda cap a uns cantons, i amagar la pròpia. Tothom ho deu fer, però a alguns se'ls nota més que a d'altres. Això per mi fa perdre credibilitat.

      Elimina
    3. La història de Cafeambllet amb la sanitat catalana va començar gairebé per casualitat, i sent només dos treballadors (que ni tan sols són periodistes), van estirar del fil fins a treure un munt de merda. Intentar que una revista de dos treballadors abasti molts més temes crec que és demanar massa. De fet, ni els diaris generalistes de totes les ideologies ho abasten pas tot...

      Elimina