diumenge, 13 de desembre del 2009

Canviant el món

Conte publicat el març de 2007 a 10x10 microrelats, Edicions de la Quadriga, ISBN: 84-934281-2-9.

 Avui no, Eva; estic molt cansat. No és només esgotament físic, és sobretot mental. Saps què passa? Doncs que cada dia, tal i com ja t’he comentat més d’un cop, m’envaeix la sensació que estic sol com un mussol i que tot, absolutament tot, ho he de decidir jo. I això, per molt que un sigui fort i estigui segur d’ell mateix, és un pes massa feixuc a carregar. Ho intento fer tan bé com puc i crec, amb el cor a la mà, que estic portant les coses cap allà on sempre he volgut. El que estem fent no és poca cosa: estem canviant el món, per fer d’aquest planeta nostre un lloc millor per a les generacions futures. I hauràs notat que parlo en plural, perquè crec que si no treballem en equip no serà possible aconseguir els nostres objectius. Però, a vegades, em sembla percebre una certa falta de compromís per part d’alguns dels nostres i entendràs que això desanima.

– Doncs clar que desanima, però ja sabies que el rol de líder desgasta moltíssim. Per una banda, cal saber treure el millor de cada membre de l’equip, saber-los motivar i, quan cal, també se’ls ha de felicitar per la feina ben feta; i per l’altra, s’ha de vigilar amb les enveges que puguin sorgir entre ells o, pitjor encara, envers el líder. Si a tot això hi sumem la gestió dels egos implicats, és ben natural que fins i tot tu acabis fatigat. Però tampoc t’hauries de preocupar tant. Encara que algun cop et puguin fallar els teus col·laboradors, se’ls ha de reconèixer que són gent vàlida i, sobretot, molt lleial. I, a més a més, sempre em tindràs a mi pel que sigui menester. Ja saps que estic molt orgullosa de tot el que estàs construint. Estàs escrivint una de les pàgines més grans de la història i és aquesta, estimat Adolf, la que et jutjarà i et posarà al lloc que et mereixes.

Conte escrit el 7 de gener de 2007.
Revisat el 13 de desembre de 2009.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada