Un company blogaire va escriure un post en el que animava als supervivents de la catosfera a aprofitar el confinament per treure la pols dels seus blogs i donar-los un petita empenta. Jo li vaig deixar un comentari en el que li deia que, amb dos nens a casa, teletreballant i intentant exercir de mestre maldestre, ho tenia ben difícil. Però sempre ens podem sorprendre a nosaltres mateixos i buscar el temps sota les pedres quan trobem quelcom que ens entusiasma. Té nassos la cosa que, després de molt temps sense escriure res de res per falta absoluta de motivació i ganes, hagi estat un confinament el que m’hagi revifat el cuquet.
Ara també podria dir que, quan ens deixin sortir del cau, estaré tan fart de pantalles i d’haver estat tant temps tancat a casa que no escriuré res en anys. Però, francament, a hores d’ara confio poc en la meva pròpia paraula.
Ara també podria dir que, quan ens deixin sortir del cau, estaré tan fart de pantalles i d’haver estat tant temps tancat a casa que no escriuré res en anys. Però, francament, a hores d’ara confio poc en la meva pròpia paraula.
Mai no diguis mai.
ResponEliminaEts el James Bond català? ;)
EliminaNo té nassos, en absolut. És una evidència. Tancats a casa, per més parentela que tinguis, aquells que han tingut un blog que ha estat més o menys actiu els darrers anys és difícil que no hi pensin. No ets només tu que escrius cada dia des que esteu confinats, hi ha un altre blog que publicava un parell de posts al mes màxim que ara també escriu cada dia. En aquest període de confinament he vist reaparèixer almenys 7 o 8 blogs que feia molt temps que estaven parats. I és que potser aquest company blogaire que va fer aquest post ja es coneix aquest món una miqueta i sap com pensen els blogaires. Ara és ell el que llegeix molt i escriu poc al blog titular, perquè no té massa a dir, que no ha deixat d'escriure en tots aquests anys.
ResponEliminaDeu ser allò d'agafar el cantó positiu de les coses, no? Salut, mestre!
Elimina