dilluns, 17 de febrer de 2020

QWERTY (XXI)

Q. L'anunci del fabricant de pintures ho deixava ben clar: experimenti amb tots els dolors! 

W. Que l'informe digués que la humanitat estava causant una extinció passiva d'espècies no va remoure la consciència de cap president.


E. Les fotocòpies del professor eren clares: una de les claus de la filosofia de tots els temps la trobareu a la Taverna.


R. El missatge del psicòleg no el va ajudar gaire: busca en la teva inferioritat per saber qui ets realment.


T. La causa de l'allau de trucades de pocavergonyes calia buscar-la en els rètols escampats per tota la ciutat: telèfon del cinisme.


Y. L'error li va arruïnar la campanya de Sant Jordi: una rosa per a la teva dona i una altra per a la teva sobra!

dilluns, 3 de febrer de 2020

Límits

– És primordial, indispensable i del tot necessari posar límits. Si no posem límits, es faran a la idea de que en tot moment podran fer el que vulguin sense pensar en cap cas en les conseqüències.

– Ara no sé si em parles dels fills o de les GAFA.

Microrelat escrit el 3 de febrer de 2020.

dijous, 16 de gener de 2020

El geni i l'informàtic

El geni se li va aparèixer a l’informàtic i li va dir: “Et concedeixo tres desitjos per a tot el que et resta de vida”.

L’informàtic, sense pensar-s’ho gaire, va respondre: “Vull disposar d’un control+Z, un control+C i un control+V per a qualsevol qüestió que em sorgeixi des d’ara mateix”.

Microrelat escrit el 16 de gener de 2020.

divendres, 3 de gener de 2020

Lectures 2019

Comença el 2020 i, com ja és habitual en aquest i altres blogs, toca parlar dels llibres llegits el 2019. Aquest darrer any la xifra de llibres llegits ha estat de tres menys que l’anterior, amb un total de trenta-sis. De la mateixa manera que l’any anterior, el motiu d’aquest número tan elevat és que uns quants llibres eren força curts. D’aquests 36 llibres, 22 han estat en català i 14 en castellà; feia anys que no hi havia tant desequilibri entre les dues llengües. Com a novetat, m’he estrenat en un format que encara no havia tastat mai: el llibre-conversa o com se li vulgui dir (números 5 i 34). I no vull deixar passar l’ocasió de comentar que en l’antologia de microrelats catalans Bones confitures hi ha un parell de microrelats meus!

Un cop més, a continuació també farem el top 5 per dalt i per baix sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 5 dels que m’han agradat més:

  • El dia que Barcelona va morir – Enric Calpena (bona novel·la històrica ambientada a casa. Què més es pot demanar?)
  • Noticias de la noche – Petros Márkaris (en Kostas Jaritos, tot i que pot ser odiós en alguns moments, m’ha convençut del tot)
  • Sé lo que estás pensando – John Verdon (un bestseller de ja fa uns anys que m’ha sorprès gratament)
  • Irène – Pierre Lemaitre (em pregunto per què el vaig tenir tant temps a la prestatgeria dels pendents. Molt bona novel·la negra)
  • Entre Ítaca i Icària – Xavier Domènech, Àngels Barceló, Joan Tardà (trobarem a faltar polítics així)

El top 5 dels més decebedors:

  • Nudo España – Pablo Iglesias y Enric Juliana (no és un llibre dolent però destil·la certa supèrbia i condescendència)
  • La novel·la de Sant Jordi – Màrius Serra (m’encanta l’Enigmàrius però no em convenç l’autor quan escriu novel·la)
  • Teoria King Kong – Virginie Despentes (tot i el rebombori amb aquest llibre, a mi no m’ha fet ni fred ni calor)
  • La gran teranyina – Roger Vinton (enrevessat, com totes les trames familiars que hi ha a Catalunya)
  • No Logo – Naomi Klein (feixuc, molt feixuc, i l’edició tampoc hi ajudava gaire)

Nous autors descoberts que aniré seguint: 5 (Petros Márkaris, John Verdon, Pierre Lemaitre, Patricia D. Cornwell i Montse Sanjuan). Autors abandonats: 0. En la bona línia: 6 (Donna Leon, Enric Calpena, Henning Mankell, Mari Jungstedt, Andrea Camilleri i Agatha Christie). Autors que m’agraden però que aquest cop no han estat a l’alçada: 2 (Raymond Chandler i Matilde Asensi).

I a continuació teniu la llista completa:

  1. Pruebas falsas – Donna Leon
  2. Estimats Lluc i Joana – Oriol Junqueras
  3. El dia que Barcelona va morir – Enric Calpena
  4. Vi bo i altres contes – VVAA
  5. Nudo España – Pablo Iglesias y Enric Juliana
  6. L'inspector fa tard – Manuel de Pedrolo
  7. Antes de que hiele – Henning Mankell
  8. La novel·la de Sant Jordi – Màrius Serra
  9. Anuari Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2018 – Grup de periodistes Ramon Barnils
  10. Adreça desconeguda – Kressmann Taylor
  11. Ous ferrats i altres contes – VVAA
  12. El sueño eterno – Raymond Chandler
  13. És una guerra? Gihadisme i terrorisme – VVAA
  14. Noticias de la noche – Petros Márkaris
  15. Informe sobre Catalunya – José Enrique Ruiz-Domènec
  16. Matí i altres contes – VVAA
  17. Sé lo que estás pensando – John Verdon
  18. Cómo llegamos a la final de Wembley – J.L. Carr
  19. La Malcontenta – Sebastià Alzamora
  20. El último acto – Mari Jungstedt
  21. El último Catón – Matilde Asensi
  22. Teoria King Kong – Virginie Despentes
  23. Harry Potter y la piedra filosofal – J. K. Rowling
  24. La dansa de la gavina – Andrea Camilleri
  25. La gran teranyina – Roger Vinton
  26. Irène – Pierre Lemaitre
  27. Bones confitures. Antologia de microrelats catalans – VVAA
  28. La jota de corazones – Patricia D. Cornwell
  29. Cara de peix i altres contes – VVAA
  30. El mètode Grönholm – Jordi Galceran
  31. Les mans del drac – Sebastià Bennasar
  32. No Logo – Naomi Klein
  33. La sergent Anna Grimm – Montse Sanjuan
  34. Entre Ítaca i Icària – Xavier Domènech, Àngels Barceló, Joan Tardà
  35. Que no torni i altres contes – VVAA
  36. Un gato en el palomar – Agatha Christie

Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2020! 

dimarts, 17 de desembre de 2019

Controlats... del tot?

Si en algun lloc tinc la sensació de viure més la llibertat és a la muntanya, sigui acompanyat o sol. Escoltar el silenci només trencat pel moviment de les fulles, sentir el so esmorteït de les pròpies petjades, omplir-te els pulmons d’aire net o observar les sargantanes com fugen del mig del camí em fan oblidar per unes hores la gran ciutat, els seus sorolls i totes les smartparaules inventades i per inventar.

És evident que a les àrees urbanes, amb tot el reguitzell d’antenes de tota mena que hi ha instal·lades arreu, els nostres moviments són fàcilment controlables (admetem-ho: els usuaris tampoc hi posem gaires entrebancs). Una prova a la vista de tots va ser la notícia que deia que l’INE rastrejaria la ubicació dels mòbils espanyols durant vuit dies; per molt que diguessin que es respectaria l’anonimat, a aquestes alçades de la pel·lícula ja costa de creure.

Durant les vacances de l’estiu passat em va quedar confirmada que la sensació de llibertat no era només cosa meva sinó que, de totes totes, som menys controlables quan pasturem per l’alta muntanya. Unes setmanes després d’haver tornat va arribar a la bústia de casa la factura mensual de telefonia mòbil. Comparada amb les anteriors aquesta factura es disparava cinquanta euros més amunt del que és habitual. La raó? Segons la companyia es tractava del roaming per haver anat a Andorra (al mateix preu que Canadà o Bermudes) un dia concret d’agost. Però resulta que ni aquell dia, ni cap dels altres, havíem trepitjat Andorra. Aquell dia concretament érem fent la volta a l’estany de Sant Maurici, passant per la cascada i estany de Ratera. Pels que no coneguin la zona, entre Andorra i Sant Maurici hi ha tres valls: Ferrera, Cardós i Àneu, separades per muntanyes que no són precisament turons.

Després d’una trucada com sempre massa llarga, vaig aconseguir exposar la meva queixa a la pobra agent que em va atendre molt amablement. La companyia va acceptar la meva paraula i em va oferir un descompte superior als cinquanta euros que s’aplicaria a cada factura durant els següents dotze mesos. L’única condició? Que allargués la permanència un any més, just quan faltaven pocs dies perquè finalitzés.

Sensació de... llibertat?

Text escrit el 17 de desembre de 2019.