Dietari coronavíric (9). Contactless

Sovint penso en el dia en què tot tornarà a la normalitat però, encara més important que el quan (que esperem que no sigui gaire tard), hi ha el com. ¿Com serà la vida d’aquí a un temps quan aquesta pandèmia hagi afluixat? Perquè, parlant amb familiars i amics, tothom coincideix que, si més no durant un període llarg, res serà com abans. ¿Ens atrevirem a tornar al cinema o al teatre tenint espectadors a les butaques del costat?¿O reduiran els aforaments de les sales dues terceres parts?¿Gosarem anar a sopar amb els amics?¿O, convertint una broma clàssica en realitat, demanarem quatre taules per a una persona en lloc d’una taula per a quatre? I, així, podríem seguir amb mil exemples més.

Em queda el consol, a nivell personal, que les sortides a la muntanya semblen més factibles que els exemples anteriors, però el que queda força clar és que ens podríem encaminar cap a una societat contactless.