A casa som quatre però no quatre qualsevol. Som quatre soldats i estem ben preparats per a la guerra. Tots, des del més gran al més petit, estem ben ensinistrats per a totes les tasques que ens siguin requerides en batalla: sí, matar també ho fem tots. Heu llegit bé: tots, tant hi fa l’edat que tinguis. Si algú s’escandalitza perquè un nen amb quatre anys mata, li respondré que, amb les lògiques limitacions de l’edat, ho porta fent des dels dos. Qui avisa no és traïdor.
Això sí, la guerra que ens explica en roda de premsa aquell home que no sé com no fa gepa del metall que arriba a dur el pit, aquella guerra, no l’entenem. I no l’entenem perquè no veiem l’enemic. Nosaltres sabem matar mosquits i poca cosa més. Pel que fa tota la resta intentem cuidar i cuidar-nos.
Això sí, la guerra que ens explica en roda de premsa aquell home que no sé com no fa gepa del metall que arriba a dur el pit, aquella guerra, no l’entenem. I no l’entenem perquè no veiem l’enemic. Nosaltres sabem matar mosquits i poca cosa més. Pel que fa tota la resta intentem cuidar i cuidar-nos.
Matar mosquits amb dos anys em sembla tota una proesa. A mi encara se m'escapen de vegades!
ResponEliminaPer això li hem donat, a falta de creu, la piruleta de ferro! ;)
Eliminatss
ResponEliminaPlaF!!
Contra la paret nooooo!! ;)
Elimina