dilluns, 6 de juny de 2016

El dit a la nafra (XI). Distinció

Dia rere dia, mentre feia un menú del dia per llepar-se els dits a la terrassa de Ca la Pepa, notava com bona part de la clientela que entrava al restaurant del costat se’l mirava per damunt de l’espatlla amb un somriure foteta. Sens dubte, ell mai podria pagar el menú degustació d’aquell restaurant amb tres estrelles Michelin, però el reguitzell de cambrers estirats que atendria aquella colla d’esnobs no tenien res a pelar amb el somriure de noia Pirelli que esbossava la Pepa a totes hores.

Microrelat escrit el 7 d’abril de 2016.

4 comentaris:

  1. Esperem que a més de la mestressa-cambrera el restaurant tingués també altres virtuts...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat, home, per descomptat...

      Elimina
  2. Molt sovint, hom no valora objectivament la qualitat dels restaurants. L'embolcall enterboleix el paladar.

    Vicent

    ResponElimina