Participació ciutadana. Dos bancs

Baixa'l en PDF.

A banda de les trucades que faig sovint al telèfon del civisme (i que, encara que em faci pesat, repetiré totes les vegades que calgui que funciona la mar de bé), fa pocs dies he pogut donar per finalitzada la meva primera experiència en participació ciutadana a la ciutat de Barcelona. Com el resultat ha estat positiu he de dir que en general estic satisfet, però alhora també he acabat una mica cansat i fastiguejat. Això sí, continuaré burxant per altres temes que tinc al cap, i després d’haver comprovat la lentitud i la desídia de l’administració municipal, m’hi posaré ben aviat.

Tot comença el novembre del 2012 quan vaig sol·licitar via www.bcn.cat la instal·lació de dos bancs dins d’un parc infantil del meu barri; aquest espai no tenia bancs al voltant i el més proper estava a uns deu metres i a diferent alçada. Abans, però, havia fet una volta per tots els parcs infantils del barri i, a banda d’un recompte de tots els bancs, em vaig adonar que no hi havia cap coherència en la seva ubicació: uns eren al voltant del parc infantil i d’altres eren dins, i això passava tant en parcs antics com en altres de construcció més recent. També especificava que no calia que fossin bancs nous, que es podien moure del mateix espai, o agafar-ne d’altres llocs on potser n’hi ha en excés. És evident que si un parc no té bancs, la gent tendirà a no anar-hi, especialment els avis o mares embarassades. I si en un parc no hi ha vida, l’acaben ocupant gossos sense lligar (amb tot el que això comporta) i altres activitats de consum de productes de dubtosa legalitat, com així passava en el jardins dels quals parlo.

Quinze dies més tard la resposta va ser negativa. El març del 2013 vaig dur el tema al conseller de barri; em va respondre el maig de 2013 amb un extracte de la normativa de Parcs i Jardins en el que no hi havia cap impediment a la instal·lació dels bancs. Així ho vaig fer veure al conseller, que es va comprometre a fer la petició. A partir de llavors no hi va haver resposta, tot i els quatre recordatoris mensuals que li vaig enviar per correu electrònic. Vaig explicar la problemàtica a un conseller de barri a l’oposició (a qui des d’aquí li agraeixo el seu interès), el qual es va implicar des del principi i va entrar un prec al registre del districte l’abril del 2014. El setembre el regidor va respondre el prec per escrit tot dient que agraïen l’interès i que en prenien nota. L’octubre vaig tornar a preguntar al regidor durant el consell de barri (aneu-hi, ni que sigui un cop; us assabentareu de coses ben interessants que passen al vostre barri) i la resposta va ser idèntica però verbal, cosa que feia pensar que, en lloc d’avançar, el tema estava estancat.

Fart, però no vençut, vaig redactar una carta que vaig enviar a quatre diaris catalans el divendres 16 de novembre. Dos dies després vaig passar pel parc tot pensant en la improbabilitat de que hi haguessin instal·lat els bancs. I va resultar que sí! Han reubicat tres bancs individuals a tocar de l’entrada de la zona infantil; no és dins, com personalment crec que seria millor, però tampoc es tracta de filar tan prim. Tot seguit, quan vaig arribar a casa, vaig córrer a enviar un correu electrònic als quatre diaris demanant que, si us plau, no publiquessin la carta ja que havia perdut tot el seu sentit.

En resum, han calgut dos anys per reubicar tres bancs (individuals, ho vull remarcar). Tinc la sensació que, per a alguns, participació ciutadana són només dues paraules de cara a la galeria, com demostra que els consells de barri ara siguin semestrals quan abans eren trimestrals. A més a més, en l’anterior legislatura, el torn de paraules era lliure, cosa que facilitava molt la participació dels veïns i veïnes, mentre que ara s’ha d'escriure la pregunta prèviament. En definitiva, petites traves que semblen pensades per desmotivar la població, i és ben segur que en alguns casos ho hagin aconseguit. Serà qüestió que altres agafem el relleu. Com he dit abans, continuaré burxant.

Text escrit el 20 de novembre de 2014.