dimecres, 9 de novembre de 2011

Un pare responsable (I). Contra el sedentarisme digital

Després d’haver llegit diferents articles sobre el tema en revistes pretesament especialitzades, després d’haver assistit a diverses conferències d’experts en la matèria i després d’haver participat en nombroses converses amb altres pares, va creure que calia prendre una decisió cabdal per al desenvolupament físic i intel·lectual del seu fill: faria tot el possible per endarrerir el màxim la compra d’una videoconsola.

La millor manera que se li va acudir per aconseguir-ho es va fonamentar en els seus records d’infantesa: totes les hores que el seu fill passés al carrer jugant amb altres nens seria temps guanyat a l’oci digital. I per tal d’encomanar-li la passió pel joc al carrer va decidir actuar immediatament, sense importar-li gens ni mica el que pogués dir la gent del barri quan el veiés a ell tocant timbres i fugint corrents a tota velocitat mentre empenyia el cotxet amb el seu fill de tres mesos.

Microrelat escrit el 27 d’octubre de 2011.

8 comentaris:

  1. Doncs hauràs de pensar en mirar blocs mentre la criatura dormi!! Si no li inculcaràs mals (o bons??) hàbits des de ben petit... ;)

    ResponElimina
  2. quina bona excusa per fer trapelleries :P

    ResponElimina
  3. Encomanes il·lusió per a un futur millor. Molt maco, Maurici.

    ResponElimina
  4. Quin mal exemple! Millor li compres una consola i que no molesti massa. Però bé, si vols endarrerir-ho, quan te la demani amb 2 anys, o potser amb les seves primeres paraules, digues-li que no saps de què et parla...

    ResponElimina
  5. t'imagino perfectament en el paper, gamberro!!!

    ResponElimina
  6. Ja que t'hi poses, surt de casa amb un tornavís, i t'infles d'arrencar xapes.....

    ResponElimina
  7. Tu també? com es nota que som família!!

    ResponElimina
  8. Una consola no, però un Iphone sí, no? Home tothom en té un... :-)

    Ara seriosament, t'aplaudeixo!

    ResponElimina