dissabte, 22 d’octubre de 2011

De part (II). Per l’adreçador

Encara no havia nascut i la seva mare ja l’havia dut a un fotimer de manifestacions a favor dels drets socials i contra les retallades de l’estat del benestar. Quan era a casa, des de dins l’úter sentia cada dia les notícies que li pintaven un futur cada dia més negre. Sabedor que no es podia fer enrere va decidir que a l’hora de néixer mostraria la seva disconformitat amb el món que li tocaria viure. Així, es va preparar a consciència per néixer de cul.

No li va sortir bé. El sistema no va dubtar ni un instant a acabar d’arrel amb la seva rebel·lió fent-li una cesària a la mare.

Microrelat escrit el 10 de setembre de 2011
Publicat també aquí.

5 comentaris:

  1. En el món que vivim... ni posar-nos-hi de cul per nèixer no podem!! Deixa estar altres situacions... Hehehe!

    ResponElimina
  2. Molt bo, com sempre. Sembla que els parts et provoquen naixements de narracions. Fantàstic!

    ResponElimina
  3. Em pregunto, què et va passar el 10 de setembre de 2011? Perquè jo també en vull una miqueta!!!

    Opino el mateix que cantireta, molt bo! Amb tant poques paraules, quanta història.

    ResponElimina
  4. Ja m'ho semblava a mi que un home sol no podia fer gran cosa per canviar aquest món. Ni tan sols per protestar...

    ResponElimina
  5. i és que el sistema és EL SISTEMA! Arreglats anem; cada vegada més fotuts!!!

    ResponElimina