Tornant d’una festa infantil al parc, el fill gran no para de tocar un espanta-sogres:
– Guillem, quan arribem a casa ja no tocarem això, d’acord?
– D’acord.
Després de deu minuts seguits sentint el mateix soroll estrident sense parar, i tot i que encara són el carrer, el pare ja no pot més:
– Guillem, pots parar una estona de tocar, si us plau? El cap em comença a fer una mica de mal.
– No puc. Tinc les dents plenes de música.
Conversa mantinguda el 7 de novembre de 2015.
– Guillem, quan arribem a casa ja no tocarem això, d’acord?
– D’acord.
Després de deu minuts seguits sentint el mateix soroll estrident sense parar, i tot i que encara són el carrer, el pare ja no pot més:
– Guillem, pots parar una estona de tocar, si us plau? El cap em comença a fer una mica de mal.
– No puc. Tinc les dents plenes de música.
Conversa mantinguda el 7 de novembre de 2015.
T'ha sortit un nen amb la metàfora preparada! Serà cupaire segur!
ResponEliminaSi és així, l'esforç valdrà la pena! ;)
EliminaHahahaha que bo! Tocarà seguir aguantant però almenys serà amb un somriure.
ResponEliminaEn originalitat no hi ha qui els guanyi, això segur!
Eliminagenial el teu fill! poeta !
ResponEliminaPerò que consti que el seu pare, de poeta, res de res! ;)
Eliminagenials, són senzillament genials
ResponEliminaOriginalment genials!
Elimina