divendres, 14 de novembre de 2014

9N. Paradoxes


Tot i que aquest escrit ja és post-9N, he decidit aixoplugar-lo sota el mateix paraigua per tal de mantenir-ne la unitat temàtica. El text d’avui és delicat i espinós i, en conseqüència, pot generar (si és que ho fa) opinions de tota mena. Malgrat tot, però, crec que és necessari parlar-ne ja que, com a mínim fins ara, un servidor mai s’havia plantejat aquest tema. Anem al gra.

S'ha sentit dir moltes vegades que a Espanya no hi ha partits d'extrema dreta perquè aquesta ja es troba més o menys còmoda dins d'un dels partits majoritaris de l'estat. És cert que n’hi ha alguns encara més escorats a la dreta, però són molt minoritaris i la seva influència és, a hores d’ara, insignificant (tret de quan provoquen algun aldarull). Un altre tema a discutir seria la definició d’extrema dreta en si mateixa, ja que alguns simpatitzants d’aquests partits, més que de dretes, en realitat són ultranacionalistes amb una aversió malaltissa a tot el que vingui de fora.

A Catalunya, però, no hi ha cap partit que englobi el moviment paral·lel a l’extrema dreta espanyola en versió catalana. Perquè, no ens enganyem, de gent similar també n’hi ha i són fàcils d’identificar. A continuació van alguns exemples amb els que m’he topat durant els darrers anys: 

  • “Jo agafava tots els immigrants, els fotia en un vaixell i els enfonsava a alta mar”.
  • Un clàssic: “Els moros i els xinesos són uns guarros”.
  • Una de la zona alta de Barcelona: “I ara amb aquesta línia 9 vindrà tota la xusma de Santa Coloma fins aquí”.
  • “No només hi havia molts sudaques, sinó que a més eren d’aquells tan foscos”.

Com és fàcil d’endevinar, les persones d’aquesta tendència es troben molt a gust amb tot el que envolta el 9N i marquen paquet per demostrar que són més catalans que ningú. Ara bé, quan obren la boca la seva vehemència és tan biliar que, en lloc d’aconseguir el que seria l’objectiu final del Sí-Sí, l’únic que fan és posar uns quants pals a les rodes. Són tan viscerals que poden acabar ofenent, i fins i tot espantant, aquells que creuen que un Sí-Sí és una bona oportunitat de regeneració democràtica; aquells pels que un Sí-Sí és, com sovint passa en democràcia, l’opció menys dolenta de totes; o aquells que, entre molts d’altres, volen mantenir una estreta relació amb Espanya, sigui per arrels familiars o per simple afinitat, sense renunciar a un estat independent.

No obstant això, el que segueix sent un misteri és saber quin és el partit polític amb el que es troba més còmode aquest perfil d’elector. I, encara que ens (em) pugui sorprendre, és molt probable que votin el mateix partit que alguns votem o hem votat algun cop. Paradoxes de la política, suposo.

Text escrit el 14 de novembre de 2014.

4 comentaris:

  1. No sé si acabo d'entendre el post. És clar que no són desitjables aquesta mena de comentaris, però hi ha una diferència entre el racisme latent que sabem que existeix, que és més aviat por a la diferència, o rebuig, si ho vols, que els comportaments violents i xenòfobs que promulguen alguns partits. Dient noms, molts votants tipus de CiU són de la burgesia, i com a tals senten rebuig per les classes més pobres entre les quals es compten els immigrants. Això no ho arreglaràs. Però sí que s'hauria de poder arreglar aquell rebuig que senten les pròpies classes baixes autòctones que se senten amenaçades pels nouvinguts i es deixen portar per idiologies feixistes i ultradretanes, en el sentit de la xenofòbia, perquè no saben on agafar-se. Són els partits que els parlen d'allò que els preocupa de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malament si no ho acabem d'entendre ja que significa que no m'he explicat prou bé. Jo em volia referir a que conec gent xenòfoba que, posant noms com dius tu, han votat ERC, un dels partits sota el qual poden tenir aixopluc. I costa d'entendre que gent així es sentin còmodes amb aquest partit...

      Elimina
  2. suposo que mala gent, xenòfobs i racistes deuen haver errat el seu camí, jo crec que s'hi trobarien molt còmodes al pepé , per a mi és incomprensible que votin a ERC , la consulta i si el fem, el referèndum, els nouvinguts estan i estaven i estaran cridats a votar , ho trobo penós ....

    ResponElimina