dimecres, 17 de juny de 2020

Una combinació infal·lible

El mediador, després d’haver superat pels pèls una malaltia vírica durant la darrera pandèmia, havia actualitzat algunes de les seves tàctiques de resolució de conflictes. Si alguna cosa li havia ensenyat el flirteig que la mort havia tingut amb ell als peus del seu llit d’hospital era que la vida són quatre dies. 

Quan li van demanar si podia conduir la mediació en un conflicte enquistat durant segles va posar una sola condició: no hi hauria cap reunió en edificis oficials per molta història acumulada que tinguessin, ni tampoc en cap indret simbòlic per cap de les dues parts. Aquella negociació començaria a la terrassa d’un bar d’un barri obrer amb el menú més adequat per a l’ocasió: truita de patates amb pa amb tomàquet o un bon pa amb tomàquet acompanyat de truita de patates; tant hi feia l’ordre.

Conte escrit el 17 de juny de 2020.

dissabte, 13 de juny de 2020

Pregunta d'examen

Pregunta (basada en un cas real): 

Ens trobem en una plaça gran d’una ciutat que està a la fase 2 (pots ajudar-te dels apunts si necessites refrescar què es pot fer i què no en aquesta fase). En aquesta plaça hi ha nombroses terrasses de bars; algunes respecten les distàncies entre les taules però d’altres no. També hi ha un munt de bancs amb grups de gent de totes les edats que, en general, respecten poc la distància de seguretat i molts van sense mascareta. A un extrem de la plaça hi ha un grup de joves jugant un partit de futbol. A més a més, hi ha tres zones infantils degudament precintades però, en canvi, hi ha una tirolina a la que algú li ha arrencat les cintes de precinte de la guàrdia urbana i en la que hi juguen diversos nens.

Arriba un cotxe de la guàrdia urbana. La patrulla inspecciona tota la plaça i decideix actuar davant les infraccions. 

Subratlla les respostes correctes:

  • Tanquen els bars que no respecten la distància mínima de seguretat entre taules.
  • Adverteixen els ciutadans asseguts als bancs que no hi poden ser i que, si us plau, tothom es posi la mascareta.
  • Criden l’atenció dels joves que juguen a futbol, recordant-los que això no està permès.
  • Cap de les anteriors.
  • Precinten la tirolina i deixen els nens sense l’únic joc que els queda al parc.


Comentari final: la protesta a la plaça es limita a la cridòria tímida d’una taula de terrassa formada per tres joves i als xiulets d’un transeünt amb mascareta posada (sense por a ser descobert).

diumenge, 24 de maig de 2020

No tot és negatiu

No, no tot és negatiu en el món de la banca. Per no ficar-me perillosament en un jardí, parlaré de la banca d’aquí, no perquè en tingui un especial coneixement, però, com a mínim, sí que hi tinc certa proximitat. O potser podríem dir que no es d’aquí sinó més aviat d’allà, que tot depèn de fins on ens arribem a identificar a nivell territorial. En tot cas, el Banc d’Alacant i el ValènciaBank eren ben propers fins no fa gaire. Suposo que van decidir marxar per no rebre garrotades (com les que sí que van rebre molts dels seus clients), en el que alguns (dos ja són plural) deurien trobar un acte de responsabilitat i valentia.

No és hora de retreure decisions difícils perquè, com he dit en començar, no tot és negatiu. Però alguns (i aquí diria que són força més que dos) podrien dir que aquests dos bancs tenen poca sensibilitat social i que, com tot banc, pensen abans en els bitllets que en les persones. Tot això ho fa pensar quan parlem del tema dels desnonaments tant pel que fa al valencià com a l’alacantí.

Però havia dit que no volia ficar-me en un jardí, i si m’he decidit a escriure aquest text és perquè jo sí que crec que la banca fa coses bones per a la societat, si més no pel que fa a les dues entitats citades. Clar que, per ser més concís, hauré d’abandonar el plural i limitar-me al singular, però això no li treu pas cap mèrit perquè es tracta d’una aportació que fa anys i panys que dura, i de la que jo n’he quedat ben satisfet quan me n’he servit. Ara és un moment d’aquests.

Permeteu-me, doncs, que enceti un nou paràgraf perquè s’ho mereix: no hi ha millors bolígrafs que els dels bancs de València i Alacant! Són bolígrafs duradors, fins i suaus, i és un gran plaer escriure amb ells. Em van de meravella per fer la llista de la compra i anotar recordatoris en forma de gargots inintel·ligibles. Espero, de debò, que en això no afluixin mai i segueixin oferint aquest gran servei a tota la ciutadania.

Text escrit el 24 de maig de 2020.