Per molt que per una banda es digui un cop rere un altre que la consulta es celebrarà el dia nou de novembre tant sí com no, i que per l’altra s’asseguri tot el contrari (amb amenaces de tota mena incloses), em sembla que l’única certesa que tenim és que el 9N és, a hores d’ara, d’allò més incert (si bé no hauria de ser-ho des del punt de vista de la radicalitat democràtica). Per sort o per desgràcia ningú té cap bola de cristall que ens pugui orientar com evolucionarà tot plegat, així que, sentiments a banda, es preveu un trimestre d’allò més mogut i apassionant.
Malgrat tot, però, cal recordar que aquesta consulta no és referendària i, si bé la força del resultat seria inqüestionable fos quin fos, en cas de victòria del Sí-Sí l’estat espanyol encara podria al·legar que, com que no és vinculant, tot segueix igual i tal dia farà un any. Això, és clar, en el molt improbable cas que Madrid s’avingués a permetre la consulta.
Ara bé, si hi hagués una mica de valentia i coherència política per part del govern central, la solució és fàcil i ja ha estat proposada: que tots els ciutadans espanyols votin en un referèndum en el que la pregunta sigui si Catalunya ha de ser o no independent. Si els resultats es publiquen per províncies i comunitats autònomes, tal i com es va fer pel referèndum de l’OTAN, el valor del resultat seria el mateix que el d’una consulta no vinculant exclusivament catalana. De fet, un referèndum a tota Espanya potser donaria més d’una sorpresa que, de ben segur, el govern de Madrid no es vol arriscar a saber.
Si el 9N no s’acaba celebrant, un referèndum a tota Espanya és una opció que potser caldria explorar. Si Madrid, com és d’esperar, no s’atreveix a convocar-lo, a nivell internacional es veurà com un cop de porta més i això no farà res més que reforçar les vies restants: eleccions plebiscitàries i, segons el resultat, declaració unilateral d’independència. I tal dia farà un any.
Malgrat tot, però, cal recordar que aquesta consulta no és referendària i, si bé la força del resultat seria inqüestionable fos quin fos, en cas de victòria del Sí-Sí l’estat espanyol encara podria al·legar que, com que no és vinculant, tot segueix igual i tal dia farà un any. Això, és clar, en el molt improbable cas que Madrid s’avingués a permetre la consulta.
Ara bé, si hi hagués una mica de valentia i coherència política per part del govern central, la solució és fàcil i ja ha estat proposada: que tots els ciutadans espanyols votin en un referèndum en el que la pregunta sigui si Catalunya ha de ser o no independent. Si els resultats es publiquen per províncies i comunitats autònomes, tal i com es va fer pel referèndum de l’OTAN, el valor del resultat seria el mateix que el d’una consulta no vinculant exclusivament catalana. De fet, un referèndum a tota Espanya potser donaria més d’una sorpresa que, de ben segur, el govern de Madrid no es vol arriscar a saber.
Si el 9N no s’acaba celebrant, un referèndum a tota Espanya és una opció que potser caldria explorar. Si Madrid, com és d’esperar, no s’atreveix a convocar-lo, a nivell internacional es veurà com un cop de porta més i això no farà res més que reforçar les vies restants: eleccions plebiscitàries i, segons el resultat, declaració unilateral d’independència. I tal dia farà un any.
Text escrit el 9 d’octubre de 2014.
Encara que la consulta fos no vinculant, el que ens demana Europa per fer-nos cas és un mandat democràtic del poble català. Amb un resultat favorable a la independència a la mà, per més que digui el govern espanyol, Europa podria començar a pressionar Espanya perquè negociï el tema. Sense votar no en volen sentir a parlar, això faria la diferència. Però no volem mitges tintes, volem votar democràticament amb sens i amb campanyes tant pel Sí com pel No. Ara l'escenari ha canviat, però no ens podem rendir. A més, Espanya s'està posant en evidència posant tots els pals a les rodes possibles a la democràcia, i tampoc convocarà un referèndum a tot l'estat. El que hem de fer és seguir treballant per votar, treballant pel sí, perquè no ho tenim fet encara, i ensenyar a Europa què ens fa l'estat, que ho tinguin molt clar.
ResponEliminaD'Europa, jo tampoc n'esperaria gaire si tenim en compte que les seves preferències es decanten per evitar problemes i que tot segueixi com està...
EliminaCrec que s'ha d'aprofitar la consulta alternativa. No veig tanta diferència abismal entre tenir cens i no tenir-lo, la prova és que també volen impugnar aquesta. Hem de votar i després tornar a votar, crec jo.
ResponEliminaA mi em sembla que el tema caldrà resoldre'l en unes plebiscitàries. I, compte, que caldrà que la unió dels partits torni a ser una realitat, cosa que ara mateix...
Elimina