dilluns, 17 de novembre del 2014

Coses de parella. La carbassa

– I tu, què tal? Com et va amb aquella noia de qui em vas parlar ja fa unes setmanes? Ha passat per casa teva, campió?

– No, i em sembla que ja està tot dat i beneït.

– Què vols dir? Que no tira endavant la cosa? Però per què? Si, tal i com ho explicaves, semblava que el tema podia funcionar, no?

– Sí, sí, o això em pensava. Però, pel que es veu, no buscàvem el mateix. Jo volia anar un pas més enllà, però ella s’estima més que siguem amics i prou.

– Carai! Em sap greu, xaval. Després diran que als homes els fa por el compromís...

– Bé, tampoc crec que es tracti d’això, sinó que senzillament ella sí que m’agrada, i jo no li dec acabar de fer el pes. Tan simple com decebedor.

– Ei va, no et preocupis! Com se sol dir: ella s’ho perd!

– Sí, clar, aquesta és la frase típica dels col·leccionistes de carbasses.

– Va, va, no en facis un drama ara, eh?

– No en faig cap drama, però què vols que et digui, em fot.

– Però, estàs segur que no hi ha esperances? T’ho ha dit clarament ella que només vol que sigueu amics?

– No, amb aquestes paraules textuals no, però tampoc sóc tan burro com per no saber interpretar certes coses.

– Buf! Què vols que et digui! No que siguis burro, eh? Em refereixo a les interpretacions diferents que poden tenir les paraules i més en el cas de les dones, creu-me. Si tu ho veus blanc, elles ho veuen d’un matís grisós mig tornassolat.

– En aquest cas, et puc assegurar que no és així.

– Ah, no? Doncs llavors et dono la raó: havies trobat una dona ben especial, però en el sentit que deu ser rara de pebrots. Una dona que veu el blanc, blanc, i el negre, negre. Això és inaudit!

– Ei, no et passis un pèl, eh?

– Ui, tranquil, tranquil, que no ho deia amb mala intenció. Però, escolta, em sembla que començaves a estar-ne enamorat, eh? Oh, pobrissonet!

– Ets un pesat, ho sabies? I no, no crec pas que n’estigués enamorat, però bé, alguna cosa sí que començava a sentir per ella. Però d’aquí a estar-ne enamorat hi ha tot un món. D’alguna cosa han de servir les clatellades anteriors.

– Però, a veure, n’estàs segur, i quan dic segur, vull dir segur, seguríssim, que no queda cap possibilitat?

– Com t’ho he de dir? Si dic que no és que no. Hi ha paraules que no admeten més que una interpretació possible.

– I no em pots dir el que et va dir ella? Tan personal és? O és massa fort?

– No, t’ho puc dir, no pateixis. L’últim dia que estàvem parlant pel Messenger...

– Pel Messenger? Però m’estàs dient que t’ha enviat a pastar fang pel Messenger?

– Em deixaràs acabar?

– Sí, perdona.

– Doncs el que et deia: la conversa va ser bastant insípida tota l’estona i alguna cosa ja s’intuïa, però la punyalada va arribar quan ens vam acomiadar. “Cuida’t”, va escriure. “Cuida’t”! T’ho pots arribar a creure?

– No!

– Sí.

– Col·lega, et dono la raó, no hi tens res a fer. “Cuida’t” no admet discussió.

Conte escrit el 27 de novembre de 2010.
Revisat el 10 d’octubre de 2014. 

6 comentaris:

  1. Caram, no m'havia plantejat mai que dir això era sinònim d'engegar algú. O potser hi ha una ironia que m'estic perdent. Jo faig servir això sovint, ara em fixaré si li dic a persones amb les que nio vull tenir res a veure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això va per barris, suposo. Aquest conte me'l va inspirar un conegut que em va explicar una escena semblant, i la veritat és que en el seu moment vam riure bastant.

      Elimina
  2. La de "cuida't" que he deixat anar sense pensar en el seu significat ocult

    ResponElimina
  3. Sempre he volgut escriure diàlegs com els teus, Maurici, és una assignatura pendent, ho reconec. Per això, els meus sempre són paràgrafs i paràgrafs sense més d'un guió. Si n'hi ha dos o més és pura casualitat, i no pas diàleg en sí...

    Frescos i àgils, fas que el lector els devori sense adonar-se'n, amb el mig somriure de qui s'ensuma que hi haurà traca, al final. I no falla...


    d.


    PS: podia haver estat skype, que ara poc Messenger hi ha... a no ser que sigui el de FB ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de tot, gràcies per l'afalac, noi! Avui ja estic una mica més inflat...

      I sí, el pas del temps deixa antigues algunes noves tecnologies...

      Elimina