dijous, 30 de juny de 2016

Tanquem paradeta

Doncs sí, avui, dia 30 de juny de 2016, després de 6 anys, 7 mesos i 8 dies, i amb 375 posts publicats (inclòs aquest), El blog del Maurici baixa la persiana i tanca la paradeta. El tancament, però, no és definitiu ni irreversible; diguem que, de tant en tant, és possible que passi a treure una mica la pols i, de pas, publiqui alguna cosa (ni que sigui el llistat de llibres llegits!). El que sí que és segur és que ja no publicaré un post setmanal. El motiu és ben senzill: tal i com vaig explicar a l’entrada que vaig publicar quan el blog va fer cinc anys, ja no em queda cap conte decent per publicar, i els indigeribles, que algun també en tinc, continuaran a la catacumba del disc dur amb pany i forrellat. A més a més, a l’escassetat de material cal sumar-hi que no escric cap relat des de fa (massa) temps.

M’agradaria tornar a publicar amb relativa freqüència d’aquí a un cert temps, tot i que també voldria engrescar-me d’una vegada per totes i intentar escriure alguna cosa més llarga que pugui assemblar-se a una novel·la. El que sí que veig complicat és escriure un blog i alhora una novel·la. I el que encara és més complicat és fer qualsevol de les dues coses amb dos fantàstics fills als que m’agrada dedicar-los tan temps com puc. Com és fàcil d’entendre, les prioritats són ben fàcils de definir.

I això és tot, i no cal que ens posem més sentimentals perquè, com diu la cançó L’hora dels adéus: no és un adéu per sempre, és sols l’adéu per un instant.

A reveure!

16 comentaris:

  1. ... un fins d'aquí una estona. ja veuràs com sí, aquests fantàstics fills creixeran i et deixaran més temps per escriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La literatura catalana haurà d'esperar, jojojo...

      Elimina
  2. T'havia escrit un text llarg i ha desaparegut. Coses de la tecnologia. Et deia que em sap greu que tanquis el blog, que m'agradava passar per aquí de tant en tant, de fet continuaré fent-ho. Si el tanques, que sigui per escriure un text llarg (novel·la). :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si és possible! És un repte que tinc present des de fa anys i tard o d'hora l'hauré de dur a terme!

      Elimina
  3. Sap greu llegir això. Em sembla que els blogs cada vegada perden més tirada, i em sembla que això tampoc ajuda. Cal dedicar-hi molt temps, i no en tenim. Ja em sorprèn que hagis arribat fins aquí amb la canalla. Efectivament, escriure una novel·la i estar actiu als blogs al mateix temps és una entelèquia. Sempre i quan no et treguis de sobre una molèstia com és la feina.

    Bé, et trobaré a faltar, espero que vinguis a treure el cap de tant en tant, i que encara m'hi trobis, que jo també vaig de cul i no em queden temes ja per tractar... I sobretot, que aconsegueixis l'objectiu d'escriure una novel·la, espero que això sí que ens ho faràs saber quan sigui una realitat.

    A reveure, ha estat un plaer compartir aquest temps amb tu. Espero saber de tu aviat, molta sort en tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules, Xexu!

      Potser sí que els blogs van de baixa, cosa que és una llàstima. Al meu parer, el blog és un dels formats més enriquidors de la xarxa.

      De moment, i de manera indefinida, deixo d'escriure i publicar, però això no implica que segueixi llegint els meus blogs preferits!

      Elimina
  4. Sí, senyor. Escriure exigeix disciplina... i temps.

    Si veus alguna estona lliure, podries animar-te amb els reptes de RC.

    Salutacions!


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran iniciativa, la dels reptes! Més d'un premi literari he guanyat a partir d'escriure reptes!

      A reveure!

      Elimina
  5. Oh! Els bons sempre marxen aviat! Ara ha semblat que la palmes xD S’han acabat els relats, d’acord, però segur que trobes qualsevol excusa per continuar escrivint en el blog encara que sigui amb menys periodicitat.

    PD: Que afluixis amb el teu blog no vol dir que deixaràs de passar pels nostres, oi....?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment que seguiré tafanejant per la catosfera, company!

      I els bons marxen aviat, però els millors es queden!

      Elimina
  6. Jo també trobaré a faltar aquest blog, tot i que comprenc les circumstàncies i desitjo que els nous projectes que substitueixin aquest (novel·la, família o el que sigui) t'omplin tant o més que el blog que tanques temporalment.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  7. Maurici, espero que la persiana tingui els rails rovellats i no la puguis tancar. I és que si ho deixes en suspens, a casa, trobarem a faltar els teus redactats.
    Una abraçada des del Baix Camp

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai tu, quin afalac! Sort que la comunicació és virtual, que si no es veuria com em poso vermell ;)

      Elimina