diumenge, 5 d’abril de 2020

Dietari coronavíric (16). El poder de la paraulota

Si hi ha una cosa que fa riure als nanos és, entre moltes altres, sentir algú dir una paraulota (sempre en un context que no sigui violent, de malestar o de conflicte, és clar). En aquests dies de confinament he de confessar que més d’un cop he utilitzat aquest recurs poc educat, però és que se li ha de reconèixer que té una efectivitat altíssima.

Així, per exemple, la cançó Visca tot el diccionari!, de La Trinca, es converteix en tot un hit: “diputats i diputades són persones reputades”, o que “en Núñez (...) n’escull onze” asseguren un èxit absolut. Si jugues als animals i dius la mosca “cojonera” (és a dir: totes), les rialles ressonen per tota la casa. I si jugues a les rimes i demanis que t’acabin “Si Pepín tiene un cojín, ¿que tendrá Pepón?”, la resposta arriba en qüestió de centèsimes de segon. El proper dia potser ens passem a la zoologia i parlem de la gallina jove.

I és que, més que mai en temps de confinament: sapere aude!

4 comentaris:

  1. He anat a sentir la cançó de la Trinca, que tenia molt oblidada. Sempre m'arrenquen un somriure. Imagino la situació que descrius a casa, però tan malparlat com jo sóc, no sé si sabria camuflar tant les paraulotes, em sembla que no caldria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creguis, també són útils per detectar quan estan molt enfadats...

      Elimina
  2. Parlant de la Trinca, recordes la cançó dels Drapaires?:
    "Jo els cullo nets, els cullo nets..."
    "Jo recullo nassos, recullo nassos..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hosti, doncs aquí m'has enxampat perquè aquesta no la recordo. La dansa del sabre, El baró de bidet, Que bonics són els anuncis... són moltes les cançons!

      Elimina