Dia D (conte nadalenc)

El policia entra a l’habitació on hi ha el mort i, de l’ensurt, deixa anar un xiscle agut.

– Però per l’amor de Déu, es pot saber què li han fet? Si de tan vell com era, n’hi hauria hagut prou amb estomacar-lo! Això és mil vegades pitjor que l’Orient Express!

– Acaba d’endevinar la nostra font d’inspiració, agent. A tots els aquí presents ens agrada molt la novel·la negra –diu amb parsimònia el que s’ha autodeclarat portaveu de la família.

– Doncs, perdoni, però vostès són quinze i, pel cap baix, en aquest cos hi ha més de vint ganivetades –diu mentre analitza de prop el cadàver.

– És que alguns hem començat una segona ronda, però al final ens n’hem afartat. Haurà estat un empatx de sang, suposo. A més, jo diria que el ganivet tenia la fulla mal esmolada i depèn com no es clavava prou bé.

– Ja sabia que el vell era un home difícil i que no es feia estimar, però de debò n’hi havia per tant?

– Que si n’hi havia per tant? Això i molt més, agent! Ens ha fet la vida impossible a tots plegats. S’ho tenia més que merescut. Li puc ben jurar que hi havia moltes ganes de castigar el ninot.

– Ninot?

– Perdoni, és el nom en clau que li havíem posat quan fèiem els preparatius.

– I en aquests preparatius també han pensat en com presentarem això al jutge? O s’autoinculparan tots quinze?

– No, no, això ja està parlat. El Serafí s’ha ofert com a culpable. Al capdavall, el metge li ha donat un any de vida a tot estirar.

– Vaja, em sap greu.

– No pateixi. Diu que després d’avui ja pot morir feliç, i que si és ajudant la resta de la família, encara millor.

– D’acord, que així sigui. Una darrera pregunta: no hi havia cap més dia que el Nadal per matar el vell?

– És que és complicat quadrar agendes, i per ajuntar tota la família, cap dia com el Nadal, cregui’m. Per cert, vol una mica de cava i torró? Tot i la gran festa que hem fet després, encara ens en queda.

Conte escrit el 28 de desembre de 2014.