dijous, 26 de març de 2020

Dietari coronavíric (6). Catarsi

Un dels moments més especials del dia és a les vuit de la tarda, quan el veïnat surt als balcons i aplaudeix. Aplaudeix als professionals sanitaris, al personal de neteja, a la gent de serveis socials, als treballadors dels súpers i, evidentment, a si mateixos, només faltaria. Són uns minuts màgics per agafar ànims i forces. A casa, qui potser millor s’ho passa és el més petit: aplaudeix, salta i crida a la veïna del davant. Al gran ja li van sortint les vergonyes i a vegades s’amaga una mica. Mare i pare també ens deixem anar i no dubtem a cridar algun crit d’ànim.

Som fidels a la cita i, fins ara, dels de casa només un servidor se l’ha saltada un cop. De fet, vaig sortir fora i vaig començar a aplaudir, però aquell dia l’ànim i les forces estaven per terra i, de l’emoció, van caure algunes llagrimetes. Encara que ja fos fosc, vaig preferir entrar i guardar-me-les per a mi solet, que ja és prou difícil tot plegat!

Un dia fluix el pot tenir qualsevol, no?

4 comentaris:

  1. La solidaritat entre veïns i treballadors sanitaris és ben palesa en accions com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el mínim que podem fer, no? A banda de la clausura, és clar...

      Elimina
  2. No t'has d'avergonyir de mostrar els sentiments, que a dia d'avui tenim a flor de pell. Si una cosa és segura d'aquests dies tan estranys que vivim és que estem contínuament en una muntanya russa emocional.

    ResponElimina