diumenge, 8 de juny del 2014

El Bengalet va de passeig (conte infantil)

Hi havia una vegada un tigre petit que es deia Bengalet. Un dia va pensar que ja era prou gran per anar a fer una volta per la selva. Abans de sortir, però, va anar a veure el seu papa, que era un tigre molt gran. El va trobar descansant sota un arbre.

– Papa, me’n vaig donar una volta –li va dir el Bengalet.

– Molt bé, però no tornis gaire tard, d’acord?

– D’acord. Mira, t’explico per on aniré: primer passaré pel costat dels aiguamolls i miraré si veig els cocodrils; després continuaré fins al gran arbre on juguen els micos; més tard passaré pel prat on corren les gaseles i al final arribaré a les runes de l’antic temple.

– Carai, Bengalet, quin passeig més llarg! Hauràs de córrer si vols fer aquesta caminada.

– Espera, que encara no t’he explicat la tornada, perquè no la faré pas pel mateix camí.

– Ah, no? I per on aniràs si es pot saber? –va preguntar el seu papa.

– Doncs aniré pel bosc de les lianes, després creuaré el rierol nedant i, abans d’arribar al cau, passaré per les roques on salten les cabres. Oi que ja sóc prou gran per caminar tot això, papa? –va respondre el Bengalet

– I tant que sí. Ets un tigre cada dia més gran i si et ve de gust sortir a passejar pots fer-ho quan vulguis.

– Ja ho sé, ja, però t’ho volia dir per si després em cridaves per alguna cosa i no em trobaves. Sóc gran per fer el que vulgui però crec que ho havies de saber. Tu sempre dius que costa el mateix fer les coses bé que malament.

– Així és i te’n dono les gràcies.

– Molt bé, doncs llavors ja està tot dit. Me’n vaig, papa. Fins després!

– Adéu, Bengalet!

El Bengalet comença a caminar i s’allunya a poc a poc del cau. Mentrestant, el seu papa, continua descansant a l’ombra, però quan ja no el veu, s’aixeca i el comença a seguir. Confia en el Bengalet però, com que és el primer cop que surt sol, vol vigilar que no li passi res durant el passeig.

De cop i volta, el Bengalet s’atura. Ha arribat als aiguamolls, però no sap com creuar-los. L’aigua és de color marró fosc i no veu on pot posar les potes sense enfonsar-se. El papa, mentrestant, ho mira tot amagat darrere d’uns matolls. El Bengalet decideix, llavors, que qui millor li podrà dir on ha de ficar la pota és el seu papa, així que comença a córrer cap enrere per anar-lo a trobar. Però així que ha arrencat a córrer se’l troba al davant.

– Papa, què fas aquí? Tot just t’anava a buscar –diu sorprès.

– Doncs mira, ja estava avorrit de descansar i mirar les musaranyes. Així que he sortit a buscar-te i fer el passeig amb tu, si tu vols, és clar.

– M’explicaràs on he de ficar les potes per no embrutar-me als aiguamolls?

– T’explicaré això i tot el que vulguis. Així, la propera vegada segur que podràs fer el passeig tot sol com si res.

– I tant que sí! Perquè jo ja sóc un tigre molt gran, oi papa?

– I més gran que seràs, Bengalet!

I així, el Bengalet i el seu papa van fer el passeig junts i s’ho van passar molt bé per tota la selva.

Conte escrit el 19 de maig de 2014.
Adaptat del conte El valent.

Conte llegit al programa Contes per somiar, de Punt 7 Ràdio Sant Celoni.

2 comentaris:

  1. Quins tigres tan civilitzats! Mai està de més que algú ens acompanyi a fer el primer passeig, que temps de cagar-la sempre en tenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tigre és l'animal preferit del petit de la casa, així que els personatges havien de ser tigres a la força. A més a més, sempre queda millor un tigre que, per exemple, un facoquer, no?

      Elimina