dimarts, 27 de febrer del 2018

Majoria absoluta

L'acusat no entenia per quin motiu el jurat el declarava culpable, per una majoria de dos a un, per un correu enviat al seu cap el contingut del qual només eren tres paraules, dos de les quals eren clarament afectuoses i l'altra no. El correu deia:

Benvolgut,

More't

Cordialment,

Microrelat escrit el 27 de febrer de 2018.

dissabte, 3 de febrer del 2018

Converses inigualables (XIV). Canvi de tema

Mentre sopem, el Guillem ens explica una història passada que encara no havíem sentit:

– I teníem una guerra amb els que tenen sis anys i...
– Perdona, Guillem, tu tens sis anys ara.
– Sí, però la guerra era quan els meus amics i jo teníem cinc anys.
– Ah –responc, obviant que hagi passat un any sense explicar-ho.
– No et colis, papa, jopeta! A veure, què deia... Deixa’m pensar... Ah, sí! Estàvem fent una guerra amb els de sis anys i un em va començar a perseguir, i tot i que el vaig despistar, al final em va atrapar i em va esgarrapar primer aquesta galta i després aquesta altra.
– Carai! I et va fer molt mal?
– No.
– I què vas fer tu?
– Res.
– I, escolta, hi havia alguna nena en aquesta guerra?
– No, cap.
– I com és que a les guerres només hi ha nens o homes, Guillem? Per què no hi ha nenes? Perquè no aprenem a fer algunes coses com les fan elles?

El Guillem fa cara d’astorat, de no entendre res o potser d’entendre-ho però amb dificultats per assimilar-ho. Al cap de quinze segons diu:

– Papa, tu saps a quant pot arribar a córrer el tigre de la Sibèria?
– No, Guillem –dic jo, aguantant el riure estoicament–. Cinquanta-sis quilòmetres per hora?
– No, cinquanta-vuit!

Conversa mantinguda el 29 de gener de 2018.