dijous, 30 de juny del 2016

Tanquem paradeta

Doncs sí, avui, dia 30 de juny de 2016, després de 6 anys, 7 mesos i 8 dies, i amb 375 posts publicats (inclòs aquest), El blog del Maurici baixa la persiana i tanca la paradeta. El tancament, però, no és definitiu ni irreversible; diguem que, de tant en tant, és possible que passi a treure una mica la pols i, de pas, publiqui alguna cosa (ni que sigui el llistat de llibres llegits!). El que sí que és segur és que ja no publicaré un post setmanal. El motiu és ben senzill: tal i com vaig explicar a l’entrada que vaig publicar quan el blog va fer cinc anys, ja no em queda cap conte decent per publicar, i els indigeribles, que algun també en tinc, continuaran a la catacumba del disc dur amb pany i forrellat. A més a més, a l’escassetat de material cal sumar-hi que no escric cap relat des de fa (massa) temps.

M’agradaria tornar a publicar amb relativa freqüència d’aquí a un cert temps, tot i que també voldria engrescar-me d’una vegada per totes i intentar escriure alguna cosa més llarga que pugui assemblar-se a una novel·la. El que sí que veig complicat és escriure un blog i alhora una novel·la. I el que encara és més complicat és fer qualsevol de les dues coses amb dos fantàstics fills als que m’agrada dedicar-los tan temps com puc. Com és fàcil d’entendre, les prioritats són ben fàcils de definir.

I això és tot, i no cal que ens posem més sentimentals perquè, com diu la cançó L’hora dels adéus: no és un adéu per sempre, és sols l’adéu per un instant.

A reveure!

diumenge, 19 de juny del 2016

dilluns, 13 de juny del 2016

QWERTY (XIV)

Q. El fracàs de la campanya publicitària estava cantat: anunciar les millors ofertes en higiene ínfima els va enfonsar el negoci. 

W. Tot i ser al·lèrgic a aquesta mena d'esdeveniments, la curiositat va poder més en llegir la invitació: et convidem a la nostra femta d'aniversari.


E. L'editorial del primer número del nou diari va causar cert rebombori: no ho dubtin, comptarem amb els millors orinadors del país.


R. Els fulletons de propaganda electoral del partit que aspirava a tornar al poder eren clars: momificarem totes les polítiques de l'actual govern.


T. El missatge del professor de narrativa era diàfan: l'escriptura, com més ximple i senzilla, millor.


Y. Amb els temps que corrien a ningú li va sobtar el titular a primera plana: el president serà envestit quan s'assoleixi un acord.

dilluns, 6 de juny del 2016

El dit a la nafra (XI). Distinció

Dia rere dia, mentre feia un menú del dia per llepar-se els dits a la terrassa de Ca la Pepa, notava com bona part de la clientela que entrava al restaurant del costat se’l mirava per damunt de l’espatlla amb un somriure foteta. Sens dubte, ell mai podria pagar el menú degustació d’aquell restaurant amb tres estrelles Michelin, però el reguitzell de cambrers estirats que atendria aquella colla d’esnobs no tenien res a pelar amb el somriure de noia Pirelli que esbossava la Pepa a totes hores.

Microrelat escrit el 7 d’abril de 2016.