dissabte, 28 de març de 2020

Dietari coronavíric (8). No esteu sols

Al Joan Antoni, DEP.

Si una cosa m’impacta d’aquest coi de pandèmia, més enllà dels números esgarrifosos que no paren de créixer, és saber que la gent mor sola, sense l’acompanyament dels seus en els instants finals. Però tinc l’esperança (indemostrable empíricament) que quan entres al famós túnel i veus la llum allà al final, el que en realitat et queda és el passadís que es fa als campions (com al Camp Nou, si pot ser). Tots aquells que imaginàriament t’aplaudeixen són els familiars i amics que han coprotagonitzat la teva vida. I, quan treus el cap per la sortida del túnel, retrobes la teva gent que t’ha precedit anys enrere.

I, després d’haver saludat a tothom, descobreixes un petit paradís: una prestatgeria immensa plena de llibres, molts d’ells de poesia en català i també, és clar, La Regenta de Clarín.

6 comentaris:

  1. Un cel molt especial: una immensa prestatgeria de llibres.

    ResponElimina
  2. Tens el cel al soterrani de la feina. Amb dimoniets...

    ResponElimina
  3. Està claríssim que no tothom mereix aquest passadís d'aplaudiments en morir, tu mateix ho dius, molts d'ells poden acabar en aquest infern que expliques en el que només hi ha poesia. Que cruel.

    ResponElimina