dimarts, 7 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (18). Hipoactivitat

No, a casa de moment no tenim diagnosticat cap trastorn relacionat amb els cavalls, més enllà que algunes vegades ens puguem disfressar de cavallers medievals o que, relacionat amb els èquids, puguem fer el burro quan ens vingui de gust. Fins i tot, és possible que fem curses a cavall, convertint el nostre petit pis en una mena d’hipòdrom.

Però, ja que parlem de trastorns, serà interessant comprovar quants TDAH (no entro a valorar ara si realment existeix o no aquest trastorn) s’arribaran a diagnosticar un cop acabi aquest confinament, després del que seran com a mínim dos mesos de clausura obligatòria.

Mentrestant, a casa intentem que els dos perillosos vectors de transmissió, de 4 i 8 anys, es moguin tant com puguin, que sempre serà molt menys del que els cal.

dilluns, 6 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (17). El cuquet

Un company blogaire va escriure un post en el que animava als supervivents de la catosfera a aprofitar el confinament per treure la pols dels seus blogs i donar-los un petita empenta. Jo li vaig deixar un comentari en el que li deia que, amb dos nens a casa, teletreballant i intentant exercir de mestre maldestre, ho tenia ben difícil. Però sempre ens podem sorprendre a nosaltres mateixos i buscar el temps sota les pedres quan trobem quelcom que ens entusiasma. Té nassos la cosa que, després de molt temps sense escriure res de res per falta absoluta de motivació i ganes, hagi estat un confinament el que m’hagi revifat el cuquet.

Ara també podria dir que, quan ens deixin sortir del cau, estaré tan fart de pantalles i d’haver estat tant temps tancat a casa que no escriuré res en anys. Però, francament, a hores d’ara confio poc en la meva pròpia paraula.

diumenge, 5 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (16). El poder de la paraulota

Si hi ha una cosa que fa riure als nanos és, entre moltes altres, sentir algú dir una paraulota (sempre en un context que no sigui violent, de malestar o de conflicte, és clar). En aquests dies de confinament he de confessar que més d’un cop he utilitzat aquest recurs poc educat, però és que se li ha de reconèixer que té una efectivitat altíssima.

Així, per exemple, la cançó Visca tot el diccionari!, de La Trinca, es converteix en tot un hit: “diputats i diputades són persones reputades”, o que “en Núñez (...) n’escull onze” asseguren un èxit absolut. Si jugues als animals i dius la mosca “cojonera” (és a dir: totes), les rialles ressonen per tota la casa. I si jugues a les rimes i demanis que t’acabin “Si Pepín tiene un cojín, ¿que tendrá Pepón?”, la resposta arriba en qüestió de centèsimes de segon. El proper dia potser ens passem a la zoologia i parlem de la gallina jove.

I és que, més que mai en temps de confinament: sapere aude!

dissabte, 4 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (15). (No)Essencials

Si doneu un cop d’ull a aquesta web d’Apuntes de clase, un suplement de La Marea molt recomanable, podreu veure quines són les taules salarials de la gent que s’està deixant la pell per tota la resta. A aquestes alçades de la pel·lícula dubto que quedi algú que desconegui que bona part dels que se la juguen cada dia en hospitals, serveis socials, supermercats, residències de gent gran, personal de neteja, etc. formen part d’allò anomenat precariat. En canvi, molts d’aquells amb sous estratosfèrics han de romandre a casa, teletreballant com a molt, que no dic que en molts casos puguin ser útils al conjunt de la societat, però no estan literalment al peu del canó.

Quan es calmi (i no quan acabi) tot aquest sarau del coronavirus no em queda cap dubte que les taules salarials es modificaran de manera justa per als essencials...

divendres, 3 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (14). Mascota

Us presento, aquí dalt a l’esquerra, la primera mascota que tenim a casa. És completament artesanal i podria dur l’etiqueta de “Fet a mà”, “Producte de la terra” o “DOQ Cristina”. Es diu Còvid, un nom que ens evoca l’entranyable Cobi dels Jocs Olímpics de Barcelona i alhora també ens recorda que el seu origen prové d’un cabronàs dels grossos (tot i ser minúscul, per fer-ne encara més burla). És afable, tendre i divertit, es deixa acaronar, xutar i no li molesta gens ni mica ser l’ase dels cops. Als nens els encanta.

Ara ens estem plantejant, tot i que ni pixa ni tampoc caga, posar-li un tros de cordill i treure’l a passejar. A veure si cola.

dijous, 2 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (13). Hibernació

Una de les paraules que més sona aquests dies és hibernació. Ja no es poden comptar les vegades que s’ha dit que, amb el confinament quasi absolut, es posava l’economia en hibernació, que significa, si fa o no fa, una parada gairebé total de tota activitat econòmica menys d’aquelles decretades com a essencials (ara ja no recordo si les perruqueries entren o no en aquesta categoria).

A mi la hibernació em fa recordar els óssos bruns dels Pirineus (per cert, no us perdeu La Casa de l’Ós Bru, a Isil). Jo, que sóc fredolic, sovint penso en la sort que tenen de poder passar l’hivern dormint i despertar quan entra la primavera. Tant de bo poguéssim fer el mateix: així ens confinaríem sense problema i, un cop ens despertéssim, adéu-siau al coi de virus. 

PS: ¿Per què hibernació va amb B quan hivern va amb V?

dimecres, 1 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (12). Els rentadors

En totes les crisis n’hi ha que hi perden i n’hi ha que hi guanyen. A casa, com no podia ser d’una altra manera, passa el mateix: el que perd és el rentavaixelles i la que guanya és la rentadora.

El rentavaixelles, pobre, és víctima de l’augment considerable d’àpats a casa: que tots esmorzem, dinem i sopem a casa el converteix en l’electrodomèstic més explotat (amb permís de la nevera, que ja hi està avesada).

En canvi, la rentadora gaudeix d’uns dies (que seran setmanes) de relativa tranquil·litat: amb dos nens confinats a casa, sense escola, ni parc, ni futbol, ni res de res, la roba aguanta neta força temps més, amb l’excepció lògica dels tovallons. Cada cop que la poso, me la miro i la remiro bé, no fos cas que se li escapi algun somriure.