divendres, 1 de gener de 2021

Lectures 2020

Comença el 2021 i, com ja és habitual en aquest i altres blogs, toca parlar dels llibres llegits el 2020. Aquest darrer any la xifra de llibres llegits ha estat de tres menys que l’anterior, amb un total de trenta-tres. D’aquests 33 llibres, 19 han estat en català i 14 en castellà.

A continuació farem el top 3 per dalt i per baix sense distingir, però, quina posició ocupa cada títol.

El top 3 dels que m’han agradat més:
  • El día de mañana - Ignacio Martínez de Pisón (un narrador immens com una catedral).
  • La bossa o la vida - Salvador Lladó (un petit llibre divulgatiu sobre la crisi climàtica que ja tenim a sobre).
  • Defensa cerrada - Petros Márkaris (enamorat d’aquest autor; en tinc tres més seus al prestatge de pendents).
El top 3 dels més decebedors:
  • El coaching emocional - Mireia Cabero (lectura per a un curs que vaig fer; en cap moment me’l vaig fer meu).
  • Catalunya: un moment crític - Roger Palà i Sergi Picazo (potser el llibre més fluix dels que he llegit sobre el procés).
  • La cara norte del corazón - Dolores Redondo (es deixa llegir, però el trobo molt forçat respecte la trilogia).

Nous autors descoberts que aniré seguint: 6 (Xavier Aliaga, Salvador Lladó, Andreu Escrivà, Salvador Macip, Arnaldur Indridason i Agustí Vehí). Autors abandonats: 0. En la bona línia: 6 (Fred Vargas, Henning Mankell, Mari Jungstedt, Andrea Camilleri, Petros Márkaris i Ignacio Martínez de Pisón). Autors que m’agraden però que aquest cop no han estat a l’alçada: 1 (Dolores Redondo).

I a continuació teniu la llista completa:
  1. El día de mañana - Ignacio Martínez de Pisón
  2. L'exèrcit furiós - Fred Vargas
  3. Sopa instantània i altres contes - VVAA
  4. Un dia més de vida - Ryszard Kapuściński
  5. La dona de gris - Anna Maria Villalonga
  6. El coaching emocional - Mireia Cabero
  7. El director - David Jiménez
  8. La llamada de la selva - Jack London
  9. El puto jefe - Isaac Rosa
  10. Dos metres quadrats de sang jove - Xavier Aliaga
  11. Catalunya: un moment crític - Roger Palà i Sergi Picazo
  12. Huesos en el jardín - Henning Mankell
  13. Harry Potter y la cámara secreta - J. K. Rowling
  14. Algú que no hi havia de ser - Manuel de Pedrolo
  15. Anuari Mèdia.cat 2019 - Grup de periodistes Ramon Barnils
  16. El regreso del Catón - Matilde Asensi
  17. El secreto de Gray Mountain - John Grisham
  18. La bossa o la vida - Salvador Lladó
  19. L'olor de la nit - Andrea Camilleri
  20. El tigre i la duquessa - Jordi Solé
  21. Dos germans asimètrics i altres contes - VVAA
  22. Cruel y extraño - Patricia D. Cornwell
  23. Jugar a ser déus - Salvador Macip, Chris Willmott
  24. No estás sola - Mari Jungstedt
  25. Guillem - Núria Cadenes
  26. Defensa cerrada - Petros Márkaris
  27. Encara no és tard - Andreu Escrivà
  28. La mujer de verde - Arnaldur Indridason
  29. Petons amb llengua i altres contes - VVAA
  30. Tota la veritat - VVAA
  31. La cara norte del corazón - Dolores Redondo
  32. Compro oro - Isaac Rosa
  33. Remor de serps - Agustí Vehí
Au, que tingueu un bon any i també unes bones lectures per al 2021! 

dimarts, 29 de desembre de 2020

Els petits canvis són poderosos. El gra de sorra (VI). Qüestió de grisos

Fa gairebé cinc anys i mig vaig publicar aquest post en què parlava sobre tipografies més ecològiques a l’hora d’imprimir documents. Ara, després de rellegir-lo, m’he sorprès de mi mateix quan deia que “descartava la Century Gothic perquè no hi havia manera d’acostumar-m’hi”: resulta que des de fa temps utilitzo aquest tipus de lletra de forma habitual. Deixant de banda aquesta anècdota tipogràfica personal que amb tota probabilitat no interessarà a ningú, sí que voldria parlar d’un altre petit gra de sorra que ens farà estalviar tòner i suposo que, a la llarga, també quatre rals. 

Amb el confinament causat per la Covid 19, molts vam haver d’adaptar-nos a treballar des de casa. Això va comportar, en no pocs casos, que els propis treballadors haguessin de gratar-se la butxaca per poder dur a terme la seva feina en millors condicions. En el meu cas, va ser necessari adquirir una cadira més adient per seure hores i hores davant l’ordinador així com també una impressora làser monocrom (necessària també per a tasques escolars).

Com ja és ben sabut, les impressores venen amb els consumibles ben justos per tal que al cap de poc ús ja n’hagis de comprar de nous i, tancats com estàvem a casa, tornava a ser la butxaca del treballador a la que li tocava encarregar-se de comprar-los. Un dia, en un instant inaudit de lucidesa, se’m va acudir de provar d’imprimir un text en una de les tonalitats de gris que incorpora el processador de textos i va sortir prou bé: es llegia bé, no calia forçar gens la vista ni posar-te el llum al damunt. Vaig provar grisors que van del 50 al 95% i finalment m’he quedat al 75%. 

La base és empírica és nul·la, però la lògica diu que sí... no?

Text escrit el 29 de desembre de 2020.

divendres, 18 de desembre de 2020

QWERTY (XXIII)

Q. El detingut no entenia què feia amb un paper en blanc, però les ordres del comissari al subordinat eren clares: que passi la prova del bolígraf. 

W. L'eslògan oficial no ajudava la campanya de vacunació: pel bé de tots, ajuda'ns a aconseguir la impunitat de grup.


E. En veure el missatge a les xarxes socials, la policia va entendre l'atac a les granges: cal atacar ja els poders làctics!


R. El bisbe li va dir a la mare superiora que no hi havia cap error tipogràfic en el seu escrit: les monges fregaran al voltant de l'altar.


T. Va quedar demostrat que les hormones li bullien quan va escriure al seu diari personal que no paraven de caure vulves de neu per tot arreu.


Y. No el va convèncer el tractament que proposava aquella teràpia: deixi el tabac amb l'ajuda de pecats de nicotina.

divendres, 20 de novembre de 2020

Doble vara

Què farem amb aquesta joventut! Tots junts, tots barrejats, menjant, bevent, fumant, asseguts als bancs dels parcs en grups de més de sis persones, alguns amb la mascareta per sota del nas o, encara pitjor, per sota de la barbeta, i tots, absolutament tots, sense cap mena de distància de seguretat. I, tot i que no ho puc assegurar, m’hi jugo un pèsol a que no duen les mans prou netes!

A veure si per culpa seva no podrem celebrar el Nadal com cal: tots junts, tots barrejats, menjant, bevent, fumant, asseguts al voltant de la taula en grups de fins a deu persones (en un menjador sense ventilar), sense mascareta quan haguem de menjar o beure, i tots, absolutament tots, sense cap mena de distància de seguretat. Això sí, les mans, abans de menjar, ben netes! 

Ai, aquesta joventut...


Text escrit el 20 de novembre de 2020.

dimecres, 7 d’octubre de 2020

divendres, 2 d’octubre de 2020

Grana Padano

A casa ens agrada força el formatge (i si és acompanyat d’una mica de vi negre del Montsant, en el cas dels adults, encara millor). Acostumem a menjar-ne una mica al final del sopar, abans de la fruita, i el ritual sempre és el mateix. Traiem de la nevera dos tipus de formatge, el primer dels quals varia: Emmental francès, Maasdam holandès, Manxego espanyol, Cheddar anglès, formatge de Menorca, entre d’altres, que visiten gustosament la fusta de tall. El segon és inamovible: Grana Padano italià (o Parmesà, però el preu ja puja i la diferència, al nostre modest paladar, és imperceptible).

També ens agrada molt, a casa, sortir a la muntanya. Sempre que podem anem a pasturar, sigui un matí, un dia sencer, de cap de setmana, de pont o de vacances. I, de la mateixa manera que el formatge, també ens agrada la varietat: Muntanyes de Prades, Montsant, Garraf, Serralada de Marina, Serralada Litoral, Montnegre-Corredor, Montseny, Milany-Santa Magdalena, Cavallera, Rasos de Peguera, Cadí-Moixeró, Picancel, Montgrony, Sant Llorenç del Munt i l’Obac... I el que és inamovible, en algun moment o altre de l’any: Pirineus, el nostre Grana Padano a la muntanya.

I és que tant en formatges com en muntanyes n’hi ha per tots els gustos, però també és ben cert que hi ha categories i categories.

Text escrit el 2 d’octubre de 2020.