Trilogia de l’home embarassat. Primer trimestre

Està preocupada perquè no sap quina serà la reacció del seu amant. Mai han parlat del tema, però no pas perquè l’hagin evitat deliberadament, sinó perquè no anava amb ells: tenir fills no entrava en els seus plans, ni individualment ni com a parella. A cap dels dos els agraden els lligams, i és justament per aquest motiu que viuen separats: ell al seu xalet de Sant Cugat i ella al pis de la Bonanova que li va instal·lar pocs mesos després d’haver-se conegut. Ara, però, després que el test ha confirmat l’embaràs, les coses han canviat de dalt a baix.

Posa sobre la taula les opcions que li han vingut al cap. Podria avortar en secret; ell no se n’assabentaria i tot continuaria com si res hagués passat. Hi dóna voltes i més voltes però se n’adona que aquesta possibilitat no la convenç, cosa que significa –i a mida que hi pensa es sorprèn més d’ella mateixa– que l’instint maternal se li ha despertat i que desitja aquest nen per sobre de tot.

Per un instant li creua pel cap el pensament de donar-lo en adopció. Ràpidament, però, el descarta de totes totes i abomina de sí mateixa acusant-se de mala persona, mala dona i mala mare. Es posa les mans sobre el ventre i li jura al seu futur fill que el protegirà contra tot i tothom.

Així doncs, arriba a la darrera i única opció que li queda: tenir el nen. I, un cop presa aquesta decisió, sap que li haurà d’explicar al seu amant el més aviat possible. No obstant això, a mida que el convenciment de ser mare ha crescut en els darrers minuts, el temor a una reacció negativa ha minvat. Al capdavall, pensa, potser ell no voldrà intervenir en l’educació del nen, però sí que haurà de responsabilitzar-se de les despeses. Tot això, és clar, sempre que ell estigui convençut que el nen és fill seu, cosa que ella no està en condicions d’assegurar.

Al cap d’una estona, ell arriba al pis de la Bonanova. Ella s’ha aixecat del sofà i l’ha anat a buscar al rebedor. Es fan un petó llarg i intens i, un cop desenganxats, ella li diu amb coqueteria:

– Saps què? Tenim un petit problema. 

– Un problema? Quin?

– Bé, espero que un cop t’ho hagi explicat no sigui cap problema –li respon ella exagerant encara més el seu posat de princeseta.

– Doncs llavors serà millor que m’ho diguis, no?

– Estic embarassada. 

Calla i espera la reacció. Ell li treu les mans del cul i es fa una mica enrere. Se la mira amb cara de pòquer i li diu:

– Em sembla que ara tens dos problemes: aquest nen i buscar-te un pis. Fa anys que em vaig fer la vasectomia.

Text escrit el 29 de juliol de 2011.