dimarts, 8 de desembre del 2009

Fins que la mort us separi

Conte publicat el març de 2007 a 10x10 microrelats, Edicions de la Quadriga, ISBN: 84-934281-2-9.

Els nanos no en saben res, així que per aquest cantó pots estar tranquil·la. Si els ho explico ara els faré més mal que bé, i només aconseguiré crear-los un fort ressentiment cap a tu; i això no ho vull. O potser sí, no serà per ganes, però ja estan patint prou com per complicar-los més la vida, just en aquest moment tan difícil de l’adolescència. Quan siguin més grans, quan se’ls hagi calmat l’idealisme romàntic que tenen ara de l’amor, potser sí que haurà arribat l’hora que ho sàpiguen tot. Ja ho veurem, que encara han de passar uns quants anys, però he de creure que llavors seran prou madurs per entendre aquest llarg silenci.

I de mi, què vols que et digui? Clar que el més probable és que no t’importi pas gaire, oi? Potser només t’interessa perquè sóc el pare dels teus fills i qui els haurà de continuar pujant en uns valors que creia compartir amb tu. Em pensava que l’essència més profunda del dolor l’havia coneguda quan te’n vas anar. Però després de tot el que m’he assabentat aquestes darreres setmanes, aquell primer dolor no és res comparat amb el d’ara, on s’hi ha afegit una mescla d’odi i ràbia que, per més inri, no puc descarregar sobre teu, si bé t’ho mereixes.

Fa tres mesos que vas patir l’accident amb el cotxe i no hi ha hagut cap diumenge des d’aquell dia que no hagi vingut a veure’t. I cada vegada, al costat de les meves flors, he trobat una rosa vermella i radiant sobre el relleix del nínxol. A més a més, tinc la sensació que, mentre les meves flors es van marcint, aquesta maleïda rosa sembla verdejar. Tot i ser ben morta, la teva passió per segons qui continua ardorosament viva.

Recordes aquella cançó que deia que el temps i l’oblit són com germans bessons? No et pots imaginar les ganes que tinc que aquests germans es facin grans. I els meus fills també.

Conte escrit l’1 de desembre de 2006.
Revisat el 8 de desembre de 2009.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada