tag:blogger.com,1999:blog-74706899040525887352024-03-19T05:08:06.728+01:00El blog del MauriciBenvingut al blog de Maurici Capdet Mateu, una selecció de diferents textos: contes, microrelats, cartes als diaris, premis literaris, relats publicats, escrits d'opinió, fotografies...Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.comBlogger514125tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-51706932646101249842023-08-15T11:53:00.003+02:002023-08-15T11:53:52.263+02:00Sí, però...<p><span style="font-family: verdana;">Ja hi som tots? Sí? Molt bé! No patiu, que la reunió serà curta. Us explicaré una idea que desenvoluparem els propers mesos i després cadascú ja podrà tornar a les seves coses, que ja sé prou bé que tots anem ben carregats de feina. Doncs vinga, au, comencem!</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Com tots sabeu bé, les empreses d’hidrocarburs com la nostra no són gaire ben vistes per la població en general; no descobreixo res de nou, oi? Això no treu, però, que a tothom li agradi omplir el dipòsit del cotxe per poder sortir el cap de setmana o fer una escapadeta de tant en tant en avió. Tots som humans i en cap cas volem fer sentir la gent culpable; a més a més, podem pujar-hi de peus que qualsevol insinuació en aquest sentit se’ns giraria en contra en un tres i no res.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Tampoc podem apostar, per raons òbvies, pel negacionisme climàtic que ha practicat bona part del nostre sector durant tant de temps. És tan i tan gran l’evidència científica que, més que tractar de burros els altres, som nosaltres mateixos els que quedem com uns autèntics ases. Aquest camí està tancat i barrat per sempre més.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Així doncs, hem optat per una estratègia diferent. Juntament amb altres línies d’actuació que ja estem duent a terme amb èxit, com poden ser els reportatges patrocinats en diferents mitjans de comunicació, càtedres de sostenibilitat en un gruix important d’universitats o patrocinis diversos que ens milloren la reputació, hem decidit tirar endavant una gran enquesta per copsar quin és el veritable sentiment de la població d’aquest país envers la problemàtica del canvi climàtic.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Fa pocs dies vam visitar el departament d’ecologia d’una de les principals universitats públiques del nostre país, amb la qual no tenim convenis de cap mena, i els vam encarregar que dissenyessin una enquesta amb preguntes clares i diàfanes. I atenció amb el que diré ara: els vam donar total llibertat en el redactat de les preguntes. Això vol dir que no podrem tocar ni una sola coma de cap de les maneres, queda entès?</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Per tal que ningú pugui dubtar de la seva validesa, aquesta enquesta la traslladarem al carrer durant gairebé un any. Tindrem enquestadors fixos en diferents punts del territori durant tot aquest temps i d’altres que s’aniran movent segons els criteris que puguem establir.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Tot això ho engegarem ben aviat, aprofitant que ve el bon temps i la gent surt més de casa. Així, un dels primers punts on hi tindrem enquestadors fixos seran les terminals de l’aeroport, i un altre d’aquests punts estratègics serà el conjunt de terminals de creuers del port. A més a més, aprofitarem la gran afluència que tenen les curses de Fórmula 1 i MotoGP i hi enviarem un exèrcit d’enquestadors. Si sabeu de més esdeveniments d’aquest tipus que siguin força multitudinaris, feu-nos-ho saber.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">I, amb això ja acabo, com no es podria esperar menys d’una companyia seriosa com la nostra, publicarem els resultats tal i com surtin. No ho dubteu. Res més, gràcies per la vostra atenció i au, a pencar!</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><i>Conte escrit el 15 d'agost de 2023.</i></span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-33029051104427110522023-02-20T15:46:00.000+01:002023-02-20T15:46:02.452+01:00En català, si us plau<p><span style="font-family: verdana;">Quantes vegades us han trucat de companyies de telecomunicacions o d’energia per oferir-vos una oferta insuperable que us farà estalviar una fortuna? Moltes, oi? I quants estratagemes heu ideat per lliurar-vos-en i que us deixin en pau d’una vegada? No hauran estat pocs, de ben segur. És possible que hagueu intentat ser amables i raonar amb el pobre teleoperador, que hagueu penjat sense ni tan sols contestar, que hagueu deixat que soni i soni el telèfon amb la vana esperança que es cansin, que hagueu amenaçat en donar-vos de baixa si la companyia torracollons és una que ja teniu contractada, etcètera, etcètera. Dubto que m’equivoqui si afirmo que heu fracassat en tots els vostres intents i que us segueixen tocant el que no sona cada dos per tres. Res de nou que no ens passi a tots.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Des de fa uns quants mesos jo he adoptat una tàctica diferent. Ja us aviso d’entrada que no serveix per a evitar que deixin de trucar-me, però almenys em diverteixo durant uns minuts. Sempre que em truquen d’un número que no conec, contesto en català. Els deixo parlar una mica i acte seguit els demano que m’ho repeteixin tot de nou, però en català ja que, al capdavall, han trucat a Catalunya i aquí el català és idioma oficial. És habitual que em preguntin si entenc el castellà i jo responc, ara en castellà, que evidentment que sí, però que si una companyia em vol com a client, com a mínim s’hauria d’esforçar en parlar-me en la meva llengua, no? I torno a canviar al català. A partir d’aquí, la majoria em pengen però alguns, sigui perquè són més cabuts o sigui perquè no entenen res de res del jardinet en el que s’han ficat, continuen insistint i insistint fins que s’adonen que estan perdent el temps.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">El que em queda clar, però, és que els serveis de captació de clients d’aquestes companyies no contemplen a hores d’ara tenir personal en nòmina que sàpiga parlar les llengües cooficials de l’estat, i no cal ser gaire perspicaç per endevinar que això seguirà així pels segles del segles, amén. I em sap greu, la veritat sigui dita, perquè tinc moltes ganes de poder dir clar i català: gràcies, però no m’interessa. Adéu-siau.</span></p><div><span style="font-family: verdana;"><i>Text escrit el 20 de febrer de 2023.</i></span></div>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-61304225414343331982023-02-08T13:35:00.009+01:002023-02-08T13:41:03.254+01:00Sequera?<p><span style="font-family: verdana;">Si teniu uns minuts, feu aquest exercici: obriu Google Maps, cerqueu Castelldefels o Sant Vicenç de Montalt (per posar dos exemples, però si navegueu més en trobareu a tort i a dret) i activeu la vista per satèl·lit. De ben segur no us sorprendrà veure tantes i tantes taques blaves de totes mides i formes. Així, per posar un cas, el volum d’una piscina de 6 metres de llarg per 4 d’ample i una altura de 2 metres ens donarà un total de 48 metres cúbics que, traduïts en litres, en surten 48.000. La <a href="https://www.ccma.cat/324/on-es-consumeix-mes-aigua-consulta-els-litres-per-habitant-a-cada-comarca-i-municipi/noticia/3195423/" target="_blank">mitjana</a> de litres consumits a Catalunya per habitant / dia és de 117 que, multiplicats per 365 dies, ens dona un total de 42.705 litres per habitant / any. Evidentment, hi haurà piscines més grans i més petites però, sigui com sigui, tants zeros a la dreta fan mal, molt mal, i més sabent que la gran majoria d’aquestes piscines són d’ús particular. </span></p><p><span style="font-family: verdana;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPybkMmK5HeuP7GzzpDuMJ1Sx1E2c2XRhrnLIX63X-y8noXDMmKd2US1865AIbTHyO-QRELl0DDndeUSwiMWtisbySDHxOH38nn-8zCLTgjQ8CV59ICkU4ez2Ap6CbPcEt-pRoLqcfOlLO3cuj3cCOlHtfcuUnD5hQGGACccp32EdClmYdydtcQDgk" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Sequera?" data-original-height="468" data-original-width="536" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPybkMmK5HeuP7GzzpDuMJ1Sx1E2c2XRhrnLIX63X-y8noXDMmKd2US1865AIbTHyO-QRELl0DDndeUSwiMWtisbySDHxOH38nn-8zCLTgjQ8CV59ICkU4ez2Ap6CbPcEt-pRoLqcfOlLO3cuj3cCOlHtfcuUnD5hQGGACccp32EdClmYdydtcQDgk=w320-h279" title="Sequera?" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: verdana;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: verdana;">Si consultem <a href="https://sequera.gencat.cat/ca/inici/" target="_blank">El portal de la sequera</a> del web de la Generalitat de Catalunya, resulta que ara mateix, amb un 28% de les reserves, estem dins de l’<a href="https://sequera.gencat.cat/ca/accions/el-semafor-de-la-sequera/semafor-groc/" target="_blank">escenari d’alerta</a> (40% cap avall), a només 3 punts de l’<a href="https://sequera.gencat.cat/ca/accions/el-semafor-de-la-sequera/semafor-taronja/" target="_blank">escenari d’excepcionalitat</a>. Tot i la gravetat de la situació, en l’escenari d’alerta només es contempla establir “limitacions a l’ompliment parcial de piscines d’aigua dolça”. Hem d’arribar a l’<a href="https://sequera.gencat.cat/ca/accions/el-semafor-de-la-sequera/semafor-vermell/" target="_blank">escenari d’emergència</a> (16% de les reserves) per trobar la “Prohibició total de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials, piscines d’aigua dolça”.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Amb tot el coneixement que tenim de les conseqüències que patirem per l’emergència climàtica, que serà especialment crítica a la zona mediterrània en la que ens trobem, ¿no seria bo fomentar la recuperació voluntària (per ara) de les aigües de les piscines particulars amb camions cisterna i, després dels tractaments sanitaris corresponents, reintroduir-la al cicle de l’aigua? ¿O és que ens podem permetre com a societat arribar al límit que no surti aigua de les aixetes durant unes hores mentre quatre privilegiats gaudeixen d’un bany fresquet? En tot cas, qui es vulgui refrescar sempre trobarà disponibles les piscines comunitàries o els quilòmetres i quilòmetres de les platges del nostre país, ¿no?</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Fins i tot, la iniciativa podria anar un pas més enllà i, un cop buides les piscines, es podria oferir omplir-les de terra i així poder plantar algun arbre que ajudés en la captura de CO2 (un gra de sorra, sí, però un gra de sorra més), o potser cultivar un petit hort de radical quilòmetre zero, amb tots els beneficis personals i comunals que això comporta.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Sigui com sigui, urgeix endurir el llistat de mesures a emprendre en cas de sequera, que ja sabem que cada any que passi serà més habitual.</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><i>Text escrit el 8 de febrer de 2023.</i></span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-11674977762177375732022-12-07T15:02:00.002+01:002022-12-07T15:02:43.145+01:00En què quedem?<p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj20jjHT3G6ujmi1h8nur_IiwowqlU5KhcsdtIZNc6kabLLnxJJsXkQ2LI-yynobvwuGPuEqp2A_-0KFuwJM9XQpMTvvBz9760SAGPYlaMa3F7Ot7PbR77IJs_ryy3Oa3kjMguHDM4ur8vwytTaLXaU7jqzUGW2cAto7abw8oYmskWBMOZ99DQ3btwF/s4000/221207_En%20que%20quedem.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj20jjHT3G6ujmi1h8nur_IiwowqlU5KhcsdtIZNc6kabLLnxJJsXkQ2LI-yynobvwuGPuEqp2A_-0KFuwJM9XQpMTvvBz9760SAGPYlaMa3F7Ot7PbR77IJs_ryy3Oa3kjMguHDM4ur8vwytTaLXaU7jqzUGW2cAto7abw8oYmskWBMOZ99DQ3btwF/w400-h225/221207_En%20que%20quedem.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Foto presa el 30 de novembre de 2022 a Barcelona.</span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-36576481738754840542022-10-14T14:37:00.004+02:002022-10-14T14:37:49.734+02:00Anticapitalista<p><span style="font-family: verdana;">Al·leluia! Ja surt l’aigua calenta per l’aixeta! És lamentable, pensa, que es perdin prop de vint litres d’aigua fins que no s’aconsegueix la temperatura adient; que l’aigua no és pas barata, home! S’apunta mentalment que haurà de cercar a Amazon si existeix algun giny tecnològic que pugui mitigar aquest balafiament. Qui sap si existeix un escalfador de canonades, tot i que, si fos així, n’hauria de comprar uns quants ja que en una casa com la seva hi ha molts metres de coure. S’acaba de rentar les mans i surt del lavabo amb un somriure; no ho sabria explicar, però aquell és el seu lavabo preferit, el més petit i amagat dels quatre banys que hi ha a casa.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Connecta l’alarma, surt i tanca la porta. Contempla extasiat la darrera instal·lació de plaques fotovoltaiques. Això de tenir casa pròpia i no haver de compartir res amb veïns torracollons facilita poder fer obres d’aquesta mena. S’acosta al cotxe i, abans de pujar-hi, acaricia la carrosseria amb delicadesa; n’està enamorat, ho admet, d’aquella màquina elèctrica amb gairebé cinc-cents cavalls de potència. Supera, de llarg, el cotxàs que tenia abans, i això que no se’n podia dir que fos un quatre per quatre qualsevol. Quan seu al volant se li escapa una ganyota de disgust quan li ve al cap la <a href="https://elblogdelmaurici.blogspot.com/2021/02/equids.html" target="_blank">gracieta</a> que va llegir no recorda on: parlava sobre un cotxe amb centenars de cavalls i un burro al volant. Una poca-soltada d’algun estúpid mediocre, segur.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">En pocs minuts arriba al col·legi electoral. S’acosta a la taula en la que hi ha dipositades les paperetes i els sobres i, amb una exhibició de convicció, agafa la de sempre: la del partit anticapitalista. Perquè, quan es tracta de ser d’esquerres, ecologista i anticapitalista, ningú el guanya. Que quedi ben clar!</span></p><div><i><span style="font-family: verdana;">Conte escrit el 14 d'octubre del 2022.</span></i></div>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-11090629432665093042022-07-03T10:40:00.005+02:002022-07-03T10:40:34.293+02:00Condemneu-nos (en bona companyia)<p><span style="font-family: verdana;">En les tradicions cristianes més retrògrades i conservadores, el sexe està permès únicament des de la seva vessant reproductiva. Tot el que sigui fora d’aquest àmbit és pecat fatal, total, mortal i criminal. En conseqüència, si el sexe només és per tenir fills, un cop l’embrió ha estat concebut, és sagrat i intocable; per tant, és obvi que avortar durà les dones directament i sense judici final previ al més profund dels inferns, allà on cremen les pitjors bruixes per tota l’eternitat.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Però, ¿què passa amb els homes que decideixen fer-se la vasectomia? ¿Per què no se’n parla d’aquesta mena de depravats que volen gaudir del sexe amb la tranquil·litat de no deixar prenyada la dona? ¿Qui s’han pensat que són, que creuen que poden decidir lliurement sobre els seus cossos i esterilitzar-se perquè els ve de gust i cardar pels descosits? Perquè, si el que volen és no tenir fills, la castedat és l’única opció acceptable, com sap tothom. ¿I com és que no hi ha brigades pro-vida a les clíniques i hospitals on es practiquen vasectomies? ¿Per què aquesta paraula no apareix en cap programa electoral dels partits més conservadors? ¿És massa llarga? ¿No la saben escriure? Misteris del patriarcat...</span></p><p><span style="font-family: verdana;">En tot cas, si algun dia ens acaben condemnant, esperem que també ens enviïn al més profund dels inferns, en bona companyia.</span></p><div><span style="font-family: verdana;"><i>Text acabat el 3 de juliol de 2022.</i></span></div>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-80174061432749815602022-03-30T15:36:00.004+02:002022-03-30T15:36:47.989+02:00I aleshores, de veritat, no en quedà cap<p><span style="font-family: verdana;">La novel·la li havia sortit rodona, versemblant, coherent, trepidant, emotiva, sòlida, commovedora, i s’estalviava més qualificatius perquè no era partidari d’adjectivar gaire. Els personatges eren perfectament imperfectes, el desenllaç de ben segur que passaria a la història de la literatura i l’estructura de la novel·la s’estudiaria en les facultats de filologia més prestigioses d’arreu del món. Només hi havia una cosa que li feia basarda: que, per aclamació popular, l’editor li demanés una segona part. Però tenia ben clar que en cap cas una novel·la tan perfecta podia tenir una seqüela. I, per evitar-ho, va decidir que reescriuria alguns passatges.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Per començar, va decidir que el personatge principal moriria de manera ben dramàtica al darrer capítol. Sense aquell fantàstic personatge, no hi havia segona part possible. Però, per estar-ne més segur, l’antagonista, el dolent més dolent que mai ningú havia imaginat, tampoc sobreviuria. I, com que no es fiava gens ni mica de la indústria del llibre, sempre disposada a esprémer la gallina dels ous d’or fins a límits inimaginables, també va matar, un per un, tots els personatges secundaris.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Tot i això, un rau-rau a la consciència li deia que amb aquesta massacre no n’hi hauria prou. Va entendre, doncs, que només li quedava una única opció per tal de salvar la integritat de la seva novel·la. Va picar el punt i final, va guardar el document i, acte seguit, es va engegar un tret.</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><i>Conte acabat el 30 de març de 2022.</i></span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-54898534309302253442022-03-22T13:30:00.001+01:002022-03-22T13:30:48.189+01:00Estimat conductor destrempat<p><span style="font-family: verdana;">Estimat conductor destrempat,</span></p><p><span style="font-family: verdana;">En primer lloc, i perquè quedi ben clar, no pretenc ser groller amb tu. Quan et qualifico de destrempat em refereixo a que en algunes ocasions et falta tremp o, el que vindria ser el mateix, et manca una mica de fermesa, força i decisió. Sí que t’hauries de preocupar, però, del fet que vagis un pèl just de sentit comú. I és que, estimat conductor destrempat, és essencial que entenguis d’una vegada com s’ha d’actuar en un carril d’acceleració.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">S’anomena carril d’acceleració, estimat conductor destrempat, per tal que els conductors l’aprofitin per accelerar i s’incorporin a la via principal a una velocitat prou adequada. Senzill d’entendre, oi? No està pensat, en cap cas, per arribar fins al final i incorporar-se a vint per hora a una via on els altres potser van a vuitanta, cosa que, com bé entendràs, ens posa en risc a tots.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Així que, si us plau, conductor destrempat, posa una mica vigor a la teva conducció i no t’oblidis de senyalitzar la teva incorporació a la via amb l’<a href="https://elblogdelmaurici.blogspot.com/2022/03/estimat-conductor-intermitent.html" target="_blank">intermitent </a>corresponent.</span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-87076379539907614852022-03-15T09:00:00.003+01:002022-03-30T15:37:15.630+02:00Nobelíssim<p><span style="font-family: verdana;">Entusiasmat amb el descobriment sobtat de la seva autèntica vocació, va deixar de banda per un moment el full en blanc que havia de ser la pàgina inicial del seu primer conte i va començar a pensar en el discurs que faria quan guanyés el premi Mercè Rodoreda. Encara no havia completat mentalment la llista d’agraïments (un tema purament diplomàtic, ja que tenia clar que ell no devia res a ningú), que ja s’imaginava la portada de l’antologia dels seus contes més destacats. I és que veia tan clar i diàfan el seu futur esplendorós com a escriptor, que va començar a descartar editorials que no fossin prou dignes ni importants per publicar les seves memòries. Finalment, va decidir que acceptaria el premi Nobel de literatura només perquè seria el primer en llengua catalana, però que no aniria Estocolm a recollir-lo; un autor amb personalitat, dirien els diaris a primera plana. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">Amb un somriure va agafar el bolígraf però, quan va voler escriure la data a la cantonada superior dreta, va resultar que estava sec.</span></p><div><span style="font-family: verdana;"><i>Conte acabat el 13 de març de 2022.</i></span></div>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-80183394711378903562022-03-08T12:52:00.001+01:002022-03-08T12:52:52.418+01:00Estimat conductor intermitent<p><span style="font-family: verdana;">Estimat conductor intermitent,</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Et descric amb aquesta paraula no perquè potser agafis el teu cotxe només de tant en tant, sinó perquè de manera habitual et passes per l’entrecuix els llums intermitents del teu vehicle. D’entrada has de saber que el fet de no indicar mai si canviaràs de carril o giraràs cap l’esquerra o la dreta et converteix, de totes totes, en un cretí integral. I d’això, de ser un cretí integral, no en pots culpar ningú ja que, per aconseguir el carnet de conduir, bé que et van ensenyar a accionar l’intermitent; ergo, el teu professor d’autoescola queda automàticament absolt. Per tant, estimat conductor intermitent, només ens queda una opció: duus el cretinisme a les venes, sigui genètic (tan de bo que no, pel bé de tots) o bé adquirit sense esforç amb els anys.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Sí que et demano, conductor intermitent, que, com a mínim, activis l’intermitent doble quan et trobis un embús sobtat a la carretera. Si no ho fas, a banda de cretí, te’n sentiràs a dir unes quantes més des del cotxe del darrere o ja directament a l’altre barri.</span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-37254393631211758052022-03-01T13:02:00.000+01:002022-03-01T13:02:03.834+01:00Estimat home brut<p><span style="font-family: verdana;">Estimat home brut,</span></p><p><span style="font-family: verdana;">No conec les raons per les quals ets brut. Tant podria ser per una deixadesa absoluta que arrossegues des de la infantesa, com per una desídia rebel adquirida durant l’adolescència. O, qui sap, potser ets brut per motius ecològics, cosa que, si bé en principi podria semblar positiva, no justifica en cap cas la teva falta d’higiene.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">El que et vull dir, estimat home brut, és que hi ha moltes maneres de combatre les sequeres però, sens dubte, deixar de tirar de la cadena després de fer pipi no formaria part del paquet de mesures a dur a terme. El que facis a casa teva, estimat home brut, forma part de la teva intimitat. Si a tu i als teus us agrada aixecar la tapa del vàter i veure el fons groc, no hi ha res a dir; hi teniu tot el dret. Ara bé, quan estiguis en un lavabo públic fes el favor de tirar bé de la cadena i així el següent s’ho trobarà en condicions. I, si no és demanar massa, home brut, tanca la porta quan pixis. Gràcies.</span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-53812079057318355572021-09-17T09:49:00.004+02:002021-09-17T09:49:56.412+02:00QWERTY (XXIV)<span style="font-family: verdana;"><span face=""verdana" , sans-serif"><b>Q.</b> L'independentista autènticament pur ho tenia ben clar quan va escriure que ell no participaria mai en una faula de diàleg. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>W.</b> L'article de la revista de farmàcia va crear confusió: si hi ha opció, cal dispensar sempre el fàrmac genètic.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>E.</b> L'entrenador la va vessar quan va escriure al president que veia els jugadors força desenfrenats a l'inici de la pretemporada.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>R.</b> L'audaç emprenedor va dissenyar una xarxa social ideal per a usuaris que volguessin cridar l'atenció tant com fos possible: Instabram.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>T.</b> Tothom va entendre l'articulista quan va escriure que la repressió i l'exili eren conseqüència directa de l'embut democràtic que patia l'Estat.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>Y.</b> El regidor no s'equivocava pas quan escrivia el correu al seu amic constructor: ¿quan quedarem per lubricar el nostre acord?</span></span>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-76365649653937610872021-09-07T13:12:00.002+02:002021-09-07T13:14:36.319+02:00Espanta<p><span style="font-family: verdana;">En Reed Deer rep un missatge de Whatsapp d’algú que fa temps que no veu però </span><span style="font-family: verdana;">a qui </span><span style="font-family: verdana;">encara considera amic. L’obre i es troba un enllaç a una notícia que critica de manera furibunda l’alcaldessa de la seva ciutat. No és estrany rebre missatges d’aquest tipus i no li sol donar més importància de la que té, i més tenint en compte com l’alcaldessa desperta antipaties i simpaties a parts iguals (a ell tampoc li fa gaire el pes). Però quan veu el mitjà que publica la notícia es posa les mans al cap. Es tracta d’un mitjà clarament d’ultradreta amb tot el que això comporta: feixista, antifeminista, homòfob, supremacista, etcètera.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Acte seguit, en Reed fa el que no fa gairebé mai amb aquesta mena de missatges polítics: contestar. Li respon que caldria anar amb compte amb els missatges que es reenvien, ja que aquella publicació és d’ultradreta i, a la ultradreta, mai no se li pot fer el joc. Convençut que el seu amic ha enviat el missatge sense conèixer la tendència del mitjà informatiu, el sorprèn quan llegeix la resposta. El seu amic li diu que sí, que sí, però que les eleccions a l’alcaldia no són tan lluny. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">I aquí és quan en Reed nota que acaba d’aparèixer una esquerda entre tots dos, una esquerda que fa mal i que també fa por, perquè quan s’hi val tot per vèncer un adversari polític, fins i tot utilitzar en benefici propi el joc brut del feixisme més extrem, potser és que no es té clar del tot qui és l’adversari legítim i qui és l’antagonista de la democràcia. I, això, espanta. I en Reed s’espanta. I el narrador, també.</span></p><p><i style="font-family: verdana;"><br />Text escrit el 7 de setembre de 2021.</i></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-2255689777434714352021-07-23T12:15:00.002+02:002021-07-23T12:18:36.785+02:00Despropòsits<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI-nBmZxWFNO6TDP51Ugo9oEjgVFmKK1GcTaXcpWsbZhFM25BAmPVBy_Gsw0uzRZmZEEtWuDGOwcDgkfJqGRfCJWJz4KJVYaU8-UHn2qL6rKGf67qUeZ5A4LuYUeN40ZTDJbxzSKDMFOc/s2000/210723_Desprop%25C3%25B2sits.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="2000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI-nBmZxWFNO6TDP51Ugo9oEjgVFmKK1GcTaXcpWsbZhFM25BAmPVBy_Gsw0uzRZmZEEtWuDGOwcDgkfJqGRfCJWJz4KJVYaU8-UHn2qL6rKGf67qUeZ5A4LuYUeN40ZTDJbxzSKDMFOc/w400-h225/210723_Desprop%25C3%25B2sits.jpg" width="400" /></a></p><p><span style="font-family: verdana;">Si observeu bé aquesta fotografia, podreu comprovar com a mínim dues coses: </span></p><p></p><ul style="text-align: left;"><li><span style="font-family: verdana;">Primera, que València deu ser molt més lluny que Sud-àfrica.</span></li><li><span style="font-family: verdana;">I segona, que el català baixa a València però deu créixer entre la població sud-africana. </span></li></ul><div><span style="font-family: verdana;">Coses de la globalització...</span></div><p></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-57342784551250929132021-06-21T09:56:00.000+02:002021-06-21T09:56:12.181+02:00Vine a donar sang<span style="font-family: verdana;">Si miro el meu històric de donacions, resulta que fa 28 anys que sóc donant de sang. La meva primera donació va ser amb 18 anys. En realitat aquell dia tenia un examen en el que no tenia cap esperança d’acostar-me al desitjat cinc pelat, així que, potser per algun sentiment ocult de culpa, vaig decidir no presentar-me i compensar-ho d’alguna manera. Tampoc va sortir gaire bé: em vaig marejar una mica i vaig veure com es desmaiava una noia a la llitera del costat. Com a conseqüència de tot plegat, vaig trigar dotze anys a tornar a donar sang. Això sí, tot i marejada, la sang d’aquell 10 de febrer de 1993 va servir com qualsevol altra.</span><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana;">Després d’aquella donació, n’han vingut trenta-una més. Alguns anys he donat més, altres menys i en un parell cap. En tot aquest temps, les instal·lacions dels hospitals on es realitzen les donacions han millorat notablement, el personal sanitari que t’atén continua amb el mateix somriure a la cara i mai falta un voluntari que és allà pel que necessitis. Però el més gratificant de tot és el missatge que t’envien el dia que la teva sang s’utilitza en aquell o aquell altre hospital. Gràcies a aquest missatge, sé que les meves donacions han anat a parar a pacients que estaven a l’Hospital Clínic, a Sant Pau o a la Vall d’Hebron. És un missatge reconfortant que sempre t’arrenca un petit somriure. Aquesta setmana, però, el missatge m’ha arrencat una llagrimeta després de llegir que la sang anava a Sant Joan de Déu.</span></div><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana;">Siguis qui siguis, petitona o petitó, noiet o noieta, molta força i endavant! Per a mi ha estat un <a href="https://donarsang.gencat.cat/ca/vull-donar/" target="_blank">orgull</a>.</span><div><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana;"><i>Text escrit el 20 de juny de 2021.</i></span></div></div>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-66982261589466119142021-04-17T07:00:00.014+02:002021-04-17T07:00:00.195+02:0010!<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black; font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIydYUDFTls1CeFrFM3B0G5YTsipw8R1xlH9a75ql9pMQ6xql5nTyYoygkTkMxJrHZPo0GsjdKgK66uLFPy0j6ABU0jhqI1XCNTRm_KTWzCRggFeXQm1p4HYYuaeMjd6eIRWEXhZtidaY/s626/210417_10%2521.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="10!" border="0" data-original-height="536" data-original-width="626" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIydYUDFTls1CeFrFM3B0G5YTsipw8R1xlH9a75ql9pMQ6xql5nTyYoygkTkMxJrHZPo0GsjdKgK66uLFPy0j6ABU0jhqI1XCNTRm_KTWzCRggFeXQm1p4HYYuaeMjd6eIRWEXhZtidaY/w212-h182/210417_10%2521.jpg" title="10!" width="212" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black; font-family: verdana;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black; font-family: verdana;">Ara ja feia molt temps que no ho celebrava, però les xifres rodones sempre fan gràcia, oi? </span><span style="font-family: verdana;">Deu anys sense tabac! No està gens malament!</span></div><p></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-59837981292560287632021-04-12T15:49:00.002+02:002022-03-30T15:47:59.105+02:00El túnel pandèmic<p><span style="font-family: verdana;">Amb el teu permís, <a href="http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2013/06/agatha.html" target="_blank">Agatha</a>, canviaré el títol d’una de les teves novel·les per adaptar-lo als temps que vivim: <b>S’anuncia una nova onada</b>. Efectivament, la quarta onada és tombant la cantonada i, pel que sembla, ens agafa amb les UCIs dels hospitals al límit. No podem dir que no sabíem que això passaria perquè estava més cantat que <i>We are the champions</i> en el món de l’esport. Cada vegada que ens alleugereixen d’algunes restriccions per donar aire econòmic i mental a la població, part de la ciutadania hi respon amb un bon pessic de <i>Dolce Vita</i>. És la quarta vegada que ensopeguem amb la mateixa pedra, així que potser ja és hora d’admetre que, d’intel·ligents, no en som pas gaire.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">El cas és que la famosa llum al final del túnel continua sense veure’s, i això que, amb més rodolons que no pas empentes, la vacunació avança. Però cada vegada que un minúscul raig de llum apareix davant nostre, l’onada de torn s’encarrega de tapar-lo. La sensació que en resulta de tot plegat és que estem dins d’un túnel però que anem just darrera la tuneladora.</span></p><p><i style="font-family: verdana;">Text escrit el 12 d’abril de 2021.</i></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-42698063801102169532021-02-20T17:54:00.001+01:002021-02-20T17:54:35.034+01:00Foam<p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_PD8In7mPweWhC_vq5BChwVbLPe5UZesL8dJOlKlfOxELYagHvWm-fNaDJFUiRuvjJYeVBUIL-YEcOscvxpBIbpL-YWiuvEPm9qRtnx8lakH2sMeQ7CYqsyPc1lYPY-7PMTdeufhrhcU/s1337/210220_Foam.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1337" data-original-width="1265" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_PD8In7mPweWhC_vq5BChwVbLPe5UZesL8dJOlKlfOxELYagHvWm-fNaDJFUiRuvjJYeVBUIL-YEcOscvxpBIbpL-YWiuvEPm9qRtnx8lakH2sMeQ7CYqsyPc1lYPY-7PMTdeufhrhcU/s320/210220_Foam.jpg" /></a></p><p></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">Foto presa el 20 de febrer de 2021 a casa, Barcelona.</span></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-71002384130265299122021-02-18T11:47:00.001+01:002022-03-30T15:48:34.874+02:00Error de càlcul?<p><span style="font-family: verdana;">Una de les meves tasques professionals com a tècnic informàtic és mantenir, en la mida possible, els sistemes actualitzats. Això implica tenir instal·lades les darreres versions tant del sistema operatiu com de les aplicacions. Com és obvi, a més aplicacions instal·lades a l’ordinador, més possibilitats de tenir portes obertes a intrusions que aprofitin <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Error_de_programari" target="_blank">errors de codi</a> de les aplicacions. Aquest sol ser un dels principals motius pel qual molt informàtics són reticents a instal·lar programes si no són realment necessaris.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Això mateix passa també amb els telèfons mòbils, tauletes i altres dispositius permanentment connectats a la xarxa. Com a deformació professional, tinc el costum de comprovar un cop el dia si hi ha actualitzacions de les apps instal·lades a la Store de torn. Si també n’esteu al cas, haureu comprovat que el ritme d’actualitzacions és força alt, tant sigui per oferir noves utilitats o millores com per apedaçar errors de codi. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">És bastant habitual que aplicacions com navegadors, xarxes socials, jocs, entre moltes altres, tinguin errors. Ara bé, l’aplicació a la qual avui li faltava una actualització de correcció d’errors m’ha deixat ben bocabadat: Samsung Calculator, és a dir, la calculadora que el sistema porta de fàbrica. Que una aplicació com la calculadora pugui tenir una actualització perquè se li canvia una mica el disseny i l’estètica, ho entenc. Ara bé, quins errors de codi pot tenir la calculadora? No ho sé veure de cap de les maneres.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">En resum: és de fiar aquesta aplicació? O suma i resta el que li dona la santa gana? Res, tornarem a sumar de cap i, si cal, amb els dits.</span></p><p><i style="font-family: verdana;">Text escrit el 18 de febrer de 2021.</i></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-31044667522195541282021-02-14T13:26:00.008+01:002022-03-30T15:58:35.935+02:00Èquids<p><span style="font-family: verdana;">AX, redactor d’una revista temàtica d’automoció, era un ecologista de pedra picada, soci d’una de les principals ONGs del ram i voluntari per a la causa sempre que en tenia ocasió. Era dels que pensava que no n’hi havia prou amb substituir de manera gradual el parc automobilístic per vehicles més sostenibles (o, com solia dir, menys contaminants), sinó que per disminuir la contaminació i part dels gasos d’efecte hivernacle calia, sobretot, reduir dràsticament el número de cotxes que hi havia arreu. La contradicció de viure del sector de l’automòbil l’havia rossegat sovint per dins, però, contradiccions de la vida, d’alguna manera calia posar un plat calent a la taula. Malgrat tot, quan ja li faltava menys d’un any per jubilar-se, amb la pensió resultant més que calculada i podent jugar-se la feina sense gaires riscos, va decidir que ja era hora d’actuar des de la seva posició de manera més contundent. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">D’entrada, al penúltim número de la revista havia publicat un article en el que explicava en què consistia la targeta T-verda de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona, que proporcionava tres anys de transport públic gratuït si abans es desballestava un vehicle sense etiqueta ambiental amb el compromís de no adquirir-ne cap altre. Al cap de pocs dies el director de la revista el feia cridar al seu despatx per demanar-li explicacions i donar-li un toc d’atenció. </span></p><p><span style="font-family: verdana;">Al darrer número ja va gosar anar més enllà, i, just abans d’enviar-lo a impremta, va canviar el text de l’editorial. Allà on s’hi havien de llegir tota mena de lloances als nous models que es presentarien al proper saló de l’automòbil, hi apareixia una crítica furibunda a tota la indústria i a la permissivitat de les autoritats europees, estatals, autonòmiques i municipals per la nul·la voluntat mostrada a l’hora de prendre mesures per aconseguir reduir les emissions. El director, enfurismat i pressionat per bona part del gremi, el va suspendre de sou i feina durant un mes, amb l’amenaça d’acomiadament fulminant si reincidia un cop s’hagués reincorporat a la feina.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">A aquelles alçades de la seva vida, es va prendre la sanció imposada com si fos un mes sabàtic. Malgrat tot, encara tenia preparada una darrera jugada que confiava que no seria detectada per l’equip de redacció ni tampoc per la direcció abans que la darrera revista arribés als quioscos. Des de casa es va connectar a la xarxa de la feina, va cercar els arxius corresponents al darrer número i va triar el que duia l’interminable llistat de models de cotxes amb el seu preu i potència corresponents. A la columna de potència, va substituir tots aquells valors de tres xifres seguits per l’acrònim CV per les mateixes tres xifres però seguides per l’acrònim CV+1B. Finalment, a peu de pàgina hi va afegir la llegenda següent:</span></p><p><span style="font-family: verdana;">CV+1B: Potència en cavalls + 1 burro al volant.</span></p><p><i style="font-family: verdana;">Conte acabat el 14 de febrer de 2021.</i></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-40342906375767859632020-12-29T13:17:00.001+01:002020-12-29T13:20:09.512+01:00Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (VI). Qüestió de grisos<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ1v43o10N1gbENA8G6XIz6BVku4Wj7VH2y5RPmmObTtXWPOHUqQZe21yWifcnp6ZdppkDBReyejxR0yWw5MR_n44MQJkoqDkAICd3NYmnKwRV_iV1ONe50WbM6_MKgbi-_B8Sj7wrhKU/s1600/Urna.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span face=""verdana" , sans-serif"></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLQ9ClMEHx4bid9-_Ggwq9fffFCJZRSJmH19-kKtYj3QHYpyHjY_FElzJcYU94q9WS33iQgXa2ZVqHeIefUPx0OCcuj1NdcV-eThZtECQoA0A2lqylz0CywjSiZoclE4c99ioVHN8uggo/s1600/terra.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><img alt="" border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLQ9ClMEHx4bid9-_Ggwq9fffFCJZRSJmH19-kKtYj3QHYpyHjY_FElzJcYU94q9WS33iQgXa2ZVqHeIefUPx0OCcuj1NdcV-eThZtECQoA0A2lqylz0CywjSiZoclE4c99ioVHN8uggo/s1600/terra.jpg" title="Els petits canvis són poderosos" width="200" /></span></a></div>
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; text-align: justify;">Fa gairebé cinc anys i mig vaig publicar aquest </span><a href="http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2015/05/els-petits-canvis-son-poderosos-el-gra.html" style="font-family: verdana; text-align: justify;" target="_blank">post</a><span style="font-family: verdana; text-align: justify;"> en què parlava sobre tipografies més ecològiques a l’hora d’imprimir documents. Ara, després de rellegir-lo, m’he sorprès de mi mateix quan deia que “descartava la Century Gothic perquè no hi havia manera d’acostumar-m’hi”: resulta que des de fa temps utilitzo aquest tipus de lletra de forma habitual. Deixant de banda aquesta anècdota tipogràfica personal que amb tota probabilitat no interessarà a ningú, sí que voldria parlar d’un altre petit gra de sorra que ens farà estalviar tòner i suposo que, a la llarga, també quatre rals. </span></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Amb el confinament causat per la Covid 19, molts vam haver d’adaptar-nos a treballar des de casa. Això va comportar, en no pocs casos, que els propis treballadors haguessin de gratar-se la butxaca per poder dur a terme la seva feina en millors condicions. En el meu cas, va ser necessari adquirir una cadira més adient per seure hores i hores davant l’ordinador així com també una impressora làser monocrom (necessària també per a tasques escolars).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">Com ja és ben sabut, les impressores venen amb els consumibles ben justos per tal que al cap de poc ús ja n’hagis de comprar de nous i, tancats com estàvem a casa, tornava a ser la butxaca del treballador a la que li tocava encarregar-se de comprar-los. Un dia, en un instant inaudit de lucidesa, se’m va acudir de provar d’imprimir un text en una de les tonalitats de gris que incorpora el processador de textos i va sortir prou bé: es llegia bé, no calia forçar gens la vista ni posar-te el llum al damunt. Vaig provar grisors que van del 50 al 95% i finalment m’he quedat al 75%. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;">La base és empírica és nul·la, però la lògica diu que sí... no?</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;"><i>Text escrit el 29 de desembre de 2020.</i></span></div></div>
Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-64447673915246142632020-12-18T19:01:00.000+01:002020-12-18T19:01:10.096+01:00QWERTY (XXIII)<span style="font-family: verdana;"><span face=""verdana" , sans-serif"><b>Q.</b> El detingut no entenia què feia amb un paper en blanc, però les ordres del comissari al subordinat eren clares: que passi la prova del bolígraf. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>W.</b> L'eslògan oficial no ajudava la campanya de vacunació: pel bé de tots, ajuda'ns a aconseguir la impunitat de grup.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>E.</b> En veure el missatge a les xarxes socials, la policia va entendre l'atac a les granges: cal atacar ja els poders làctics!</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>R.</b> El bisbe li va dir a la mare superiora que no hi havia cap error tipogràfic en el seu escrit: les monges fregaran al voltant de l'altar.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>T.</b> Va quedar demostrat que les hormones li bullien quan va escriure al seu diari personal que no paraven de caure vulves de neu per tot arreu.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br />
<b>Y.</b> No el va convèncer el tractament que proposava aquella teràpia: deixi el tabac amb l'ajuda de pecats de nicotina.</span></span>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-48128017134209593572020-11-20T13:58:00.002+01:002022-03-30T16:01:05.982+02:00Doble vara<p><span style="font-family: verdana;">Què farem amb aquesta joventut! Tots junts, tots barrejats, menjant, bevent, fumant, asseguts als bancs dels parcs en grups de més de sis persones, alguns amb la mascareta per sota del nas o, encara pitjor, per sota de la barbeta, i tots, absolutament tots, sense cap mena de distància de seguretat. I, tot i que no ho puc assegurar, m’hi jugo un pèsol a que no duen les mans prou netes!</span></p><p><span style="font-family: verdana;">A veure si per culpa seva no podrem celebrar el Nadal com cal: tots junts, tots barrejats, menjant, bevent, fumant, asseguts al voltant de la taula en grups de fins a deu persones (en un menjador sense ventilar), sense mascareta quan haguem de menjar o beure, i tots, absolutament tots, sense cap mena de distància de seguretat. Això sí, les mans, abans de menjar, ben netes! </span></p><p><span style="font-family: verdana;">Ai, aquesta joventut...</span></p><p><i style="font-family: verdana;">Text escrit el 20 de novembre de 2020.</i></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-79587665974147473432020-11-14T19:12:00.002+01:002020-11-14T19:13:11.991+01:00Res a dir<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="314" src="https://www.youtube.com/embed/ZDuFIpzzB5U" width="378" youtube-src-id="ZDuFIpzzB5U"></iframe></div><br /> <p></p>Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7470689904052588735.post-80968763952481421782020-10-07T10:38:00.005+02:002020-10-07T10:38:47.103+02:00Fill de Sauron<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2qojHtzndPzByV4F8TLKQSoQw-hQ-vF3_qU0ey5L2AmAm6OathBgPJTUCuAIZ3OSRQfpEBzIsq9h-5S2HtSvV0ZlXoCI3yHKBa91qDloZwV5ULce2xq0jmw1lW4sjOI3luh-NDQhyphenhyphenMek/s2048/201007_Fill+de+Sauron.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Fill de Sauron" border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2qojHtzndPzByV4F8TLKQSoQw-hQ-vF3_qU0ey5L2AmAm6OathBgPJTUCuAIZ3OSRQfpEBzIsq9h-5S2HtSvV0ZlXoCI3yHKBa91qDloZwV5ULce2xq0jmw1lW4sjOI3luh-NDQhyphenhyphenMek/w400-h225/201007_Fill+de+Sauron.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; text-align: left;">Foto presa el 16 de setembre de 2020 a Cal Dentista, Barcelona.</span></div>
Mauricihttp://www.blogger.com/profile/18209388498211784429noreply@blogger.com4