Us presento, aquí dalt a l’esquerra, la primera mascota que tenim a casa. És completament artesanal i podria dur l’etiqueta de “Fet a mà”, “Producte de la terra” o “DOQ Cristina”. Es diu Còvid, un nom que ens evoca l’entranyable Cobi dels Jocs Olímpics de Barcelona i alhora també ens recorda que el seu origen prové d’un cabronàs dels grossos (tot i ser minúscul, per fer-ne encara més burla). És afable, tendre i divertit, es deixa acaronar, xutar i no li molesta gens ni mica ser l’ase dels cops. Als nens els encanta.
Ara ens estem plantejant, tot i que ni pixa ni tampoc caga, posar-li un tros de cordill i treure’l a passejar. A veure si cola.
Per treure'l a passejar millor a coll. Si l'arrossegueu per terra ja el podeu llençar...
ResponEliminaPerò vols dir que em deixaran sortir si el porto a coll? No el confondran, llavors, amb un peluix? ;)
EliminaPerò quina monada! M'encanta. Segur que si mires a amazon ja hi ha algú que s'ha dedicat a fer ninos semblants, però no seran mai com el vostre!
ResponEliminaSegur que no. Ara ens falta ensinistrar-lo ;)
Elimina