Les tres (o quatre) erres de la política

Baixa'l en  PDF.

En el món de l’ecologia sovint es fa referència a la llei de les tres erres. Aquesta llei consisteix en: reduir el volum de productes consumits; reutilitzar tantes vegades com sigui possible un producte (i, si cal, reparar-lo); i, finalment, reciclar els materials per fer-ne productes nous. La quarta erra, que per raons obvies no forma part d’aquesta llei, és la que correspondria al contenidor gris, el del rebuig.

Traslladat a la política, alguns dels principals partits d’aquest país, no pas tots, apliquen una llei semblant (sobretot ara que estem en campanya electoral), però amb certes petites diferències. En aquest cas, la erra que no forma part de la llei és la de la reducció. Per molt que els partits asseguren que es gasten cada vegada menys diners en les campanyes electorals, costa de creure si tenim en compte que durant quinze dies munten un o dos xous mediàtics de proporcions considerables a diferents punts de la geografia. A tot això cal sumar-hi la resta de la propaganda electoral, que no és poca. En canvi, les altres tres erres són utilitzades a discreció i, el que és més preocupant, sense cap mena de pudor. No resulta gaire complicat exposar-ne alguns exemples:

• Reutilitzar: si el que es desitja és aparèixer als titulars i escalfar l'ambient en un tres i no res, només cal formular un discurs on aparegui qualsevol referència al fet diferencial català o a la immigració. Aquests dos temes són dels més reutilitzats des de fa anys i sempre se n’obtenen bons rèdits.
• Reciclar: sortosament i sempre que no hi hagi passos enrere en els propers mesos, el terrorisme ha passat a aquesta fase. De ser reutilitzat de manera indecent i cíclica durant dècades, ara ha entrat en el reciclatge. Algú en parlarà, això està clar, però ja no serà l’arma política que havia estat no fa gaire temps. A poc a poc, aquesta qüestió anirà derivant cap a solucions polítiques dialogades.
• Rebutjar: en aquest estat hi trobem tots aquells temes que, tot i preocupar a bona part dels ciutadans, no se’n deuen treure gaire profit i, en conseqüència, es deixen arraconats. Esporàdicament hi ha algun tema que aconsegueix ressorgir una mica i acaparar alguna portada, com podria ser el cas del frau fiscal o l’economia submergida. N’hi ha d’altres, com els dels crims contra la humanitat perpetrats pel franquisme, que són i seguiran sempre estant al fons de tot, sense cap mena d’esperança d’aconseguir una mica de protagonisme.

Amb un panorama tan poc engrescador, és més necessari que mai exigir les quatre erres als representants polítics d’aquest país:

• Que es redueixi de manera notable la quantitat d’individus que viu de la política.
• Que es deixin de reutilitzar una vegada i una altra els mateixos candidats.
• Que no se’ls recicli cap al parlament europeu o el senat un cop ja no poden ser més reutilitzats.
• I, sobretot, que es rebutgin els inútils, els aprofitats, els corruptes i altres perles similars.

Utopia? També ho és salvar el planeta. 

Text escrit el 14 de novembre de 2011.