dijous, 25 d’octubre de 2018

Escrits de presó (Joaquim Forn)

Tot i ser un lletraferit, en els gairebé nou anys i més de quatre-cents posts d’aquest blog no he parlat mai d’un llibre en concret. Aquest cop, però, faré una excepció perquè el llibre s’ho mereix. El dietari de Joaquim Forn mentre va ser a la presó d’Estremera no serà una fita en la literatura catalana (que consti, de totes maneres, que està ben escrit) però és ben possible que sigui recordat per tot el que ha estat capaç de transmetre el seu autor.

Amb la situació política que vivim des de fa més d’un any, és ben natural llegir aquest dietari amb la màxima empatia i solidaritat de la que un és capaç, tot i que seran ben minses tenint en compte que es tracta d’una experiència injusta a la presó que, malauradament, encara no s’ha acabat. La descripció que fa en Joaquim Forn dels seus diversos estats d’ànim, tant de quan va ingressar a Estremera com del dia a dia viscut entre reixes, és ben probable que la féssim nostra si passéssim pel mateix mal tràngol. També ens mostra la cara B de la presó, la del dia a dia, la de les trobades i vis-a-vis amb familiars i amics, i la de relacions personals i molt humanes travades amb altres interns.

En resum, un llibre recomanable de totes totes, que es llegeix en un tres i no res i que l’autor, des de dins de la presó, ens referma a nosaltres, que som fora, en la defensa de la dignitat, la democràcia i dels drets civils.

6 comentaris:

  1. Quan totes aquestes persones empresonades injustament, com en Forn, siguin al carrer, rellegirem aquests llibres d'una manera menys dolorosa.
    Aquest estiu vaig llegir el "Abans ningú deia t'estimo" de les vivències de les filles d'en Quim Forn, d'en Jordi Turull i en Jordi Sànchez. Fa mal llegir tanta injustícia envers uns homes i dones que no es mereixen estar tancats, i el dolor que causen a les seves famílies, alguns dels quals son menors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es pensa en els fills és quan més ràbia fa. I com més petits, encara més...

      Elimina
  2. Estic per llegir-lo, però m'indigna tant tot plegat, que sé que encara em posaré de més mala llet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en alguns passatges et posaràs de mala llet, però en altres hi veuràs tanta humanitat, que val la pena...

      Elimina
  3. Potser hauria de llegir llibres d'aquests ni que sigui per humanitat, però he de dir que em fa molta mandra, la veritat. Els trobo una mica oportunistes, encara que també em sembla perfectament normal que algú en aquesta situació deixi sortir tot el que porta dins en forma d'escriptura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En argot processal, podríem parlar de "finestra d'oportunitat"? ;)

      Elimina