Fa dos dies parlava de la sort de tenir un gos a casa per poder sortir a respirar aire fresc de tant en tant amb l’excusa de les necessitats fisiològiques de la bèstia. Malgrat tot, als que no tenim mascota (o només tenim fills), ens queda, a banda de la sortida a la compra distòpica al supermercat, el recurs magre de baixar a llençar les escombraries (d’aire fresc, llavors, ben poc). De fet, des del balcó puc veure els contenidors que tenim a prop de casa, i ja ha passat en més d’una ocasió que alguna persona, amb una bossa d’escombraries a la mà, passa de llarg dels contenidors. Tant pot ser perquè porta alguna altra cosa a la bossa com perquè aprofita l’avinentesa per anar fins al següent contenidor i així allargar la caminada. Si el paren els mossos, sempre pot dir que va a llençar les escombraries, que està fent el passeig de la brossa, vaja.
Curiosament, a quinze minuts a peu de casa hi ha el carrer de Brossa. És un carrer ben curt que, coses de la vida, acaba al cementiri de Sant Andreu. Ni fet expressament pels temps vírics que corren.
Com que he tingut febre, ni la brossa he pogut baixar.
ResponEliminaCoi! Espero que estiguis ben recuperat! Que les muntanyes ens esperen!
EliminaAmb la brossa jo no tinc excusa, aprofito altres sortides que faig per baixar-la, no faig baixades específiques.
ResponEliminaSortides? Quines altres sortides? Aaaah, la de la compra...
EliminaJa pensava jo en la muntanyeta ;)