dimarts, 14 de març de 2017

QWERTY (XVI)

Q. Saturat pel tema, el redactor del discurs del president va escriure que en cap cas el procés estava en reprocés. 

W. En el seu correu setmanal, l'abat de Montserrat va deixar tota la comunitat estupefacte: caldrà posar límits a tant purisme.


E. En el seu breu currículum literari, l'escriptor hi deia que el gènere que més dominava era el del micorelat.


R. El rètol a l'entrada del poble era clar i català: El Porc de la Selva. Sigueu benvinguts!


T. L'alcalde, tip de tanta descoordinació amb la gent de Cervera, els va enviar un missatge en el que els deia que n'estava fart de ser el burro de tàrrega.


Y. L'error en el mapa del Pallars Jussà va ser el detonant. L'endemà l'Air Force One aterrava a Trump a conèixer el nou territori conquerit.

dimarts, 21 de febrer de 2017

El dit a la nafra (XIV). Made in

Sabia que comprar samarretes com a record dels països que havia visitat era tot un clàssic, però no deixava de ser una bona manera de mostrar a tothom que era una persona viatjada. Samarretes de mig món penjaven de la barra del seu armari, des d’Oceania fins a Alaska, passant per tot Europa. Aquell cop, però, seria diferent: la qualitat de la roba de Bangladesh no l’acabava de convèncer.

Microrelat escrit el 21 de febrer de 2017.

dimarts, 7 de febrer de 2017

El dit a la nafra (XIII). Delinqüent

Inhabilitat de per vida, es va passar al costat fosc. Les seves primeres actuacions van consistir en enviar paquets urna a diverses personalitats de tota la geografia. Després va anar un pas més enllà i va deixar cotxes amb urnes lligades damunt les baques davant dels edificis institucionals més importants de l’Estat. En un tres i no res el van posar en recerca i captura: es busca perillós terrurnista.

Microrelat escrit el 6 de febrer de 2017.

dijous, 2 de febrer de 2017

QWERTY (XV)

Q. La carta del president a l'altre president era intrigant: farem el possible per saturar les ferides que tenim obertes. 

W. Quan es va queixar per haver estat derivat a una clínica veterinària, li van mostrar l'informe mèdic: tos felina.


E. Les cues per visitar el santuari eren quilomètriques. El motiu el van trobar al fulletó informatiu: portes obertes al santuari nudista.


R. El llibre de text l'havia ben vessada: durant el segle XIV Europa va arribar al límit per la festa bubònica.


T. L'escrit del soci de govern va arruïnar el pacte: els nostres programes són perfectament combatibles.


Y. La traducció al català de l'article d'aquell escriptor francès va causar cert rebombori: Jo abuso...!

dimecres, 11 de gener de 2017

Presència mediàtica

La memòria de 2015 de Metges sense fronteres (MSF) diu que té 412.032 socis a Espanya. Fent números grossos, la població de Catalunya representa un 16% sobre el total d'Espanya. Aplicant el mateix percentatge ens donaria que MSF té 65.925 socis a Catalunya, i això tirant curt, si tenim en compte que quan arriba la Marató de TV3 sempre es destaca la gran solidaritat del poble català. Segons la Wikipedia (no he sabut trobar les dades al seu web), l'ANC tenia 40.132 socis de ple dret (pagant quota).

Dit això, queda clar que la presència mediàtica no depèn del número de socis que pugui tenir una entitat. Si no vaig errat, el Club Super3 és qui té el major número de socis d’aquest petit país. La seva presència està més o menys garantida ja que té mig canal propi, compartit amb el Canal 33 (abans en tenia un de sencer, però qui aplica les retallades opina que és millor mantenir un zombi com Esport3 a tenir un canal infantil de qualitat; mentrestant la fuga cap a altres canals infantils segueix imparable).

Una altra entitat amb una quantitat de socis immensa és el Futbol Club Barcelona (FCB). Té canal privat propi i omnipresència a tota la resta de canals de televisió i ràdios generalistes. Com va dir Bernd Schuster: “No hase falta desir nada más”.

Després hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), club d’automobilistes que, quan li convé, actua de lobby en defensa del cotxe, intentant influir en tota mena de polítiques de mobilitat i transport públic. Els seus informes solen aparèixer en tots els diaris i noticiaris, amb una mena d’aura de veritat categòrica incontestable.

I, per acabar aquest breu repàs, hi tenim també l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la qual, tot i tenir probablement menys socis que altres entitats, apareix dia sí dia no (o dia també) als canals públics catalans, tant de televisió com de ràdio.

Mentrestant, la visibilitat de MSF és gairebé nul·la, com la de tantes altres organitzacions del ram. Tot plegat, però, és conseqüent en un país (com a tot arreu, diran alguns) on els metges (sí, aquells que salven vides) cobren menys que executius de tota mena, representants polítics i, per descomptat, els futbolistes.

Text escrit el 10 de gener de 2017.

dissabte, 7 de gener de 2017

El dit a la nafra (XII). Regals de Nadal

Un cop acabades les festes de Nadal fa una repassada als regals que ha rebut durant aquests dies: un llibre, un joc de taula, una motxilla per a la muntanya i una ampolla de whisky de les Hèbrides interiors escoceses; quatre regals que el satisfan plenament. I a tot això cal sumar-n’hi dos més d’intangibles: el primer va ser quan, sense gaire subtilesa, li van dir que era ordinari, simple i vulgar (un cutre, per definir-ho en una sola paraula); i el segon quan li van arribar veus que a la feina no treballava com calia (és a dir: servil a totes hores). Tenint en compte la procedència de les crítiques calia considerar-les autèntics elogis.

Microrelat escrit el 7 de gener de 2017.