El que escriu aquestes línies certifica de manera total i absoluta que es troba al carrer amb els seus dos fills per un tema de salut mental bàsica. Així mateix es fa responsable que els dos fills no interaccionaran amb cap altre nen (ni tan sols per canviar cromos de futbol), ni tampoc tocaran gronxadors, tobogans, rocòdroms o sorrals (convertits aquests darrers, amb alta probabilitat, en nous pipicans, si no ho eren ja). Igualment, el que escriu també certifica que no tocaran poms, baranes ni botons d’ascensors, i, encara molt menys, gosaran saludar ni mirar cap veïna o veí.
Certifica, per tant, i se’n fa absolutament responsable que l’únic objecte que tocaran (i de manera profilàctica amb les bambes) és la pilota de futbol que, també tristament, resta confinada.
Certifica, per tant, i se’n fa absolutament responsable que l’únic objecte que tocaran (i de manera profilàctica amb les bambes) és la pilota de futbol que, també tristament, resta confinada.
La mainada deu passar el confinament més impacientment que els grans.
ResponEliminaNo és fàcil, però tenen una capacitat d'adaptació sorprenent...
EliminaQuè difícil d'entendre deu ser tot això per la canalla. Amenaces que no veuen, prohibicions allà on sempre se n'havien sortit. Mesures exagerades de protecció. La veritat, els que heu decidit mantenir viva la nostra espècie no em feu cap enveja.
ResponEliminaL'altre dia li comentava a un amic que, quan acabi aquest malson, potser fora bo endur-se'ls un mes sencer de bivac per la muntanya!
Elimina