QWERTY (XXIV)

Q. L'independentista autènticament pur ho tenia ben clar quan va escriure que ell no participaria mai en una faula de diàleg. 

W. L'article de la revista de farmàcia va crear confusió: si hi ha opció, cal dispensar sempre el fàrmac genètic.

E. L'entrenador la va vessar quan va escriure al president que veia els jugadors força desenfrenats a l'inici de la pretemporada.

R. L'audaç emprenedor va dissenyar una xarxa social ideal per a usuaris que volguessin cridar l'atenció tant com fos possible: Instabram.

T. Tothom va entendre l'articulista quan va escriure que la repressió i l'exili eren conseqüència directa de l'embut democràtic que patia l'Estat.

Y. El regidor no s'equivocava pas quan escrivia el correu al seu amic constructor: ¿quan quedarem per lubricar el nostre acord?

Espanta

En Reed Deer rep un missatge de Whatsapp d’algú que fa temps que no veu però a qui encara considera amic. L’obre i es troba un enllaç a una notícia que critica de manera furibunda l’alcaldessa de la seva ciutat. No és estrany rebre missatges d’aquest tipus i no li sol donar més importància de la que té, i més tenint en compte com l’alcaldessa desperta antipaties i simpaties a parts iguals (a ell tampoc li fa gaire el pes). Però quan veu el mitjà que publica la notícia es posa les mans al cap. Es tracta d’un mitjà clarament d’ultradreta amb tot el que això comporta: feixista, antifeminista, homòfob, supremacista, etcètera.

Acte seguit, en Reed fa el que no fa gairebé mai amb aquesta mena de missatges polítics: contestar. Li respon que caldria anar amb compte amb els missatges que es reenvien, ja que aquella publicació és d’ultradreta i, a la ultradreta, mai no se li pot fer el joc. Convençut que el seu amic ha enviat el missatge sense conèixer la tendència del mitjà informatiu, el sorprèn quan llegeix la resposta. El seu amic li diu que sí, que sí, però que les eleccions a l’alcaldia no són tan lluny. 

I aquí és quan en Reed nota que acaba d’aparèixer una esquerda entre tots dos, una esquerda que fa mal i que també fa por, perquè quan s’hi val tot per vèncer un adversari polític, fins i tot utilitzar en benefici propi el joc brut del feixisme més extrem, potser és que no es té clar del tot qui és l’adversari legítim i qui és l’antagonista de la democràcia. I, això, espanta. I en Reed s’espanta. I el narrador, també.

Text escrit el 7 de setembre de 2021.

Despropòsits

 

Si observeu bé aquesta fotografia, podreu comprovar com a mínim dues coses: 

• Primera, que València deu ser molt més lluny que Sud-àfrica.
• I segona, que el català baixa a València però deu créixer entre la població sud-africana. 

Coses de la globalització...

Vine a donar sang

Si miro el meu històric de donacions, resulta que fa 28 anys que sóc donant de sang. La meva primera donació va ser amb 18 anys. En realitat aquell dia tenia un examen en el que no tenia cap esperança d’acostar-me al desitjat cinc pelat, així que, potser per algun sentiment ocult de culpa, vaig decidir no presentar-me i compensar-ho d’alguna manera. Tampoc va sortir gaire bé: em vaig marejar una mica i vaig veure com es desmaiava una noia a la llitera del costat. Com a conseqüència de tot plegat, vaig trigar dotze anys a tornar a donar sang. Això sí, tot i marejada, la sang d’aquell 10 de febrer de 1993 va servir com qualsevol altra.

Després d’aquella donació, n’han vingut trenta-una més. Alguns anys he donat més, altres menys i en un parell cap. En tot aquest temps, les instal·lacions dels hospitals on es realitzen les donacions han millorat notablement, el personal sanitari que t’atén continua amb el mateix somriure a la cara i mai falta un voluntari que és allà pel que necessitis. Però el més gratificant de tot és el missatge que t’envien el dia que la teva sang s’utilitza en aquell o aquell altre hospital. Gràcies a aquest missatge, sé que les meves donacions han anat a parar a pacients que estaven a l’Hospital Clínic, a Sant Pau o a la Vall d’Hebron. És un missatge reconfortant que sempre t’arrenca un petit somriure. Aquesta setmana, però, el missatge m’ha arrencat una llagrimeta després de llegir que la sang anava a Sant Joan de Déu.

Siguis qui siguis, petitona o petitó, noiet o noieta, molta força i endavant! Per a mi ha estat un orgull.

Text escrit el 20 de juny de 2021.

10!

Ara ja feia molt temps que no ho celebrava, però les xifres rodones sempre fan gràcia, oi? Deu anys sense tabac! No està gens malament!

El túnel pandèmic

Amb el teu permís, Agatha, canviaré el títol d’una de les teves novel·les per adaptar-lo als temps que vivim: S’anuncia una nova onada. Efectivament, la quarta onada és tombant la cantonada i, pel que sembla, ens agafa amb les UCIs dels hospitals al límit. No podem dir que no sabíem que això passaria perquè estava més cantat que We are the champions en el món de l’esport. Cada vegada que ens alleugereixen d’algunes restriccions per donar aire econòmic i mental a la població, part de la ciutadania hi respon amb un bon pessic de Dolce Vita. És la quarta vegada que ensopeguem amb la mateixa pedra, així que potser ja és hora d’admetre que, d’intel·ligents, no en som pas gaire.

El cas és que la famosa llum al final del túnel continua sense veure’s, i això que, amb més rodolons que no pas empentes, la vacunació avança. Però cada vegada que un minúscul raig de llum apareix davant nostre, l’onada de torn s’encarrega de tapar-lo. La sensació que en resulta de tot plegat és que estem dins d’un túnel però que anem just darrera la tuneladora.

Text escrit el 12 d’abril de 2021.

Foam

 

Foto presa el 20 de febrer de 2021 a casa, Barcelona.

Error de càlcul?

Una de les meves tasques professionals com a tècnic informàtic és mantenir, en la mida possible, els sistemes actualitzats. Això implica tenir instal·lades les darreres versions tant del sistema operatiu com de les aplicacions. Com és obvi, a més aplicacions instal·lades a l’ordinador, més possibilitats de tenir portes obertes a intrusions que aprofitin errors de codi de les aplicacions. Aquest sol ser un dels principals motius pel qual molt informàtics són reticents a instal·lar programes si no són realment necessaris.

Això mateix passa també amb els telèfons mòbils, tauletes i altres dispositius permanentment connectats a la xarxa. Com a deformació professional, tinc el costum de comprovar un cop el dia si hi ha actualitzacions de les apps instal·lades a la Store de torn. Si també n’esteu al cas, haureu comprovat que el ritme d’actualitzacions és força alt, tant sigui per oferir noves utilitats o millores com per apedaçar errors de codi. 

És bastant habitual que aplicacions com navegadors, xarxes socials, jocs, entre moltes altres, tinguin errors. Ara bé, l’aplicació a la qual avui li faltava una actualització de correcció d’errors m’ha deixat ben bocabadat: Samsung Calculator, és a dir, la calculadora que el sistema porta de fàbrica. Que una aplicació com la calculadora pugui tenir una actualització perquè se li canvia una mica el disseny i l’estètica, ho entenc. Ara bé, quins errors de codi pot tenir la calculadora? No ho sé veure de cap de les maneres.

En resum: és de fiar aquesta aplicació? O suma i resta el que li dona la santa gana? Res, tornarem a sumar de cap i, si cal, amb els dits.

Text escrit el 18 de febrer de 2021.

Èquids

AX, redactor d’una revista temàtica d’automoció, era un ecologista de pedra picada, soci d’una de les principals ONGs del ram i voluntari per a la causa sempre que en tenia ocasió. Era dels que pensava que no n’hi havia prou amb substituir de manera gradual el parc automobilístic per vehicles més sostenibles (o, com solia dir, menys contaminants), sinó que per disminuir la contaminació i part dels gasos d’efecte hivernacle calia, sobretot, reduir dràsticament el número de cotxes que hi havia arreu. La contradicció de viure del sector de l’automòbil l’havia rossegat sovint per dins, però, contradiccions de la vida, d’alguna manera calia posar un plat calent a la taula. Malgrat tot, quan ja li faltava menys d’un any per jubilar-se, amb la pensió resultant més que calculada i podent jugar-se la feina sense gaires riscos, va decidir que ja era hora d’actuar des de la seva posició de manera més contundent. 

D’entrada, al penúltim número de la revista havia publicat un article en el que explicava en què consistia la targeta T-verda de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona, que proporcionava tres anys de transport públic gratuït si abans es desballestava un vehicle sense etiqueta ambiental amb el compromís de no adquirir-ne cap altre. Al cap de pocs dies el director de la revista el feia cridar al seu despatx per demanar-li explicacions i donar-li un toc d’atenció. 

Al darrer número ja va gosar anar més enllà, i, just abans d’enviar-lo a impremta, va canviar el text de l’editorial. Allà on s’hi havien de llegir tota mena de lloances als nous models que es presentarien al proper saló de l’automòbil, hi apareixia una crítica furibunda a tota la indústria i a la permissivitat de les autoritats europees, estatals, autonòmiques i municipals per la nul·la voluntat mostrada a l’hora de prendre mesures per aconseguir reduir les emissions. El director, enfurismat i pressionat per bona part del gremi, el va suspendre de sou i feina durant un mes, amb l’amenaça d’acomiadament fulminant si reincidia un cop s’hagués reincorporat a la feina.

A aquelles alçades de la seva vida, es va prendre la sanció imposada com si fos un mes sabàtic. Malgrat tot, encara tenia preparada una darrera jugada que confiava que no seria detectada per l’equip de redacció ni tampoc per la direcció abans que la darrera revista arribés als quioscos. Des de casa es va connectar a la xarxa de la feina, va cercar els arxius corresponents al darrer número i va triar el que duia l’interminable llistat de models de cotxes amb el seu preu i potència corresponents. A la columna de potència, va substituir tots aquells valors de tres xifres seguits per l’acrònim CV per les mateixes tres xifres però seguides per l’acrònim CV+1B. Finalment, a peu de pàgina hi va afegir la llegenda següent:

CV+1B: Potència en cavalls + 1 burro al volant.

Conte acabat el 14 de febrer de 2021.