divendres, 28 d’octubre del 2016

No més fums a les voreres

Tornem a ser aquí i, com en l’anterior post, per res relacionat amb la literatura, però com que el blog no deixa de ser un canal de comunicació més, per què no l’hauríem d’aprofitar?

Potser algú recordarà aquella sèrie curta anomenada Si jo fos alcalde que vaig escriure quan s’acostaven les darreres eleccions municipals. Doncs bé, en relació amb la primera de les quatre entrades de la sèrie, ara hem començat a recollir signatures a Change.org.

Cada vegada que una moto o un cotxe aparcat amb el tub d'escapament enfocat a la vorera encén el motor, el fum que se'n desprèn (que no és poc) queda a l'alçada dels nens més petits o dels que van en cotxet. Amb una normativa ben simple que obligués a aparcar amb el tub d'escapament enfocat a la calçada, aquestes concentracions puntuals (i tan perjudicials) de fums desapareixerien de les voreres. És una mesura que ja es duu a terme en altres llocs.

Per més informació, podeu visualitzar el programa Quèquicom on s'explica bé aquesta problemàtica.

Moltes gràcies per avançat i a reveure!

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Si t’agafo, et reciclo

Hola de nou! 

En el darrer post del blog ja vaig comentar que podia ser que de tant en tant tornés a aparèixer per treure la pols i publicar alguna coseta (res literari, ni gaire transcendental, sinó més aviat per buidar una mica el pap), i per això em trobeu novament per aquí, després de poc més de tres mesos.

Diuen que, amb els anys, les coses te les prens amb més calma i que, en general, tot et rellisca més. En certa manera i en molts temes és així, però en altres casos, quan veig la deixadesa i fins i tot negligència per part d’alguns elements, se m’inflen les venes del cap, les del coll i, perquè no dir-ho, també se m’inflen els pebrots.

I què és això que m’indigna tant? Doncs que els irresponsables de torn no només no separin ni reciclin, sinó que, a més a més, utilitzin qualsevol dels contenidors específics de cada material com si fossin una paperera més. És molt millor que ho llencin tot a la primera paperera convencional que trobin ja que així, com a mínim, no engeguen a rodar l’esforç de la majoria que sí que separa i recicla. I no em refereixo als contenidors del carrer, que també podria ser, sinó a les papereres de cartró destinades al paper o als petits contenidors de piles que hi ha en oficines, centres educatius i empreses vàries. Sempre pot passar que algú no s’hi fixi i llenci la bola de paper d’alumini que embolicava l’esmorzar al contenidor del paper; tots ens podem despistar. Però que n’hi hagi una dotzena en poca estona o que algú s’arribi a esforçar a encabir brutícia per l’estreta obertura del contenidor de piles ja no té nom ni perdó.

I el que ja em treu de polleguera del tot són els utilitzen el contenidor per a reciclar taps, que es destinen a fundacions que després els venen per aconseguir fons per a la investigació, com a paperera convencional tot i haver-hi rètols explicatius a color enganxats al contenidor. A aquests els enviava de pet a algun programa de reeducació humana i ambiental, i a veure si així es reciclen una mica.

I ja està: pap buidat! Fins a la propera!