Després d’haver llegit diferents articles sobre el tema en revistes pretesament especialitzades, després d’haver assistit a diverses conferències d’experts en la matèria i després d’haver participat en nombroses converses amb altres pares, va creure que calia prendre una decisió cabdal per al desenvolupament físic i intel·lectual del seu fill: faria tot el possible per endarrerir el màxim la compra d’una videoconsola.
La millor manera que se li va acudir per aconseguir-ho es va fonamentar en els seus records d’infantesa: totes les hores que el seu fill passés al carrer jugant amb altres nens seria temps guanyat a l’oci digital. I per tal d’encomanar-li la passió pel joc al carrer va decidir actuar immediatament, sense importar-li gens ni mica el que pogués dir la gent del barri quan el veiés a ell tocant timbres i fugint corrents a tota velocitat mentre empenyia el cotxet amb el seu fill de tres mesos.
Microrelat escrit el 27 d’octubre de 2011.
Doncs hauràs de pensar en mirar blocs mentre la criatura dormi!! Si no li inculcaràs mals (o bons??) hàbits des de ben petit... ;)
ResponEliminaquina bona excusa per fer trapelleries :P
ResponEliminaEncomanes il·lusió per a un futur millor. Molt maco, Maurici.
ResponEliminaQuin mal exemple! Millor li compres una consola i que no molesti massa. Però bé, si vols endarrerir-ho, quan te la demani amb 2 anys, o potser amb les seves primeres paraules, digues-li que no saps de què et parla...
ResponEliminat'imagino perfectament en el paper, gamberro!!!
ResponEliminaJa que t'hi poses, surt de casa amb un tornavís, i t'infles d'arrencar xapes.....
ResponEliminaTu també? com es nota que som família!!
ResponEliminaUna consola no, però un Iphone sí, no? Home tothom en té un... :-)
ResponEliminaAra seriosament, t'aplaudeixo!