divendres, 19 d’octubre de 2018

General Electric

Des que es va enrampar amb un endoll quan era petit, l’electricitat es va convertir en el leitmotiv de la seva vida. La potència d’aquella energia el va deixar meravellat i, a mida que anava creixent, en volia aprendre tantes coses com li fossin possibles. Va estudiar-ne mil i una aplicacions i, finalment, va encaminar la seva carrera professional cap al món de les renovables, convençut que el món seria elèctric o no seria.

Ja d’adult havia canviat el cotxe i la moto de benzina per uns d’elèctrics. També havia invertit una bona picossada en substituir tota la instal·lació de gas natural de casa per una de nova elèctrica, incloent-hi la caldera, el forn i la cuina. La instal·lació de plaques solars va ser el següent pas. I si encara li quedava algun romanent, l’invertia només en projectes que apostessin fermament per les renovables.

Però no en tenia prou. En algun racó de la seva ànima hi havia un petit buit que la seva dèria per electrificar-ho tot no aconseguia omplir. Els anys van anar passant i la dèria es va convertir en obsessió: tots els mals que l’edat feia aparèixer en el seu cos els tractava a casa amb electroteràpia; poc temps després es va començar a interessar pels electroxocs. Finalment, fora de sí, va optar per una solució definitiva: va comprar per Internet una pistola Tàser i va matar un electricista del barri. Quan el van condemnar a la cadira elèctrica va poder respirar, per fi, amb satisfacció.

Conte escrit el 18 d’octubre de 2018.

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Et juro que al principi havia llegit "la deesa Endesa"... Mare meva, com estic!!! ;)

      Elimina
  2. No sabia que es podia ser addicte també a l'electricitat... segur que era fan de l?Electric Light Orchestra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hosti, això de ELO no ho havia pensat, però és ben probable. I sí, hi ha milions d'addictes a l'electricitat i també al petroli i al gas ;)

      Elimina