Després de l’assemblea de la CUP del passat 27 de desembre, sembla que el procés hagi quedat en estat catatònic. Deixant de banda l’anècdota de l'empat entre les dues posicions a l'assemblea (si hagués guanyat una de les opcions per un o dos vots, tampoc hi hauria res clarificat), el que inquieta és el relat que s'insinua dia rere dia en molts cercles i mitjans: que el procés descarrilarà per culpa de la CUP. I que consti que, si això acaba succeint, la CUP, com que en forma part, en seria part coresponsable, com també ho seria Junts pel Sí pel seu reiterat immobilisme en el seu candidat a la presidència (al capdavall, la CUP se l’ha jugat, fins al risc de la pròpia fractura i traint el seu propi programa, per intentar cercar una solució; JxSí, no).
Ara bé, així com constantment s’ha criticat els partits polítics per no saber canalitzar amb intel·ligència i prestesa la voluntat popular expressada en els successius onzes de setembre, potser també caldria remarcar la coresponsabilitat de la massa independentista per explicar l’atzucac en què es troba ara el procés. I és que, per molt que s’insisteixi que les eleccions generals tenen un caràcter diferent a les catalanes, deixar escapar una oportunitat per dipositar vots independentistes a les urnes és un greu error. Convertir unes eleccions en un plebiscit comporta estar a l’alçada en totes les següents convocatòries electorals (amb l’excepció, potser, de les locals), i que es volatilitzin 456.183 en menys de tres mesos és perdre molt múscul.
El problema no són 1.515 contra 1.515, ni 50 a 50. El problema, que pot tenir solució amb voluntat i consens, es diu 48%. I bona part d’aquest 48% va fallar el passat 20 de desembre.
Text escrit el 28 de desembre de 2015.
Si bé era partidari de les llistes separades, és evident que mostrar unitat en favor del procés dóna molta credibilitat, tres partits inedependentistes capaços d'arribar a acords per aconseguir un objectiu, encara que són ideològicament divergents. Però els catalans no en som capaços, este fent un ridícul espantós, quan ho teníem tot fet, i més ara que l'aritmètica espanyola està complicada. Ara seria moment de fer passos de gegant mentre al 'reino' es foten garrotades i s'immolen fen pactes anti-natura. Però sembla que no. Culpa d'uns, dels altres? Tots som iguals de carallots. Jo no critico a la CUP perquè té tot el dret de qüestionar la presidència, però per mi no té dret a condicionar-la. És clar que JxSí podria canviar el candidat, però és absurd que la CUP rebutgi la implantació d'un pla social com ni ells haurien somiat, a canvi del cap del Mas. Completament absurd. La millor opció, que es formi govern amb el suport de tots els indepes, i condicionar les polítiques per garantir que el pla de xoc es compleix. Però no, ni pla de xoc, ni govern, ni res. Al que anava, es pot qüestionar, però per ser que JxSí ha cedit també en altres demandes de la CUP, i que som 62-10, penso que no hauríem d'haver arribat fins aquí. Si bé no podem perdre el suport de la CUP per la independència, tampoc podem perdre el de CDC. I de moment aquest partit, ens agradi més o menys, aporta més vots al procés. Si creiem en la democràcia, hauríem de creure abans en la de les eleccions catalanes, que no en les d'una assemblea 'privada'. I que consti que no qüestiono la manera de funcionar de la CUP, però entre uns i altres s'estan carregant la millor oportunitat de la història de Catalunya, i això no ho perdonarem. Fàcilment. Actualment, tot i que el 48% hauria de ser la dada a tenir més en compte, el gran problema que tenim ens independentistes és la fractura interna que tenim. Els unionistes poden estar-se callats i menjant crispetes. Tota la feina que va fer el Rajoy per nosaltres, ara l'estem tornant en sentit contrari.
ResponEliminaQuan veig un comentari que és més llarg que el post, penso: ai, mare meva, que l'hem feta grossa!
EliminaAl gra: el teu comentari està molt ben argumentat, però, així i tot, discrepo en alguns punts.
1. A Madrid es poden fotre d'hòsties però no ens enganyem, hi ha dos terceres parts del congrés en contra del referèndum i per això es posen d'acord en un tres i no res.
2. Sobre el pla de xoc, aquí ho expliquen molt bé: http://www.elcritic.cat/actualitat/les-principals-propostes-de-junts-pel-si-a-la-cup-ja-sortien-al-seu-programa-electoral-o-han-estat-aprovades-al-parlament-7502
3. Que la CUP és tossuda és ben cert. Potser la va cagar en repetir nombroses vegades que Mas no. Però JxSí hauria d'admetre que, tot i la victòria electoral, el fet de no haver aconseguit la majoria absoluta (i no per un escó, sinó per 6) demostra que la llista conjunta i el candidat que es presentava en quart lloc han estat un fracàs.
4. I insisteixo que el pitjor de tot és la part del 48% que no va votar el 20D. Això és que el que dóna més força a l'adversari.
Sempre és un plaer debatre sobre política amb tu!
en Xexu ho ha dit tant be que no puc ara fer-ho ni igual ni millor o sia que amb el que ha dit jo diria quasi bé el mateix ....bon any Maurici!
ResponEliminaD'això se'n diu reutilització de comentaris! Bon any!
EliminaVa, vinga, ara que la CUP ja ha fet patir als de JxS ara ja pot investir a Mas i que d'ara en endavant sigui cosa seva portar-nos immediatament a la independència sense cap problema.
ResponEliminaSi, el 48%, aquí està el problema, que l'independentisme ha pujat molt en els últims anys però sembla que no es suficient.
Fa por que sigui un 48% una mica volàtil...
Elimina