dimecres, 7 d’octubre del 2020

divendres, 2 d’octubre del 2020

Grana Padano

A casa ens agrada força el formatge (i si és acompanyat d’una mica de vi negre del Montsant, en el cas dels adults, encara millor). Acostumem a menjar-ne una mica al final del sopar, abans de la fruita, i el ritual sempre és el mateix. Traiem de la nevera dos tipus de formatge, el primer dels quals varia: Emmental francès, Maasdam holandès, Manxego espanyol, Cheddar anglès, formatge de Menorca, entre d’altres, que visiten gustosament la fusta de tall. El segon és inamovible: Grana Padano italià (o Parmesà, però el preu ja puja i la diferència, al nostre modest paladar, és imperceptible).

També ens agrada molt, a casa, sortir a la muntanya. Sempre que podem anem a pasturar, sigui un matí, un dia sencer, de cap de setmana, de pont o de vacances. I, de la mateixa manera que el formatge, també ens agrada la varietat: Muntanyes de Prades, Montsant, Garraf, Serralada de Marina, Serralada Litoral, Montnegre-Corredor, Montseny, Milany-Santa Magdalena, Cavallera, Rasos de Peguera, Cadí-Moixeró, Picancel, Montgrony, Sant Llorenç del Munt i l’Obac... I el que és inamovible, en algun moment o altre de l’any: Pirineus, el nostre Grana Padano a la muntanya.

I és que tant en formatges com en muntanyes n’hi ha per tots els gustos, però també és ben cert que hi ha categories i categories.

Text escrit el 2 d’octubre de 2020.