diumenge, 19 d’octubre de 2014

Un pare responsable (XXII). La inseguretat (II)

Aclaparat pels consells (que no havia demanat i que gairebé sempre es contradeien uns als altres) de familiars, d’amics i fins i tot de coneguts, el pare considerava tot un èxit no haver perdut el seny amb la ingent quantitat de dubtes que li havien generat. Uns li deien que posessin el nen a dormir amb ells ja que era el que feien tots els mamífers. Els altres, escandalitzats, li asseguraven que se’n penediria si el nen no dormia al seu propi llit des del primer dia; el debat consegüent era si el nen havia de dormir de costat, panxa amunt o de bocaterrosa. Uns eren partidaris del biberó i els altres del pit. Uns, del cotxet, i els altres del marsupi. I així, fins a l’infinit.

Quan mesos més tard molts dels dubtes ja s’havien esvaït, es va adonar que la majoria dels consells es donaven com a reafirmació de la pròpia manera de criar els fills.

Microrelat escrit el 25 de juliol de 2014.

2 comentaris:

  1. Passa en això i en qualsevol altre tema, la gent dóna consells basant-se només en la pròpia experiència i no tenint en compte la persona aconsellada. Naturalment, en un alt percentatge de les vegades, aquests consells no serveixen per res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, però quan es tracta de paternitats acabades d'estrenar amb la inseguretat que això comporta, els consells encara poden ser més perjudicials...

      Elimina