En què quedem?

 

Foto presa el 30 de novembre de 2022 a Barcelona.

Anticapitalista

Al·leluia! Ja surt l’aigua calenta per l’aixeta! És lamentable, pensa, que es perdin prop de vint litres d’aigua fins que no s’aconsegueix la temperatura adient; que l’aigua no és pas barata, home! S’apunta mentalment que haurà de cercar a Amazon si existeix algun giny tecnològic que pugui mitigar aquest balafiament. Qui sap si existeix un escalfador de canonades, tot i que, si fos així, n’hauria de comprar uns quants ja que en una casa com la seva hi ha molts metres de coure. S’acaba de rentar les mans i surt del lavabo amb un somriure; no ho sabria explicar, però aquell és el seu lavabo preferit, el més petit i amagat dels quatre banys que hi ha a casa.

Connecta l’alarma, surt i tanca la porta. Contempla extasiat la darrera instal·lació de plaques fotovoltaiques. Això de tenir casa pròpia i no haver de compartir res amb veïns torracollons facilita poder fer obres d’aquesta mena. S’acosta al cotxe i, abans de pujar-hi, acaricia la carrosseria amb delicadesa; n’està enamorat, ho admet, d’aquella màquina elèctrica amb gairebé cinc-cents cavalls de potència. Supera, de llarg, el cotxàs que tenia abans, i això que no se’n podia dir que fos un quatre per quatre qualsevol. Quan seu al volant se li escapa una ganyota de disgust quan li ve al cap la gracieta que va llegir no recorda on: parlava sobre un cotxe amb centenars de cavalls i un burro al volant. Una poca-soltada d’algun estúpid mediocre, segur.

En pocs minuts arriba al col·legi electoral. S’acosta a la taula en la que hi ha dipositades les paperetes i els sobres i, amb una exhibició de convicció, agafa la de sempre: la del partit anticapitalista. Perquè, quan es tracta de ser d’esquerres, ecologista i anticapitalista, ningú el guanya. Que quedi ben clar!

Conte escrit el 14 d'octubre del 2022.

Condemneu-nos (en bona companyia)

En les tradicions cristianes més retrògrades i conservadores, el sexe està permès únicament des de la seva vessant reproductiva. Tot el que sigui fora d’aquest àmbit és pecat fatal, total, mortal i criminal. En conseqüència, si el sexe només és per tenir fills, un cop l’embrió ha estat concebut, és sagrat i intocable; per tant, és obvi que avortar durà les dones directament i sense judici final previ al més profund dels inferns, allà on cremen les pitjors bruixes per tota l’eternitat.

Però, ¿què passa amb els homes que decideixen fer-se la vasectomia? ¿Per què no se’n parla d’aquesta mena de depravats que volen gaudir del sexe amb la tranquil·litat de no deixar prenyada la dona? ¿Qui s’han pensat que són, que creuen que poden decidir lliurement sobre els seus cossos i esterilitzar-se perquè els ve de gust i cardar pels descosits? Perquè, si el que volen és no tenir fills, la castedat és l’única opció acceptable, com sap tothom. ¿I com és que no hi ha brigades pro-vida a les clíniques i hospitals on es practiquen vasectomies? ¿Per què aquesta paraula no apareix en cap programa electoral dels partits més conservadors? ¿És massa llarga? ¿No la saben escriure? Misteris del patriarcat...

En tot cas, si algun dia ens acaben condemnant, esperem que també ens enviïn al més profund dels inferns, en bona companyia.

Text acabat el 3 de juliol de 2022.

I aleshores, de veritat, no en quedà cap

La novel·la li havia sortit rodona, versemblant, coherent, trepidant, emotiva, sòlida, commovedora, i s’estalviava més qualificatius perquè no era partidari d’adjectivar gaire. Els personatges eren perfectament imperfectes, el desenllaç de ben segur que passaria a la història de la literatura i l’estructura de la novel·la s’estudiaria en les facultats de filologia més prestigioses d’arreu del món. Només hi havia una cosa que li feia basarda: que, per aclamació popular, l’editor li demanés una segona part. Però tenia ben clar que en cap cas una novel·la tan perfecta podia tenir una seqüela. I, per evitar-ho, va decidir que reescriuria alguns passatges.

Per començar, va decidir que el personatge principal moriria de manera ben dramàtica al darrer capítol. Sense aquell fantàstic personatge, no hi havia segona part possible. Però, per estar-ne més segur, l’antagonista, el dolent més dolent que mai ningú havia imaginat, tampoc sobreviuria. I, com que no es fiava gens ni mica de la indústria del llibre, sempre disposada a esprémer la gallina dels ous d’or fins a límits inimaginables, també va matar, un per un, tots els personatges secundaris.

Tot i això, un rau-rau a la consciència li deia que amb aquesta massacre no n’hi hauria prou. Va entendre, doncs, que només li quedava una única opció per tal de salvar la integritat de la seva novel·la. Va picar el punt i final, va guardar el document i, acte seguit, es va engegar un tret.

Conte acabat el 30 de març de 2022.

Estimat conductor destrempat

Estimat conductor destrempat,

En primer lloc, i perquè quedi ben clar, no pretenc ser groller amb tu. Quan et qualifico de destrempat em refereixo a que en algunes ocasions et falta tremp o, el que vindria ser el mateix, et manca una mica de fermesa, força i decisió. Sí que t’hauries de preocupar, però, del fet que vagis un pèl just de sentit comú. I és que, estimat conductor destrempat, és essencial que entenguis d’una vegada com s’ha d’actuar en un carril d’acceleració.

S’anomena carril d’acceleració, estimat conductor destrempat, per tal que els conductors l’aprofitin per accelerar i s’incorporin a la via principal a una velocitat prou adequada. Senzill d’entendre, oi? No està pensat, en cap cas, per arribar fins al final i incorporar-se a vint per hora a una via on els altres potser van a vuitanta, cosa que, com bé entendràs, ens posa en risc a tots.

Així que, si us plau, conductor destrempat, posa una mica vigor a la teva conducció i no t’oblidis de senyalitzar la teva incorporació a la via amb l’intermitent corresponent.

Nobelíssim

Entusiasmat amb el descobriment sobtat de la seva autèntica vocació, va deixar de banda per un moment el full en blanc que havia de ser la pàgina inicial del seu primer conte i va començar a pensar en el discurs que faria quan guanyés el premi Mercè Rodoreda. Encara no havia completat mentalment la llista d’agraïments (un tema purament diplomàtic, ja que tenia clar que ell no devia res a ningú), que ja s’imaginava la portada de l’antologia dels seus contes més destacats. I és que veia tan clar i diàfan el seu futur esplendorós com a escriptor, que va començar a descartar editorials que no fossin prou dignes ni importants per publicar les seves memòries. Finalment, va decidir que acceptaria el premi Nobel de literatura només perquè seria el primer en llengua catalana, però que no aniria Estocolm a recollir-lo; un autor amb personalitat, dirien els diaris a primera plana. 

Amb un somriure va agafar el bolígraf però, quan va voler escriure la data a la cantonada superior dreta, va resultar que estava sec.

Conte acabat el 13 de març de 2022.

Estimat conductor intermitent

Estimat conductor intermitent,

Et descric amb aquesta paraula no perquè potser agafis el teu cotxe només de tant en tant, sinó perquè de manera habitual et passes per l’entrecuix els llums intermitents del teu vehicle. D’entrada has de saber que el fet de no indicar mai si canviaràs de carril o giraràs cap l’esquerra o la dreta et converteix, de totes totes, en un cretí integral. I d’això, de ser un cretí integral, no en pots culpar ningú ja que, per aconseguir el carnet de conduir, bé que et van ensenyar a accionar l’intermitent; ergo, el teu professor d’autoescola queda automàticament absolt. Per tant, estimat conductor intermitent, només ens queda una opció: duus el cretinisme a les venes, sigui genètic (tan de bo que no, pel bé de tots) o bé adquirit sense esforç amb els anys.

Sí que et demano, conductor intermitent, que, com a mínim, activis l’intermitent doble quan et trobis un embús sobtat a la carretera. Si no ho fas, a banda de cretí, te’n sentiràs a dir unes quantes més des del cotxe del darrere o ja directament a l’altre barri.

Estimat home brut

Estimat home brut,

No conec les raons per les quals ets brut. Tant podria ser per una deixadesa absoluta que arrossegues des de la infantesa, com per una desídia rebel adquirida durant l’adolescència. O, qui sap, potser ets brut per motius ecològics, cosa que, si bé en principi podria semblar positiva, no justifica en cap cas la teva falta d’higiene.

El que et vull dir, estimat home brut, és que hi ha moltes maneres de combatre les sequeres però, sens dubte, deixar de tirar de la cadena després de fer pipi no formaria part del paquet de mesures a dur a terme. El que facis a casa teva, estimat home brut, forma part de la teva intimitat. Si a tu i als teus us agrada aixecar la tapa del vàter i veure el fons groc, no hi ha res a dir; hi teniu tot el dret. Ara bé, quan estiguis en un lavabo públic fes el favor de tirar bé de la cadena i així el següent s’ho trobarà en condicions. I, si no és demanar massa, home brut, tanca la porta quan pixis. Gràcies.