dimarts, 21 de maig del 2013

Un pare responsable (XIII). Els experts

Que si el que tenia el nen era gana; que si era fred; que no, que de tan abrigat s’estava torrant de calor; que en lloc de tanta teta, millor posar-li un xumet i segur que es calmaria a l’acte; que si es veia d’una hora lluny que els prenia el pèl; que, més que plorar, el que feia era marranejar; que no se li havia de fer cas i ja veurien com aprendria a comportar-se en un tres i no res; que, sobretot sobretot sobretot, no l’agafessin en braços, que després s’acomoden; que l’únic que volia era provar la seva paciència; que si els estava desafiant...

Entre tants consells, el pobre pare no sabia què fer amb el seu fill, que no parava de plorar. De sobte, fent cas omís a tothom, el va agafar en braços i se’l va endur a una altra habitació. Allà el nen va parar de plorar i en pocs segons es va adormir sobre el seu pit. Llavors el pare va comprendre qui era el millor expert en el seu fill.


Microrelat escrit el 27 de d’abril de 2013.

3 comentaris:

  1. Crec que aquest nen té un cas agut de tertuliofòbia. Jo l'allunyaria també de certs programes de la tele, per si de cas.

    ResponElimina
  2. El que feia plorar el nen era tota aquesta gent opinant i garlant sobre ell. Anys després, sentir tots els experts en política i economia li provocarien una mena de reacció similar, però potser no seria tan evident, coses de l'auto-control.

    ResponElimina
  3. tots els pares comencen com a inexperts totals, però al final tots (o gairebé) ho aconsegueixen

    ResponElimina