Dietari coronavíric (25). Essencials

Dos dels comerços oberts (fins avui) durant aquests dies de confinament són els estancs i els quioscs. Pel que sembla són de primera necessitat i, ironies a part i pel que m’incumbeix a mi personalment, és ben bé així.

Algú pot pensar que els estancs són innecessaris perquè, més enllà de segells, venen tabac, i aquest producte en si mateix no és necessari per la subsistència humana, excepte, és clar, per als fumadors empedreïts. I jo, com exfumador empedreït (¡divendres ja farà nou anys de la darrera cigarreta!) entenc perfectament els fumadors. Ningú deixa de fumar per obligació sinó per motivació.

D’altra banda, els quioscs són necessaris perquè encara hi ha gent que compra el diari en paper (un petit plaer que cal rememorar de tant en tant). És probable, a més a més, que la gent que compra el diari en paper no consulti la premsa mitjançant Internet, així que és bo que puguin acudir als quioscs i triar aquell diari que creguin més fiable. Conformar-se amb el que es veu al televisor podria ser arriscat en alguns casos.

Però si per alguna cosa són realment vitals estancs i quioscs és perquè venen allò més essencial per als més durament confinats: els cromos de futbol i els petits ninots de goma que adoren els més menuts. És la seva petita alegria en aquests dies d’arrest domiciliari. Veient la consideració del govern cap als nens, segur que estancs i quioscs es mantenen oberts per aquest motiu. Segur...