dilluns, 7 de desembre del 2015

Converses inigualables (XI). Vocació

Tornant d’una festa infantil al parc, el fill gran no para de tocar un espanta-sogres:
– Guillem, quan arribem a casa ja no tocarem això, d’acord?
– D’acord.

Després de deu minuts seguits sentint el mateix soroll estrident sense parar, i tot i que encara són el carrer, el pare ja no pot més:
– Guillem, pots parar una estona de tocar, si us plau? El cap em comença a fer una mica de mal.
– No puc. Tinc les dents plenes de música.

Conversa mantinguda el 7 de novembre de 2015.

8 comentaris:

  1. T'ha sortit un nen amb la metàfora preparada! Serà cupaire segur!

    ResponElimina
  2. Hahahaha que bo! Tocarà seguir aguantant però almenys serà amb un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En originalitat no hi ha qui els guanyi, això segur!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Però que consti que el seu pare, de poeta, res de res! ;)

      Elimina
  4. genials, són senzillament genials

    ResponElimina