Mai s’hauria imaginat que aquell temporitzador de cuina fos tan útil. Tot va començar un dia que el seu fill mirava uns dibuixos animats al televisor i ell li va dir: escolta, quan soni el timbre, tanquem la tele, ens posem les sabates i marxem. Sí, papa, va ser la resposta. Va donar corda al temporitzador i va deixar un parell de minuts de marge. Quan va sonar, el nen va apagar el televisor i va córrer a l’habitació a posar-se les sabates. Meravellat, el pare creia haver trobat la gallina dels ous d’or. A partir d’aquell moment, el temporitzador va tenir un munt d’utilitats i, si bé amb el pas del temps va anar perdent eficàcia, sovint era el mateix nen qui reclamava el timbre abans d’anar-se a banyar, vestir-se, entre altres coses.
Un dia en el que el pare ja no sabia què fer per tal que el nen li fes una mica de cas, es va ajupir davant seu i li va dir: m’escoltes un moment, si us plau? Quan soni el timbre, va ser la resposta.
Un dia en el que el pare ja no sabia què fer per tal que el nen li fes una mica de cas, es va ajupir davant seu i li va dir: m’escoltes un moment, si us plau? Quan soni el timbre, va ser la resposta.
Microrelat escrit el 19 de setembre de 2014.
Les solucions miraculoses solen mostrar els seus defectes amb el temps. Aquesta no va durar gaire...
ResponEliminaBen cert, els miracles no existeixen. No entenc, llavors, com hi ha tants sants!
Elimina