Aquests dies d’escola de clausura, el meu fill gran, amb vuit primaveres, ha de dur a terme algunes propostes i tasques que l’equip de mestres li ha encomanat. N’hi ha de voluntàries i d’altres que s’han de retornar fetes en un termini fixat. La manera de comunicar-nos amb la mestra és via correu electrònic. Ella ens envia les propostes, les descarreguem i a casa les anem fent amb prou bon ritme (triomfen les de matemàtiques, agraden les de música i activitat física, i són les de llengua les que costen un pèl més).
A l’hora de retornar les propostes, és el meu fill gran mateix qui escriu els correus electrònics. Així ens anem familiaritzant també amb aquesta eina que ens acompanya tantes i tantes hores: el teclat. I, clar, amb la informàtica també arriba la màgia: copiar, enganxar i desfer. CONTROL total!
A l’hora de retornar les propostes, és el meu fill gran mateix qui escriu els correus electrònics. Així ens anem familiaritzant també amb aquesta eina que ens acompanya tantes i tantes hores: el teclat. I, clar, amb la informàtica també arriba la màgia: copiar, enganxar i desfer. CONTROL total!
Tu ets pare d'alumne i jo pare de mestra. Estem connectats.
ResponEliminaConfinadament connectats... ;)
EliminaVinga, que ja està preparat per heretar el blog i escriure'ns els seus propis posts!
ResponEliminaAra em fas pensar si en el testament caldria posar-ho això... ;)
Elimina