dimarts, 17 de desembre de 2019

Controlats... del tot?

Si en algun lloc tinc la sensació de viure més la llibertat és a la muntanya, sigui acompanyat o sol. Escoltar el silenci només trencat pel moviment de les fulles, sentir el so esmorteït de les pròpies petjades, omplir-te els pulmons d’aire net o observar les sargantanes com fugen del mig del camí em fan oblidar per unes hores la gran ciutat, els seus sorolls i totes les smartparaules inventades i per inventar.

És evident que a les àrees urbanes, amb tot el reguitzell d’antenes de tota mena que hi ha instal·lades arreu, els nostres moviments són fàcilment controlables (admetem-ho: els usuaris tampoc hi posem gaires entrebancs). Una prova a la vista de tots va ser la notícia que deia que l’INE rastrejaria la ubicació dels mòbils espanyols durant vuit dies; per molt que diguessin que es respectaria l’anonimat, a aquestes alçades de la pel·lícula ja costa de creure.

Durant les vacances de l’estiu passat em va quedar confirmada que la sensació de llibertat no era només cosa meva sinó que, de totes totes, som menys controlables quan pasturem per l’alta muntanya. Unes setmanes després d’haver tornat va arribar a la bústia de casa la factura mensual de telefonia mòbil. Comparada amb les anteriors aquesta factura es disparava cinquanta euros més amunt del que és habitual. La raó? Segons la companyia es tractava del roaming per haver anat a Andorra (al mateix preu que Canadà o Bermudes) un dia concret d’agost. Però resulta que ni aquell dia, ni cap dels altres, havíem trepitjat Andorra. Aquell dia concretament érem fent la volta a l’estany de Sant Maurici, passant per la cascada i estany de Ratera. Pels que no coneguin la zona, entre Andorra i Sant Maurici hi ha tres valls: Ferrera, Cardós i Àneu, separades per muntanyes que no són precisament turons.

Després d’una trucada com sempre massa llarga, vaig aconseguir exposar la meva queixa a la pobra agent que em va atendre molt amablement. La companyia va acceptar la meva paraula i em va oferir un descompte superior als cinquanta euros que s’aplicaria a cada factura durant els següents dotze mesos. L’única condició? Que allargués la permanència un any més, just quan faltaven pocs dies perquè finalitzés.

Sensació de... llibertat?

Text escrit el 17 de desembre de 2019.

4 comentaris:

  1. Jo tampoc em crec que les dades dels telèfons mòbils que van arreplegar els dies que cites, hagin estat respectades anònimament.
    Dono fe que entre Sant Maurici i Andorra hi ha una bona distància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja veus noi, amb una antena a Andorra t'enxampen més amunt d'Espot...

      Elimina
  2. Molt sospitós tot plegat, no? Em sembla que tot plegat és massa distància com perquè el satèl·lit es despisti. Que no estaves a Tor, d'Andorra a Sant Maurici hi ha un bon tros. A veure si ser paranoics ens fa no anar tan desencaminats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que, quan parlem de tecnologia, qualsevol cosa que ens puguem imaginar pel que fa a controlar-nos ja existeix...

      Elimina