Si la normalitat i el civisme s’imposen (i, des del meu punt de vista, això hauria d’implicar poder exercir el dret a vot i que ningú tombi la consulta per vies judicials, constitucionals, policials o militars) el dia nou de novembre estem convocats a la consulta que decidirà el futur d’aquest país. Escric aquest text, per tant, assumint que podrem votar amb absoluta calma i tranquil·litat.
Com a tota convocatòria a les urnes, aquesta també anirà precedida de la pertinent campanya electoral i és aquí, espero, on els partits i entitats ens explicaran els pros i contres d’esdevenir un estat propi o bé seguir formant part d’Espanya. Reutilitzant les primeres paraules d’aquest text, seria desitjable que la normalitat i el civisme imperessin en els discursos que escoltarem.
A nivell personal, però, i tenint en compte que ja tinc el vot més que desísídit, faré tots els possibles per aïllar-me tant com pugui de tot el rebombori electoral, tot i que sóc conscient que no serà fàcil aconseguir-ho. En altres aspectes de la vida no puc dir que tingui sempre les idees clares, però en aquesta ocasió cap argument (econòmic, cultural, social, etc.) dels partidaris del No em podrà convèncer. I com que dubto que la campanya sigui gaire neta, estic convençut que així m’estalviaré algun que altre estirabot o declaracions fora de to.
Ara bé, tampoc penso escoltar cap argument dels del pol oposat, el d’aquells que s’estimen més viure enfrontats amb el veí que no pas amb la necessària cordialitat que ens farà avançar a tots plegats, aquells que volen una selecció catalana per poder un dia guanyar l’espanyola i refregar-ho per la cara, aquells que se’n riuen i gaudeixen de tot el que surt malament al país del costat, aquells que, en definitiva, veuen la palla a l’ull de l’altre sense veure la biga a l’ull propi.
En resum, més que mai convindrà filtrar les notícies, els articulistes i, sobretot, evitar les converses polítiques amb aquells que ens treuen de polleguera.
Text escrit el 30 de setembre de 2014.
En quin país normal hi ha uns partidaris del sí, i uns altres del no votar. Aquí, oficialment, no hi ha partidaris del no, això no existeix. Els partidaris del no haurien de voler votar tant com nosaltres per demostrar que no hi estan d'acord, però els partits que voten habitualment el que fan és no deixar-los votar. No sé si s'ho pensavaen quan els van triar a les eleccions passades que els farien estar muts i a la gàbia. O potser a alguns ja els va bé. Però el nostre país ho té tot, menys la normalitat. La veritat és que és lamentable. Votar és antidemoccràtic. Frase més absurda no pot existir. És clar que si votar és inconstitucional, ja és una bona mesura del tipus de constitució que té España.
ResponEliminaA mi me'n sentiràs molts d'arguments pel sí, però cap d'ells anirà contra España, només en diré a favor de Catalunya.
Tens raó. Hi ha partidaris del no que ara mateix no estan representats. Això no és el Regne Unit...
EliminaEstic d'acord. Jo vull parlar-ne amb la gent que m'estimo i és de no, però depèn de amb qui no puc, perquè es tanquen en banda. Ja es prou que vulguin votar, que els sembla una "trampa" que accepten a contracor. En fi, jo, després de veure el 9-N Team després de la reunió de l'altre dia, estic amb il·lusions renovades. A veure.
ResponEliminaPerò no creus que de gent que es tanca en banda n'hi ha a tots cantons? I molts cops són dels que es fan sentir més...
Elimina