diumenge, 29 de març de 2015

Eleccions municipals 2015


El proper mes de maig d’aquest 2015 es celebraran eleccions municipals i, si més no a Barcelona, es presenten d’allò més incertes i emocionants. Per una banda, hi ha representants polítics que es prenen aquestes municipals com una primera volta de les eleccions del 27 de setembre, per alguns plebiscitàries, per altres simplement autonòmiques. També s’hi presenta Barcelona en comú, una candidatura formada per la suma de diferents moviments ciutadans i alguns partits polítics i que, com a mínim, ha aconseguit que se la consideri una adversària de pes. Tampoc es pot oblidar que les eleccions municipals sovint tenen un fort component personalista en el cap de llista; potser en una ciutat gran com Barcelona aquest factor segurament no és vinculant, però tampoc se li pot negar una certa importància.

En el meu cas particular, en els més de vint anys que fa que ja sóc major d’edat, el meu vot no ha estat precisament fidel a cap opció política concreta. M’he mogut entre tres partits, tot i que a un d’ells ja fa temps que li he retirat la confiança. En cap cas vol dir això que hagi estat un indecís; ans al contrari, sempre he sabut què i a qui votaria abans que es convoquessin les eleccions de torn.

Ara, però, per primera vegada a la meva vida sí que sóc dels que engreixa el percentatge d’indecisos. En els darrers anys, el reguitzell de sacsejades que hem rebut com a societat ha provocat que el panorama polític hagi sofert canvis de consideració. Si fossin les eleccions del 27S, el meu vot ja estaria probablement decidit (dic probablement perquè en mig any poden passar moltes coses), però aquestes municipals m’han posat en un dilema. En primer lloc hi ha l’opció política que més s’ajusta a la meva manera de fer i pensar, amb tots els matisos que calguin, però crec que no té prou força com per poder guanyar (un altre tema és si està disposada a arribar acords amb altres formacions, que no ho sé). En segon lloc hi ha una formació amb la que, tot i no sentir-m’hi còmode al cent per cent, hi tinc molts punts d’afinitat i que, pel que diuen enquestes i diaris, pot tenir un paper molt rellevant en la futura vida municipal. I finalment, en tercer lloc, hi ha un partit dels històrics, desgastat i en franca davallada i al que no votaria per res del món si es tractés d’unes altres eleccions (malgrat haver-los votat fa molts i molts anys, quan tenien un tarannà molt diferent), però que entre les seves files hi ha com a mínim una persona que treballa amb il·lusió pel seu barri, que està informada de tot el que hi passa, que se’l coneix com la palma de la seva mà i que està a disposició dels seus veïns sempre que cal; aquesta persona és del meu barri i li agraeixo sincerament la seva tasca.

Així doncs, em queden tres mesos per decidir cap a on encamino el meu vot. Tres mesos que aniré seguint atentament l’evolució d’aquestes tres candidatures en clau, des de la meva perspectiva, exclusivament municipal. Sí més no, en una cosa sí que coincideixen les tres candidatures: totes volen canviar l’alcalde. Jo també.

Text escrit el 23 de febrer de 2015.

7 comentaris:

  1. M'has despistat amb aquesta tercera opció, fins llavors ho tenia clar, o això pensava. Creia que, per ordre, mencionaves ERC i CUP, però a la tercera un partit històric? No em quadra que sigui el PSC, i Iniciativa va amb la Colau. I a CiU la descartes, així que ara m'he despistat una mica. Pensa-ho bé, i tria el partit que millor et representi. Entenc que si no són pro-independència no et representen prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tingues present que he escrit que per a mi aquestes eleccions són estrictament municipals... De totes maneres, des de la data en què vaig escriure aquest text, crec que ho tinc més encaminat.

      Elimina
  2. Jo crec que és important votar a cada elecció segons l'àmbit del que votes. I en les municipals cal votar per la teva ciutat, pel que vols que sigui, per la gent que hi treballa per ella, i per l'àmbit d'influència i de decisió que tenen/tindran els representants escollits.
    En el meu cas també tinc dubtes per motius similars, però sé que decidiré pel que penso que ha de ser Barcelona com a ciutat i no com a capital de cap Estat, que no vol dir que em desagradi aquesta opció, sinó només que no crec que sigui l'objectiu que em mou per les municipals, ni el que hauria de moure als seus dirigents. Voldria un govern municipal preocupat pels seus ciutadans i adreçat a ells com a primera prioritat.
    En fi, continuaré donant voltes al tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carai, amb moltes menys línies ho has expressat molt millor!

      Elimina
  3. Doncs jo ho veig just al revés. No sóc capaç de veure els grans canvis que tothom veu entre el model de ciutat de l'última legislatura i la coalició que governava abans.

    El model hiperturístic existia abans i segueix existint. Els impostos alts existien abans i segueixen existint. L'acumulació de marginalitat a certs barris existia abans i segueix existint. L'especulació immobiliària existia abans i segueix existint, si bé ha baixat de forma cojuntural per la crisi.

    També hi ha coses bones que es feien bé i se segueixen fent bé. El servei de neteja és prou bo (i si certs carrers estan bruts és per un incivisme alarmant contra el qual és políticament incorrecte actuar). La ciutat no està hiperendeutada (i això ha permès passar la crisi sense haver de fer ajustos severs a la despesa municipal). I es fan cosetes com el 22@ o el Mobile World Congress (no es poden fer uns JJOO cada legislatura i els invents tipus Fòrum, doncs ejem).

    En canvi sí que veig molt més important si Barcelona és capital d'Estat o és ciutat de províncies. En el primer cas, es pot invertir en les infraestructures que poden generar activitat econòmica (Aeroport, Port). En el segon, només es poden fer cosetes.

    No sé fins a quin punt la independència depèn de les muncipals a Barcelona. Suposo que poc. Però tinc clar que els partits que lluiten contra la independència estan lluitant perquè Barcelona segueixi sent el que vol Espanya. I això és pensar en petit. Perquè a la que vulguis fer algun canvi important de veritat, sempre tindràs el TC marcant-te de prop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc el teu punt de vista, si bé no el comparteixo del tot. Ara bé, el principi del darrer paràgraf el trobo injust: "No sé fins a quin punt la independència depèn de les muncipals a Barcelona". Vols dir amb això que en altres pobles i ciutats no es juguen el mateix? Significa que els barcelonins tenim com una mena de doble "responsabilitat"?

      Jo diria que no, i com que en molts pobles i ciutats hi haurà candidatures eminentment municipalistes i que no es presentaran en cap altra mena d'eleccions, no veig perquè els de Barcelona ho hem de veure d'una altra manera. A més a més, atorgar aquesta importància a les eleccions de Barcelona, no és fomentar encara més el centralisme de la capital?

      Elimina
    2. Parlo de Barcelona perquè el teu post es centra en Barcelona. Evidentment tots els municipis tenen la mateixa importància en aquest aspecte (tot i que Barcelona, per mida, en proporció té més pes).

      I en aquest sentit es mou l'associació de municipis per la independència, on hi són representats centenars de municipis.

      Sobre la 'municipalitat' de les eleccions, no sempre les municipals són només municipals. Les del 31 van portar una República.

      Elimina