divendres, 29 de març del 2019

Deixa'm passar

Potser alguns dels que llegiu això em direu que el que explicaré a continuació ja fa temps i temps que passa però, pel motiu que sigui, jo me n’he adonat darrerament. El títol del text ho diu tot i ben clar: no em paro de trobar, mentre circulo amb bicicleta pel carril corresponent o quan condueixo el cotxe per vies ràpides, amb elements força indesitjables que, d’una manera o altra, em diuen amb poca amabilitat que els deixi passar tant sí com no.

Des de fa un parell de mesos m’he abonat al servei de Bicing i l’utilitzo sempre que puc en els meus desplaçaments per Barcelona. Les noves bicicletes i l’extensió dels carrils bici (un punt a favor de l’actual ajuntament, tot cal dir-ho) em van fer decidir a provar-ho i, per ara, n’estic força content. El que ja no és tan satisfactori és el comportament d’alguns ciclistes i, especialment, de molts d’aquells que duen vehicles elèctrics. En els carrils d’un sol sentit amb prou feines hi caben dues bicicletes en paral·lel però, així i tot, és força habitual patir avançaments per qualsevol dels dos costats d’algú que va més ràpid que tu. Alguns tenen la “deferència” de tocar el timbre per avisar que són darrere teu: a vegades esperen a la següent cruïlla aprofitant que hi ha més espai per avançar-te i altres vegades ja consideren que han fet prou i t’avancen amb total impunitat; que el carril sigui estret i que puguem caure a la part per on circulen els cotxes no sembla que els preocupi gaire. N’hi ha d’altres de pitjors: t’avancen, sense previ avís, per la dreta o l’esquerra, sense importar-los un rave el conseqüent ensurt que t’enduus.

Pel que fa a la circulació en cotxe, sembla que els carrils d’entrada a les vies ràpides s’han convertit en carrils d’incorporació directa i que, si algú ha de desaccelerar el seu vehicle, és el que circula correctament pel carril de la dreta de la via ràpida en qüestió. Cert que, si la circulació ho permet, el vehicle que va per la dreta ha de canviar de carril per facilitar la incorporació dels altres a la via ràpida però, ho faci o no, diria que sempre és el que s’incorpora qui ha de cedir el pas. Després tenim els tanoques que arriben fins al final del carril d’incorporació i entren a la via ràpida amb primera marxa, en lloc d’aprofitar bé la longitud del carril i entrar ja a certa velocitat, però aquest ja seria un altre tema. Pel que fa la “deferència” d’activar l’intermitent, alguns ja ho consideren absolutament innecessari.

En resum i al pas que anem, no seria estrany que tard o d’hora es prengui la decisió de girar el triangle de cedir el pas perquè es converteixi en un senyal més de perill. Un més.

Text escrit el 29 de març de 2019.

dimecres, 13 de març del 2019

Dicotomies

És més que coneguda la dicotomia de Rioja o Ribera del Duero quan es parla de vins. Ningú posa en dubte que tant una DO (DOQ en el cas de la Rioja) com l’altra tenen un potencial extraordinari per treure grans vins al mercat. Sortosament, però, al nostre petit país també tenim grans vins de tota mena i d’un assortit ben variat de denominacions d’origen (DOQ també en el cas del Priorat). És més, aquests darrers anys, sense presses però sense pauses, els vins catalans han guanyat quotes de mercat, tal i com apareixia en aquesta notícia del diari ARA de l’any passat.

Així doncs, sembla que, com a mínim pel que fa a vins, l’antiga dicotomia està més que superada. Qui sap si, amb el pas del temps, els marcs mentals de molta gent del país també superaran la dicotomia informativa que conformen La Vanguardia i El Periódico. També en aquest camp hi ha, sense cap mena de dubte, opcions d’igual o millor qualitat.

Text escrit el 13 de març de 2019.