diumenge, 21 de desembre de 2014

Els petits canvis són poderosos. Si jo fos alcalde (I). Aparcar com cal


Com que d’aquí a pocs mesos hi haurà eleccions municipals, he volgut fer l’exercici de posar-me en la pell de l’alcalde de la meva ciutat. Quines mesures concretes proposaria? Es podrien dur a terme sense gaire despesa? Serien realment factibles? Des de la meva ignorància de la vida política i de la burocràcia municipal en general, amb aquesta nova entrada al blog enceto una sèrie titulada Si jo fos alcalde, que formarà part d’una altra anomenada Els petits canvis són poderosos, en honor a l’espai El capità enciam que anys enrere es podia veure per TV3. No sé quants escrits hi haurà ni si seran gaire realistes; és més, potser algú els arriba a trobar utòpics. En tot cas, sempre serà un exercici interessant i divertit.

La primera mesura que se m’acut no és pas original. La vaig llegir en aquest article del periodista Xavi Coral al diari Ara. Explica que a Nova Zelanda li van posar una multa per haver aparcat malament en una zona d’aparcament en bateria. Segons unes indicacions no gaire clares calia deixar el cotxe amb el morro tocant a la vorera, mentre que ell ho va fer de cul. Un dels comentaris a l’article diu que això també passa a Alemanya i que probablement es fa d’aquesta manera per tal que els tubs d’escapament no molestin els vianants ni embrutin les parets més del que ja ho estan.

Quan ho vaig llegir vaig pensar que és tan fàcil i evident que no entenc com això no hauria d’estar estès a tot arreu. Així doncs, la primera mesura que duria a terme seria la de promoure que els vehicles motoritzats, i aquí també s’hi inclouen les motos i els ciclomotors, tinguessin la cura d’aparcar sempre de manera que el tub d’escapament apuntés a la calçada i no pas a la vorera. Potser cal fer una maniobra de més en alguns casos, però la salut de la població ho justifica plenament. Ja es respira un aire prou contaminat com perquè de tant en tant es rebi una bafarada directa que, en el cas dels nens petits, pot ser a l’alçada de la cara.

Text escrit el 24 de novembre de 2014.

Idea enviada a l'Ajuntament de Barcelona a través de l'aplicatiu Govern Obert.

8 comentaris:

  1. Doncs sí que podria ser un petit canvi que portés avantatges, però en aquest país s'ensenya bàsicament a aparcar de cul. Caldria començar per fer pedagogia a les autoescoles, que ensenyessin a aparcar de cara. Seria a tot arreu? Recomanable o obligatori? Hi ha moltes coses a pensar sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia caigut en això de les autoescoles, però segur que no hi posarien problemes!

      Elimina
  2. h ha ha recordo molt bé el capità enciam! seria una bona pensada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no busquis el meu nom a cap papereta, que no em presento pas! ;)

      Elimina
  3. Suposo que caldria fer un estudi científic per mesurar si hi ha diferències notables en els nivells de contaminació d'una manera o altra.

    De tota manera estem en un país que va promocionar els motors diesel, que sembla que contaminen 6 cops més que els de benzina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que la diferència fos poca, crec que caldria fer-ho igualment. Petits esforços poden sumar molt.

      Pel que fa al dièsel, tens tota la raó. Aquest país té masses xips per canviar...

      Elimina
  4. d'acord que no costa res, però vols dir que tanta diferència hi ha?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, posa't darrera d'un cotxe o d'una moto quan arrenca i, si pot ser, a l'alçada d'un nen de tres o quatre anys. Ja m'ho diràs ;)

      Elimina