Em va sobtar veure al televisor un megageneral amb armilla antibales metàl·lica (perdó, medalles ¿d’honor?) parlant sobre com combatre una pandèmia vírica. Però bé, si sortia allà, al costat del president, per alguna cosa devia ser. Així doncs vaig decidir aplicar els meus coneixements militars, que no són pocs comparats amb els de molta altra gent si tenim en compte que jo vaig fer el servei militar obligatori.
Diuen que és molt difícil que el virus estigui pul·lulant per l’aire però vés a saber, que tots sabem que hi ha molta fake news per tot arreu. Tenint en compte la seva mida segur que deu estar més per les altures que no pas pel terra, així que jo ja fa dies que vaig fer un cuerpo a tierra de la manera més johnrambonesca que us pugueu imaginar. Per tant, faig vida reptant, amb l’excepció de quan he d’anar al vàter, i la veritat és que em sento més segur. Malgrat tot, de tant en tant m’aixeco i desfilo de la manera més marcial possible i amb un tros de formatge de cabra a cada espatlla (a falta de l’entranyable animal a casa), per aixecar-me la moral i mostrar-li que a collons a mi no em guanya ningú i que no li tinc por. També m’he pintat la cara com si estigués al Vietnam perquè, si ens trobem, s’endugui tal ensurt que foti el camp cagant llets. Llàstima que no tinc subfusell però ho substitueixo per l’escombra i amb sons guturals balístics que fan feredat amb la veu greu que tinc; aquesta arma, almenys, no se m’encalla tres cops de cada quatre.
De moment estic ben sa i fort, sobretot a nivell mental, així que ja veieu que l’estratègia militar funciona.
Diuen que és molt difícil que el virus estigui pul·lulant per l’aire però vés a saber, que tots sabem que hi ha molta fake news per tot arreu. Tenint en compte la seva mida segur que deu estar més per les altures que no pas pel terra, així que jo ja fa dies que vaig fer un cuerpo a tierra de la manera més johnrambonesca que us pugueu imaginar. Per tant, faig vida reptant, amb l’excepció de quan he d’anar al vàter, i la veritat és que em sento més segur. Malgrat tot, de tant en tant m’aixeco i desfilo de la manera més marcial possible i amb un tros de formatge de cabra a cada espatlla (a falta de l’entranyable animal a casa), per aixecar-me la moral i mostrar-li que a collons a mi no em guanya ningú i que no li tinc por. També m’he pintat la cara com si estigués al Vietnam perquè, si ens trobem, s’endugui tal ensurt que foti el camp cagant llets. Llàstima que no tinc subfusell però ho substitueixo per l’escombra i amb sons guturals balístics que fan feredat amb la veu greu que tinc; aquesta arma, almenys, no se m’encalla tres cops de cada quatre.
De moment estic ben sa i fort, sobretot a nivell mental, així que ja veieu que l’estratègia militar funciona.
Excl·lent, amic, la forma irònicorocambolesca de guanyar la 'batalla' en aquesta 'guerra' contra el 'temible i traïdor enemic' que han muntat televisivament.
ResponEliminaTu també pots muntar la teva estratègia militar a casa teva! ;)
EliminaBIBA HESPAÑA, COÑO!
ResponEliminaMALLEGAO, ESO MALLEGAO... SNIF... ;)
EliminaEntenc que tot plegat és una broma per riure't dels militars que ens fan empassar fins la sopa, de fet, ja et dic que a mi em sembla que tanta presència militar servirà per justificar la pujada del seu pressupost i al mateix temps retallaran en salut. I si no, al temps. Però de fer, això que dius és ben bé al contrari. És un virus força gran, pels estàndards d'un virus, i viatja en les gotes de saliva grosses, per tant, són les primeres que cauran a terra per gravetat, més a prop nostre. No es troba a les gotes de saliva més petites, que se'n van més lluny. Per això el distanciament funciona, i el que no funciona, definitivament, és reptar per terra, perquè allà s'hi diposita el virus, com a qualsevol superfície després de sortir de la nostra boca.
ResponEliminaCasundena amb el científic! Muera la inteligencia!
EliminaGràcies per l'aclariment ;)
Les medalles i condecoracions
ResponEliminaels pesen més que els...
... au va, que en tenies ganes! Deixa't anar! ;)
Elimina